05.01.2022 - 23:07
|
Actualització: 06.01.2022 - 10:51
El compte enrere perquè el Tribunal de Justícia de la UE resolgui les qüestions pre-judicials que el jutge Pablo Llarena li va enviar l’any passat sobre les euroordres contra els exiliats catalans ja ha començat. Previsiblement, al llarg d’aquest mes de gener el tribunal fixarà una data per a la vista oral, un dels darrers tràmits abans no es publiqui la sentència. I quan els jutges de Luxemburg tinguin al davant les diverses parts en aquest litigi, la fiscalia, l’advocacia de l’estat espanyol, les defenses dels exiliats, la representació de Bèlgica i les de Polònia i Romania, els faran un seguit de preguntes clau. Una d’aquestes, molt probablement, anirà adreçada al regne d’Espanya: per què el jutge Llarena ha mantingut actives les euroordres sobre les quals té dubtes d’execució si va dir categòricament que el procediment penal es trobava “plenament paralitzat per la seva situació de rebel·lia”. Així ho va deixar dit en la pàgina 11 de la interlocutòria amb què formulava les pre-judicials, el 9 de març de l’any passat.
La defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, dirigida per Gonzalo Boye, ho ha fet notar al tribunal aquesta setmana mateixa, quan vencia el termini per a fer la petició de vista oral. Han inclòs aquesta contradicció en el plec de qüestions i al·legacions sobre les quals, com a part afectada, voldrien que el tribunal fes aclariments. Perquè quan arribi el moment de la vista oral no hi haurà un repàs de totes les al·legacions formulades durant els mesos que fa que va començar el procediment, sinó solament sobre algunes qüestions, les més espinoses i segurament les més decisives, sobre les quals el tribunal pot tenir més dubtes o pot considerar més determinants.
I aquesta n’és una. Perquè afecta plenament la posició espanyola en aquest afer. D’entrada perquè evidencia la discordança entre aquella que sosté el magistrat instructor que és qui formula les pre-judicials i la de l’advocacia de l’estat espanyol, que és qui s’erigeix en representant dels interessos del regne d’Espanya com a estat en el seu conjunt. L’anterior advocada de l’estat en cap davant el TJUE, Sonsoles Centeno, va entendre que les euroordres contra els exiliats restaven aturades d’ençà del moment en què Llarena va formular les pre-judicials, i així ho va dir a l’alt tribunal europeu, que ho va subscriure. Però Llarena les va mantenir actives, i per això va fer detenir Puigdemont a l’Alguer, amb el subsegüent fracàs de l’intent d’extradició a la jurisdicció italiana. El jutge va desqualificar públicament l’advocada de l’estat, ningú del govern espanyol la va sortir a defensar, i Centeno va plegar la tardor passada.
Ara, la nova advocada de l’estat, Andrea Gavela, es trobarà amb la destrossa jurídica que això va significar, i tindrà un paper difícil en la vista oral si s’hi formula aquesta contradicció. Caldrà veure fins a quin punt tot plegat es trasllada en el fons de les qüestions que hi ha en joc, en les respostes que el TJUE doni a Llarena sobre els motius que poden justificar la denegació d’una euroordre, sobre el risc de violació de drets fonamentals en cas d’extradició, sobre el qüestionament del Suprem com a tribunal competent, sobre la possibilitat d’emissió d’una nova euroordre contra una persona que, com Lluís Puig, ja té una sentència ferma de denegació per part d’un estat membre…
Però, en tot cas, hi ha un altre aspecte més formal, però també molt significatiu, que és la desconfiança envers la justícia espanyola que un episodi com aquest origina a Luxemburg. Perquè la primera instància d’aquest tribunal, el TGUE, ja va haver de dir a Llarena que allò que ell digués i considerés sobre la suspensió de les euroordres mentre hi havia en marxa un procediment de pre-judicials relacionat era irrellevant. Li ho deia a propòsit de l’intent fracassat d’extradició de Puigdemont a l’Alguer.
A aquesta desconfiança s’hi afegeix el fet que l’estat espanyol anirà acompanyat en la vista oral de solament Polònia i Romania, que hi han presentat al·legacions defensant la posició de Llarena. Cap estat més de la UE no hi ha volgut entrar, cap ni un, quan ben recentment un cas de denegació d’extradició amb qüestions molt semblants a les que formula Llarena tocava de ple els Països Baixos. La justícia d’aquest país va demanar al TJUE que li respongués què havia de fer si es trobava amb dos ciutadans reclamats mitjançant sengles euroordres per la justícia de Polònia si durant el procediment judicial contra ells els havien vulnerat el dret del jutge establert per la llei i del jutge imparcial. Ni més ni menys que allò que precisament va argumentar Bèlgica per a denegar l’extradició de Lluís Puig i que va propiciar les preguntes de Llarena. L’advocat general del TJUE ja s’ha pronunciat en el cas dels Països Baixos i Polònia, tot dient que el tribunal d’execució de l’euroordre té l’obligació d’examinar les situacions concretes que facin pensar en un risc real de violació del jutge imparcial, perquè, si és així, si hi ha en risc drets fonamentals dels reclamats, l’euroordre s’ha de denegar.
Els Països Baixos, doncs, no han formulat al·legacions en el cas de Llarena contra els exiliats. Polònia, l’altra part en el litigi, sí que n’ha formulades, i ha donat suport a la posició espanyola. En dos casos que són damunt la taula del TJUE i tan pròxims en el temps de resolució aquests posicionaments prenen molt de significat. I més encara quan Polònia ha estat advertida repetidament i sancionada per no fer cabal de les resolucions del TJUE i per no respectar la primacia del dret de la Unió per damunt de l’estatal.
Totes les parts ja ensenyen les cartes en el procediment de les pre-judicials. Ara manca la fase final de la resolució. Si durant el gener el TJUE fixa data per a la vista oral, es podria fer al febrer o al març, segons les estimacions de la defensa dels exiliats. I passada la vista, al cap d’unes setmanes, ja hi hauria les conclusions de l’advocat general, que orienten molt la resolució final. La sentència arribaria al cap de poques setmanes.
