Llarena encara no gosa enviar euroordres i manté el processament de Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha desestimat tots els recursos de reforma que va rebre de les defenses dels exiliats (tret de Marta Rovira) contra el nou processament arran de la reforma del codi penal. Llarena processa Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació en el tipus més greu, en consonància a la revisió que va fer Manuel Marchena de la sentència contra els ex-presoners polítics; i processa per desobediència Clara Ponsatí i Marta Rovira. El jutge també desatén els arguments de la defensa dels eurodiputats segons els quals el fet de processar-los els vulnera la immunitat de què disposen com a parlamentaris, una immunitat que tenen reconeguda provisionalment, mentre el Tribunal de Luxemburg no s’hi pronunciï en ferm. Llarena diu que la immunitat de què disposen no els protegeix dins l’estat espanyol, però reconeix que, en el cas hipotètic que fossin detinguts, els hauria de deixar sortir de la presó per poder anar a les reunions de treball del Parlament Europeu.

Llarena desestima també les al·legacions de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat perquè aquells que van ser processats per sedició ho siguin ara per desordres públics. Ha trigat més de dos mesos a respondre aquests recursos, però en canvi, passades totes aquestes setmanes, encara no ha fet cap moviment per a emetre noves euroordres, tal com ell mateix havia amenaçat que faria. En el mig centenar de pàgines de la interlocutòria que Llarena ha publicat avui no hi ha cap referència a la sentència del TJUE del 31 de gener proppassat sobre les seves preguntes pre-judicials per a poder emetre noves euroordres contra els exiliats. 

Recorda Llarena que ara per ara no en pot dictar cap de nova contra Puidgemont, ni Comín ni Ponsatí perquè tenen immunitat com a eurodiputats. I, sobre Lluís Puig, Llarena diu que quan la fiscalia li demani d’enviar-la, “serà el moment oportú per a avaluar els termes de la petició que es faci i si compleix les exigències de què se’n fa dependre l’emissió”. Dit d’una altra manera, Llarena diu que primer ha de ser la fiscalia que li demani d’enviar una nova euroordre contra Lluís Puig, i que aleshores examinarà si la nova euroordre s’ajusta a les condicions que ha de tenir i que, de fet, va fixar el TJUE en la sentència del 31 de gener. 

Les condicions que el TJUE posava a Llarena per a poder emetre més euroordres eren aquestes: “Si les circumstàncies no han canviat, una autoritat judicial emissora no pot emetre una nova euroordre contra una persona quan una autoritat judicial d’execució hagi denegat una euroordre anterior dictada contra aquesta persona […] en relació amb l’article 47, paràgraf segon, de la Carta [Europea de Drets Fonamentals, sobre el dret del jutge imparcial].” Que és el cas de Lluís Puig amb Bèlgica. Continuava així: “Com que l’emissió d’una ordre de detenció europea pot tenir com a conseqüència la detenció de la persona de què és objecte i, per tant, coartar la seva llibertat individual, cal que l’autoritat judicial que vulgui emetre una euroordre examini si, tenint en compte les particularitats del cas concret, aquesta emissió té un caràcter proporcionat.” I encara més: diu a Llarena que cal que tingui en compte “la naturalesa i la gravetat de la infracció que s’imputa a la persona en cerca, les conseqüències per a aquesta persona de l’ordre o de les ordres de detenció europees emeses anteriorment en contra seu o fins i tot les perspectives d’execució d’una eventual nova ordre de detenció europea.”