21.02.2018 - 11:31
|
Actualització: 21.02.2018 - 12:16
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha emès avui una interlocutòria on dona deu dies a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per a pagar els 60.000 euros de fiança que va fixar el passat dilluns, i on li imposa l’obligació de comparèixer cada quinze dies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o davant qualsevol tribunal de la seva conveniència, així com la de comparèixer sempre que sigui citada. També recull la llibertat provisional de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, a qui no va imposar mesures cautelars.
Segons Llarena, Rovira tenia una funció ‘decisòria’ en el disseny del procés independentista, però no se li ha d’imposar una mesura cautelar de presó, perquè en el seu cas, i malgrat la ‘greu responsabilitat que s’investiga i que ha portat fins i tot a la fuga d’alguns investigats’, el risc de fuga es troba ‘molt mitigat’ pel seu ‘arreglament personal, familiar i laboral’, i perquè el seu comportament dels últims mesos ‘no ofereix cap signe de possible ocultació’.
En aquest sentit, recorda que cap de les parts ha apel·lat a aquest risc de fuga durant els dos mesos que han passat des de l’anunci de la seva investigació i la citació. En tot cas el jutge defensa la imposició de la fiança perquè ‘el risc de fuga no s’esvaeix de manera absoluta’ i perquè hi ha elements que ‘poden propiciar’ el retorn dels partits independentistes a la lògica del procés, com ‘el discurs que formulen alguns dels suposats copartícips del comportament que s’investiga’ i el fet que alguns dels documents intervinguts apuntin que els investigats tenien intenció de ‘perseverar en els seus plans d’actuació’.
En una interlocutòria de deu pàgines –on no fa encara cap referència a la incompareixença d’Anna Gabriel-, Llarena insisteix a assenyalar Mas, Rovira i la resta d’investigats haurien participat d’una ‘iniciativa política compartida per diversos partits, el govern de la Generalitat el Parlament i altres institucions de la mateixa Comunitat’ per ‘declarar unilateralment la independència de Catalunya i segregar aquesta Comunitat Autònoma de la resta de l’Estat’.
Aquest pla, segons el jutge, passava per ‘l’aprovació parlamentària de diverses normes i resolucions orientades a aquella finalitat’ i que anirien ‘en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional’. Segons el jutge, la celebració del referèndum era un ‘element indispensable’ per a la declaració unilateral d’independència.
Segons el jutge, totes aquestes institucions haurien incitat els partidaris de la secessió a ‘mobilitzar-se al carrer’ per ‘enfortir les seves actuacions i forçar l’Estat a acceptar la independència’, malgrat ‘l’altíssima probabilitat que aquesta mobilització desmboqués en actes violents en defensa de la declaració unilateral d’independència’.
Rovira tenia ‘una funció decisòria’
El jutge justifica la imposició de la fiança a Rovira pel fet que tenia ‘una responsabilitat política de més nivell no només al sí del partit sobiranista d’ERC o del Grup Parlamentari Junts pel Sí’. ‘La importància política de la seva figura resulta plenament coherent amb el fet que la investigada tingués una funció decisòria en la concepció i en l’execució d’un procés sobiranista que va ser el centre de l’activitat política durant la legislatura, tal i com se li atribueix al document Enfocats intervingut en ocasió del registre practicat a l’habitatge de Jose Maria Jové’.
Segons el jutge hi ha ‘altres elements objectius’ que corroborarien aquesta ‘responsabilitat i funció’ de Rovira. ‘Més enllà de la seva activitat parlamentària de portaveu, deliberativa i de vot, la investigada ha jalonat les seves responsabilitats polítiques amb declaracions públiques on divulga la seva iniciativa, alhora que descrivia actes que permetien incomplir les traves legals que impedien l’objectiu col·lectiu que impulsava’.
Segons Llarena, l’agenda de Jové demostra que va participar a reunions ‘totalment alienes a la seva tasca de portaveu parlamentària’ on ‘es debatia la millor estratègia que calia seguir per aconseguir la independència’. També li atribueix responsabilitat per haver ‘impulsat personalment’ la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica ‘quan la prohibició pel Tribunal Constitucinal era notòria per a qualsevol que fes activitat política a Catalunya’.
El jutge també assenyala com a ‘evidències’ les ‘converses telefòniques on s’aprecia que la investigada participava, amb una clara capacitat decisòria, a l’organització i provisió dels centres de votació on es pretenia celebrar el referèndum’.
Mas tenia un paper ‘llunyà’
Pel que fa a Artur Mas, Llarena assegura que no aprecia risc de fuga ni de reiteració delictiva. ‘El paper que li atribueix la investigació practicada fins avui i la circumstància d’una intervenció política relativament llunyana no conformen un risc que resulti equiparable al que s’ha apreciat als altres investigats’.
Mas, recorda, sempre ha assumit i complert la seva obligació de comparèixer als tribunals quan ha estat citat.
