10.07.2018 - 14:19
|
Actualització: 10.07.2018 - 15:04
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat l’ordre de suspensió de càrrecs públics de sis processats independentistes que mantenen l’acta de diputat del Parlament de Catalunya. Són Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull. Són tots els que tenen acta de diputat menys Comín, que encara pot recórrer la interlocutòria de processament. Per a suspendre’ls, Llarena invoca l’article 384 bis de la Llei criminal (inclosa a la reforma de 1989 i pensada per a casos de terrorisme) que estableix que els investigats per delictes de terrorisme o rebel·lió perden el seu càrrec un cop s’hagi signat la interlocutòria de processament i s’hagi decretat la presó provisional.
La decisió podria obrir ara un conflicte entre el Tribunal Suprem i el Parlament de Catalunya, que en el seu reglament estableix que per a una suspensió d’un diputat cal que el ple ‘ho acordi per majoria absoluta’. Tamateix, Llarena diu en la interlocutòria que la suspensió és automàtica i ‘deixa al Parlament’ la possibilitat que els processats suspesos puguin ser substituïts temporalment per altres integrants de les seves candidatures.
Llarena activa aquest mecanisme de suspensió després que el passat 27 de juny la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Surem va desestimar els quinze recursos presentats per les defenses i VOX i va confirmar el processament dels 25 investigats per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. Ho va fer adduint que s’havia produït una ‘rebel·lió sense armes’ per derogar a Catalunya la Constitució i l’Estatut.
La seva decisió arriba també un cop s’ha activat ja el trasllat de tots els presos independentistes que es trobaven en presó provisional als centres penitenciaris madrilenys. Els tres últims, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, han sortit aquest dilluns a les 9.55h de la presó de Valdemoro amb destinació a Zuera, a Saragossa, on faran nit abans d’arribar dimecres a Brians 2 i passar a custòdia dels Mossos, que els traslladaran a Lledoners.
Tot i que la llei preveu que la suspensió sigui automàtica, cal aquesta interlocutòria motivada del jutge instructor per provocar la suspensió i ara Llarena haurà remetre aquesta decisió al Parlament.
La base legal de Llarena
L’article 384 bis de la Llei Criminal estableix que quan el processament és ferm i el jutge ha decretat la presó provisional per un delicte comès ‘per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui ostentant una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó’.
Llarena aplica la suspensió també als casos de Puigdemont i Comín adduint que la presó provisional per a tots dos ja està decretada a l’estat i que en tot cas l’ordre de detenció i lliurament (OED) enviada a les autoritats belgues i alemanyes ja implica una ordre d’ingrés a presó provisional, i per tant els pot aplicar també el precepte que suposa la suspensió automàtica dels seus càrrecs de diputat. Amb tot, les defenses addueixen que les autoritats belgues i alemanyes ja han dictat ordre d’alliberament per a tots dos, de manera que no es podria aplicar una suspensió.
Les reaccions
Un dels primers a reaccionar ha estat el president Carles Puigdemont, qui creu que aquesta decisió ‘descriu el nivell de qualitat democràtica de l’estat’. I afegeix que serà llar, ‘però guanyarem’.
Aquesta decisió descriu el nivell de qualitat democràtica de l'Estat. El vot dels ciutadans, malmenat per una "justícia" que continua fent política. Serà llarg, però guanyarem. La república ha de fer prevaldre els drets fonamentals que la monarquia del 155 trepitja. https://t.co/VO4QQJBmoq
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 10, 2018
El govern creu que la suspensió busca ‘alterar les majories parlamentàries’
La portaveu del govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha considerat que la suspensió té una intenció política. En ser preguntada poc abans de conèixer-se la decisió judicial i el tancament de la instrucció, ha dit que, si això passava, suposaria que hi ha ‘un interès a voler alterar les majories parlamentàries’. En qualsevol cas, de moment el govern no té previst prendre la iniciativa en la reacció, i ha deixat en mans del Parlament prendre algun tipus de mesura de protesta o que intenti evitar els efectes de la suspensió.
