Llarena confirma la desobediència a la llei i no aplica l’amnistia a Puigdemont, Comín i Puig

El jutge Pablo Llarena ha resolt finalment els recursos de reforma presentats pel president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió de no aplicar-los l’amnistia pel delicte de malversació en relació amb el Primer d’Octubre. Llarena ha retingut els recursos durant dos mesos i mig, que ara refusa perquè considera que la llei d’amnistia no els pot ser aplicada. I reprodueix l’argument que, amb els preparatius del referèndum del 2017, tots tres van actuar “amb el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”. Contra aquest argument s’hi oposen no tan sols tots tres exiliats sinó també la fiscalia i l’advocacia de l’estat. El jutge s’arrenglera amb Vox, l’única part en la causa que subscriu els seus arguments.

Ara Puigdemont, Comín i Puig poden presentar un recurs a la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem mateix, i fins que aquesta sala no l’hagi resolt no podran recórrer en empara al Tribunal Constitucional.

Una bona part dels arguments dels exiliats es fonamentaven en els que va exposar la magistrada del Suprem Ana Ferrer en el seu vot particular contra la decisió de la sala presidida per Manuel Marchena de no amnistiar la malversació que vinculen a l’1-O. Ferrer alertava que, si no eren amnistiats amb aquesta llei a la mà, es vulnerava el principi de legalitat, perquè la llei era prou clara a l’hora d’entendre que els acusats o condemnats per malversació per l’1-O sí que havien de ser amnistiats.

Però Llarena ho nega i diu: “El legislador ha ofert una interpretació autèntica del terme ‘enriquiment’ en l’article 1.4 de la llei, expressant que s’ha de concloure que hi ha ‘propòsit d’enriquiment’ quan el subjecte actiu pretén d’aconseguir qualsevol benefici personal de caràcter patrimonial, encara que no impliqui un increment material de capital o dels actius patrimonials que suggereix el sentit filològic de la paraula.”

De fet, avantposa la jurisprudència del Suprem a la llei mateixa, quan diu, tot responent als arguments de la magistrada Ferrer: “En els més de dos-cents anys de jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol no hi ha ni una sola resolució que rebutgi de donar la mateixa resposta penal als subjectes que hagin augmentat els seus actius patrimonials materialment i injustificada que als que (també injustificadament i a costa dels diners públics) hagin obtingut qualsevol altre benefici o avantatge que no impliqui un increment del seu capital o dels seus actius.” La llei d’amnistia sí que estableix la diferència, i ho fa expressament, però Llarena ho bandeja invocant aquesta jurisprudència.