Llarena confirma el processament de tots els dirigents independentistes i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha rebutjat tots els recursos contra el processament dels vint-i-tres dirigents independentistes acusats de rebel·lió, malversació i desobediència i, per tant, confirma el seu processament. Llarena insisteix a veure violència en la causa, es reafirma en el delicte de malversació i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió, però sí per sedició o delicte de conspiració per la rebel·lió.

Llarena insisteix en l’existència de violència durant els fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre i responsabilitza els dirigents independentistes d’aquesta violència ‘conscientment assumida i buscada’. Pel que fa a l’existència d’aquesta suposada violència, Llarena obre la porta a no jutjar els processats per rebel·lió, però sí per sedició. Segons recull la interlocutòria, en cas que es demostrés que no hi va haver violència per part dels dirigents independentistes, ‘es podria sostenir una acusació per sedició’. De la mateixa manera, el jutge explica que tampoc no s’exclou l’acusació per delicte de conspiració per la rebel·lió. Llarena diu que, encara que l’objectiu dels dirigents independentistes no fos declarar la independència, sinó forçar l’estat espanyol a una reforma constitucional, allò que considera desobediència en un context ‘d’aixecament violent’ no exclouria el delicte de conspiració per la rebel·lió.

També diu que les dades del ministeri espanyol d’Hisenda coincideixen amb els indicis del delicte de malversació i hi veu indicis de frau. La interlocutòria del jutge considera que els investigats han silenciat part de les manifestacions del ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre els costos de l’1-O, que apuntaven la possibilitat que existís ‘una mecànica de frau oculta i no confirmada’. Llarena enumera les ‘proves’ reunides pel que fa als costos relacionats amb la publicitat del referèndum en mitjans de comunicació públics, la distribució de documentació electoral, els sobres per a la remissió de cartes certificades, les despeses en folletons de propaganda i cartelleria i aquells derivats en la intervenció d’observadors internacionals.

Respecte a la inviolabilitat parlamentària esgrimida pels membres de la Mesa contra el seu processament per delicte de desobediència, el magistrat contesta que aquesta no els protegeix perquè considera que han convertit la seu de representació ciutadana en un instrument ‘per a facilitar l’execució d’una actuació delictiva’.

El jutge també reitera la competència del Tribunal Suprem espanyol per jutjar la causa perquè considera que els fets han ‘desbordat’ el territori que justificaria l’actuació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Les defenses tenen cinc dies per presentar un nou recurs a la sala d’apel·lacions. Qui ja ho ha fet de forma subsidiària és Jordi Cuixart.