Cinc minuts desenfrenats de Llarena revelen com rebentaran l’amnistia de Puigdemont malgrat el TC

Just quan al president Carles Puigdemont i als consellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig se’ls obre finalment la porta del Tribunal Constitucional espanyol perquè se’ls apliqui la llei d’amnistia, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena surt a dir que això no els servirà de res; que els recursos d’empara que preparen les defenses dels exiliats “no tindran recorregut”, perquè la darrera paraula la tenen ells, els jutges del Suprem. Llarena va fer divendres passat a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Granada una intervenció pública inèdita, per la claredat i la desimboltura, en un acte organitzat pel Col·legi d’Advocats de Granada, en què tancava la porta a la possibilitat que el Tribunal Constitucional pogués corregir la seva decisió de no amnistiar Puigdemont. 

El president del TC, Cándido Conde Pumpido, ha anunciat fa poc que el mes de juny resoldran el recurs d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia presentat pel Partit Popular, perquè és el que toca més aspectes de la llei. I això ha desencadenat les especulacions sobre la resolució immediata de tots els altres recursos que hi ha pendents sobre la llei, inclosos els recursos d’empara que van presentar els ex-presos polítics condemnats per malversació, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, i els que presentaran Puigdemont, Comín i Puig. 

Llarena surt a frenar-ho, i avisa d’allò que ja fa temps molts juristes sospitaven i temien: com que el Suprem és qui ha d’aplicar efectivament l’amnistia en aquests casos, tot arxivant-los, es reserva el dret de fer allò que li plagui, digui què digui el Tribunal Constitucional. Llarena ho deixa explicat en gairebé cinc minuts d’una franquesa esborronadora: “I ara plantegen que, ja que el Suprem s’hi ha pronunciat, es recori en empara al Tribunal Constitucional. Això diuen els sotmesos al procediment. Però aquí ens trobem entre juristes, i tothom ho sap. Què correspon al TC? Doncs interpretar la constitucionalitat d’una llei […].  Aquesta és la seva funció. Decidir l’àmbit l’aplicació d’una llei no correspon al TC, no li toca, això correspon als tribunals ordinaris, en últim terme, al Tribunal Suprem. Però no al TC. O sigui que jo he proclamat que no tenia el convenciment personal que no té cap mena de recorregut cap recurs d’empara que es pugui presentar davant del TC.”

Però Llarena no ho deixa aquí. Perquè hom li pot dir que bé que es pot recórrer al TC contra una aplicació aberrant d’una llei, com seria el cas, amb la vulneració de drets fonamentals com el de la seguretat jurídica. Però Llarena diu que no, que la llei és ben clara quan, en l’article 1.4, diu que els condemnats o perseguits per malversació no poden ser amnistiats quan hi ha hagut un enriquiment personal de tipus patrimonial. Aquesta interpretació mateixa és una vulneració de la seguretat jurídica i del principi de legalitat, al·leguen els afectats, però Llarena diu que no; no haver-ho escrit així a la llei. Mala sort, si ho vau haver de referenciar així per ajustar-vos als principis de persecució dels delictes de malversació en la directiva europea contra la corrupció. 

Perquè la interpretació de les lleis correspon als jutges, i Llarena utilitza aquest argument com un pretext que porta fins a l’extrem de la desobediència de la llei, quan la llei d’amnistia és ben clara en l’exposició de motius, i quan dels fets de l’1-O no es pot concloure que de cap manera hi hagués un ànim d’enriquiment personal de tipus patrimonial. “Aquesta interpretació del Tribunal Suprem és contrària a la seguretat jurídica?”, es demana. “Si seguim la doctrina del TC, en absolut”, respon de seguida ell mateix. “Perquè el TC, a l’hora d’analitzar si hem interpretat correctament una llei, ja ha dit que a ells no els corresponia de substituir la interpretació dels tribunals ordinaris per una altra que a ells el sembli bé.”

De fet, tota la conferència de Llarena sobre la llei d’amnistia desprèn un aire d’inseguretat jurídica que estaborneix. “Què diu el TC sobre les exigències de seguretat jurídica?”, continua Llarena. “La nostra interpretació s’ajusta completament al contingut semàntic de la llei. I diu el TC que la interpretació del jutge ha de ser previsible.” Aquí fa una pausa breu i agafa el got d’aigua. “La interpretació del Tribunal Suprem és objectivament imprevisible? No.” I fa el glop d’aigua. “Jo crec que tot al contrari.” I efectivament, el problema de la no-aplicació de l’amnistia als dirigents de l’1-O per part del Suprem és que era tremendament previsible. 

Ací podeu veure la conferència íntegra de Llarena: