15.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 15.07.2024 - 22:39
La presidenta de les Corts, Llanos Massó, i el president del Parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, tots dos de Vox, es neguen a deixar el càrrec després del trencament dels pactes de govern amb el PP. Al País Valencià, Massó ha vist com els seus companys que formaven part del Consell ja han abandonat els escons blaus. A les Illes, el pacte no incloïa l’entrada al govern, però sí el suport parlamentari, que, segons la direcció de Vox, s’ha trencat. Tots dos també tenen en comú que el PP els mostra la porta d’eixida i que l’oposició els pressiona com més va més. Ahir, per exemple, en cada intervenció en el ple, tant el PSPV com Compromís van fer referències més que directes a la presidència de les Corts en presència de Massó.
“No dubte que el senyor Le Senne dimitirà”, va dir fa uns dies la presidenta, Marga Prohens. “M’agradaria que el president de les Corts fos del PP”, va dir ahir Juanfran Pérez Llorca, que es va estrenar amb aquest desig en el nou càrrec de síndic a les Corts. Divendres mateix, després d’haver explicat els canvis al Consell, el president, Carlos Mazón, va dir que ell no era ningú per a avaluar l’ètica o la moral de persones d’uns altres partits. Es referia a la negativa de Llanos Massó d’abandonar el setial.
Massó i Le Senne han seguit al peu de la lletra l’argumentari del partit i han dit que, si ells havien de dimitir, també ho havien de fer els presidents Mazón i Prohens, perquè els càrrecs anaven en el mateix paquet. El president de Vox els va demanar de bon començament que resistissen, i això fan. Aquestes darreres hores, la pressió sobre el partit d’extrema dreta s’ha intensificat, però també les veus que el defensen. Arran d’aquesta situació, el futur de l’un i de l’altre pot acabar no essent el mateix, perquè hi ha una diferència fonamental en el reglament de les cambres que presideixen.
L’article 39 del reglament del parlament
El reglament del Parlament de les Illes sí que preveu la possibilitat de destituir-ne el president. És al punt d de l’article 39, que detalla els motius pels quals els membres de la mesa cessaran de les funcions. Aquest punt diu: “Per remoció del càrrec, per negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions del càrrec, acordada pel ple del parlament per majoria de les tres cinquenes parts dels diputats si les diputades que en formen part. Ha de ser proposada, almenys, per dos grups parlamentaris o per una cinquena part dels diputats i diputades. Si la proposta s’aprova, es procedirà a la següent sessió plenària a cobrir les vacants amb l’establert a l’article 40 d’aquest reglament.”
Demà mateix, la junta de portaveus decidirà si convoca un ple extraordinari aquest estiu per a debatre la moció de remoció contra Gabriel Le Senne. La va presentar l’oposició quan Le Senne va estripar un fotografia d’Aurora Picornell durant un ple. En aquell moment, el PP ho va descartar, però ara mira d’aprofitar l’onada. Simultàniament, el PSIB, per boca de Francina Armengol, va oferir els seus vots al PP perquè nomenassen un altre president de la mesa, però el PP també ho va declinar. Com que qui ha de convocar el ple és Le Senne mateix, ja ha deixat entreveure la intenció d’ajornar-lo al mes de setembre.
Acostumat al perill
Els darrers mesos de vida política de Le Senne els ha viscuts al caire del precipici. L’any va començar amb una crisi interna de Vox a les Illes. El grup parlamentari va decidir d’expulsar-lo a ell i a la portaveu, Patricia de las Heras. El grup va quedar reduït i, per tant, el suport al govern de Prohens va quedar en perill. L’expulsió de Le Senne del grup parlamentari en comportava la destitució immediata. Va passar igual amb Xelo Huertas, que havia arribat a la presidència del parlament el juny del 2015 amb Podem, i el gener del 2017 el partit la va expulsar després d’unes acusacions de corrupció. En el cas de Vox, després de dies d’incertesa i de declaracions encreuades, la direcció del partit va ordenar al grup parlamentari que fes marxa enrere i les expulsions van quedar sense efecte. Set mesos més tard, Gabriel Le Senne continua agafat a la cadira, dient que no se’n va, i retardant tant com pot la convocatòria de la junta de portaveus que hauria de tramitar la seua remoció.
La remoció de Llanos Massó, impossible per ara
Aquesta capacitat del Parlament de les Illes Balears no la tenen les Corts Valencianes. Ara per ara, no hi ha cap mecanisme per a destituir la persona que n’ocupa la presidència. Atesa la negativa de Llanos Massó d’abandonar el càrrec, el grup parlamentari de Compromís ha presentat una proposta de reforma del reglament per a afegir un nou epígraf a l’article 38 que regula els motius de cessament dels membres de la mesa. Serà molt semblant al que ja existeix al parlament de les Illes. Concretament, s’hi introduirà la figura de la “remoció del càrrec per negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec”.
Segons el síndic de Compromís, Joan Baldoví, Llanos Massó és un exemple de la negligència en l’exercici del càrrec. “Des del primer moment ha demostrat que no és digna del càrrec que ostenta. La negació constant de la violència de gènere, els exabruptes i insults constants en el seu perfil oficial, l’ús partidista de la institució i la parcialitat en l’exercici del càrrec són tan sols alguns exemples que justifiquen d’expulsar l’extrema dreta de la presidència del parlament”, diu Baldoví.
El PSPV ha dit que donarà suport a tot allò que servesca perquè la ultradreta no presidesca les Corts. El síndic José Muñoz va dir ahir que tant Carlos Mazón com Llanos Massó s’aferraven al càrrec sense cap mena d’escrúpol. “Els socialistes som els únics que podem decidir que votem en contra del fet que una ultracatòlica, antiavortista i negacionista de la violència de gènere ocupe la presidència de les Corts.”
Ahir, amb la votació del director de l’Agència Valenciana Antifrau, Massó va fer anar la maça per darrera vegada abans de l’estiu i es va acomiadar amb la fórmula: “La presidència regracia molt a les Corts els serveis prestats en aquest període de sessions i el declara clos. Buen verano a todos.”
