Les estàtues franquistes ja són davant del Born

Franco ja és a Barcelona. O com a mínim les estàtues de l’eqüestre i la Victòria. L’exposició ‘Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà’ s’inaugura avui a la tarda i a partir de demà, dimarts, ja estarà oberta al públic al rebatejat Born Centre de Cultura i Memòria. La polèmica i el debat estan servits entre aquells que consideren l’exhibició d’estàtues franquistes una ‘ofensa per a les víctimes’ i els que opinen que és ‘l’oportunitat de fer pedagogia’; entre els que pensen que és donar ‘impunitat als crims del franquisme’ i els que, per contra, creuen que és la ‘manera de trencar el silenci sobre els crims de la dictadura’. El primer objectiu, que se’n parli, ja s’ha aconseguit.

L’exposició recupera l’estàtua de la Victòria, de Frederic Marés, que commemora la victòria franquista en la guerra del 1936-1939, l’eqüestre de Franco, decapitada des de fa anys, de Josep Viladomat, i l’ombra de l’estàtua de la República, també de Viladomat, que actualment es troba a l’antiga plaça de Llucmajor, avui plaça de la República, a Nou Barris. Les dues primeres, la Victòria i l’eqüestre, es situen davant de l’antic mercat del Born, cara a cara, interpel·lant-se. I la República apareix projectada com l’ombra de la Victòria. Les tres escultures tenen la intenció de ‘mostrar la permissivitat amb els símbols de la dictadura a partir de la peripècia de tres estàtues’ i amb l’actitud dels seus autors, ‘que van treballar per la república, van contribuir a l’exaltació de la dictadura i van ser reconeguts per la democràcia’. L’exposició no acaba a l’exterior del mercat del Born. A l’interior de l’edifici s’hi representa a escala real l’obelisc del passeig de Gràcia durant la República, l’etapa franquista i l’etapa democràtica, il·lustrant així la reinterpretació que s’ha fet dels símbols i dels seus autors.

Operaris, molts periodistes i alguns curiosos han anat fins al Born per veure la instal·lació de les figures. La impressió dels primers ciutadans era de desconeixement, desconcert i indignació: pocs sabien la intenció de l’exposició i d’altres, coneixedors de l’objectiu principal, criticaven la manera d’aconseguir-lo. L’opinió general, però, era d’indignació i rebuig: pocs minuts després d’haver situat les estàtues al seu lloc, un home ha llançat tres ous contra l’eqüestre del dictador. ‘L’exposició és un error perquè el franquisme no s’ha superat’, apuntava un veí.

CiU i ERC, els més crítics

Els dos grups municipals més crítics amb l’exposició han estat CiU i ERC, que van votar-hi en contra en el ple municipal. L’exposició va ser aprovada amb els vots favorables de Barcelona en Comú i el PSC. El PP, Ciutadans i la CUP es van abstenir. ‘És un greu error que ofèn la memòria de generacions senceres que han lluitat per la llibertat’, ha afirmat el regidor de CiU Jaume Ciurana, que no assistirà a l’acte inaugural.

El líder republicà a la batllia barcelonina, Alfred Bosch, va demanar a la batllessa, Ada Colau, que retirés unes escultures ‘ofensives’ i que ‘donen una imatge de normalitat que no existeix’. També el diputat al congrés espanyol Joan Tarda, va criticar la decisió del govern de la ciutat recordant que hi ha ‘milers de víctimes sense reparació’. En el mateix sentit es manifestava la diputada cupaire Mireia Boya en un piulet: ‘volem treure el feixisme de l’espai públic, no posar-lo altre cop. No institucionalitzem la desmemòria’.

Davant l’allau de crítiques rebudes, el primer tinent de batlle, Gerardo Pisarello, va explicar a través de les xarxes socials l’objectiu de l’exposició, més enllà de les estàtues. ‘L’exposició temporal d’estàtues de dictadors, degudament contextualitzada, té com a propòsit impulsar una reflexió col·lectiva sobre la seva impunitat’, explicava Pisarello. I responia a Tardà: ‘l’objectiu de la mostra és justament el contrari: fer pedagogia entre la ciutadania i trencar el silenci que ha imperat sobre els crims del franquisme, també durant la democràcia’.