Les llàgrimes de cocodril de Sánchez per Iceta

TEMA DEL DIA
Perdonar. Embriagat per la victòria de les eleccions espanyoles, Pedro Sánchez va proposar Miquel Iceta com a president del senat espanyol, sense saber com funcionen les coses al Parlament de Catalunya, sense tenir en compte que aquestes decisions es voten, o suposant que l’independentisme estava disposat a perdonar-li tot allò que havia passat aquests darrers dos anys. La premsa amiga ho va vendre com un gest cap a Catalunya. Ara resulta que la presidència d’una cambra morta, estèril i inútil que no serveix sinó per a aplicar el 155, és un gest. Per a convertir el senat en una cambra territorial cal una reforma de la constitució espanyola que ni el PP ni Cs no volen, si no és precisament per a enterrar l’estat de les autonomies.

La reacció d’Iceta, quan va veure que els comptes no li sortien, va ser apel·lar a la cortesia parlamentària. Té tota la raó. Els senadors de designació autonòmica fins ara sempre havien estat elegits per consens. Cadascú proposava el seu i tothom votava el dels altres. Però la cortesia parlamentària es va acabar amb l’aplicació de l’article 155, quan el PSC va avalar la suspensió de l’autogovern impulsada pel govern del PP i Cs. No es pot suprimir l’autogovern i demanar cortesia al parlament. Si Iceta volia ser senador s’hauria pogut presentar a les eleccions del 28 d’abril, però no va voler arriscar-s’hi, tot i que el PSC en va obtenir dos per Barcelona.

En compte de tenir una posició dialogant i negociadora, pròpia d’un Fouché com ell, Iceta s’ha refermat a dir que com a president del senat tornaria a aplicar el 155, cosa que almenys José Montilla, com a ex-president de la Generalitat de Catalunya, va tenir la dignitat de no votar. I ha repetit que no pensa anar a reunir-se amb Oriol Junqueras a Soto del Real, perquè podria interpretar-se com un gest de suport. Iceta no ha exhibit ni un bri de rectificació, ni ha obert cap porta al diàleg i no està disposat a negociar res. Amb arrogància, no ha deixat cap opció perquè ERC i Junts per Catalunya li donessin suport. De fet, ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional si el parlament no el nomena, de manera que tornarà a judicialitzar una decisió de la cambra catalana. Ja hi va anar de bracet amb Inés Arrimadas i Xavier García Albiol el novembre del 2015 per provar d’impedir la celebració d’un ple.

Tampoc el PSOE no ha fet cap moviment per a obrir el diàleg amb els independentistes. La setmana passada Sánchez va excloure ERC de la roda de contactes amb els grups parlamentaris per encarar la legislatura i aquesta setmana els ha exclosos de la mesa del congrés. Per acabar-ho d’adobar, la Junta Electoral espanyola va vetar Junqueras al debat de TV3 amb un informe d’Institucions Penitenciàries, que depèn del govern de Sánchez, i això va ser la gota que va fer vessar el got. La realitat és que Sánchez no ha volgut pactar amb els independentistes abans d’unes eleccions, perquè això dóna munició electoral al tripartit ultra. No ha fet cap gest per a fer-ho possible i s’ha queixat amb la boca petita, però tots els barons del PSOE que tenen eleccions autonòmiques el dia 26 de maig aplaudeixen amb les orelles el no d’ERC i Junts per Catalunya a Iceta. Pels partits espanyols, aquesta designació seria una concessió als partits independentistes i un acord que restaria vots al PSOE, en un moment que malda per recuperar la comunitat de Madrid, i mantenir-se a Extremadura o a l’Aragó. El no d’ERC i Junts per Catalunya a Iceta servirà al PSOE per a demostrar que no cedeix al ‘xantatge dels separatistes’. Sánchez plora amb llàgrimes de cocodril.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts comencen la legislatura del segon Botànic amb Vox fora la mesa. Les Corts Valencianes es constituiran demà amb la majoria que les eleccions del 28 d’abril van donar als partits que volen repetir el govern del Botànic: que són el PSPV, Compromís i Unides Podem. El resultat electoral va enterrar la por d’un retorn del PP a la Generalitat que desfés la feina feta pel Botànic aquests darrers quatre anys i obre la porta a quatre anys més de polítiques transformadores. Si s’acaba la legislatura, hauran estat vuit anys de govern sense el PP. De moment, a l’hemicicle hi haurà una majoria absoluta de les esquerres i, en canvi, les dretes estaran més dividides, per l’entrada de Vox amb deu diputats. Hi haurà un 53% de cares noves i sis grups parlamentaris per primera vegada en la història de l’autogovern. La presència de l’extrema dreta fa preveure una legislatura més agitada, tot i que sense poder real d’actuació. Per això els partits del Botànic han optat per un president de la cambra amb experiència, Enric Morera, que ja la va presidir la legislatura passada amb una actuació que tots tres socis consideren institucionalment correcta. En canvi, sí que hi haurà cares noves en la vice-presidència de la cambra, que exercirà María José Salvador, fins ara consellera d’Habitatge. L’actual vice-presidenta, Carmen Martínez, tindrà un lloc de responsabilitat en el grup parlamentari socialista, que continuarà encapçalat per Manolo Mata com a síndic. El grup de Compromís també tornarà a ser capitanejat per Fran Ferri. A Unides Podem li correspon, segons el pacte, la secretaria primera, que recaurà en la diputada Irene Gómez. Quant als partits de dretes, fins ara només s’ha sabut el nom que proposaria el PP. El diputat Jorge Bellver optarà a ser el vice-president segon de les Corts i Ciutadans ocuparà la secretaria segona, amb el diputat Luís Arquillos. Vox no tindrà representació a la mesa, conformada per cinc membres. Primerament, es formarà la mesa d’edat, integrada pels diputats electes més grans i els més joves. Després, els sis grups que integren la cambra votaran les propostes per a configurar la mesa de les Corts. Una volta constituïda la cambra, s’obrirà un parèntesi, perquè la sessió d’investidura del nou govern no es farà fins passades les eleccions del 26 de maig. L’argument oficial és que no volen interferir en la campanya electoral, però hi ha un segon motiu, que no s’explica públicament: l’abast del pacte que volen fer els tres partits va més enllà de les carteres del consell i també inclourà les principals batllies i les diputacions, derivades de les eleccions. Mentrestant els tres partits es dedicaran a avaluar la gestió del Botànic aquests últims quatre anys, una proposta d’Unides Podem que ajuda a omplir aquest buit temporal. Representants de tots tres partits faran aquesta feina d’avaluació i, després de les eleccions, dibuixaran el programa de govern dels quatre anys vinents. En acabat, triaran els encarregats d’executar-lo. Amb aquest full de ruta, el debat d’investidura de Ximo Puig podria fer-se a mitjan juny. Així que les Corts de la desena legislatura s’hagin constituït, s’obrirà un període de dotze dies hàbils perquè els grups parlamentaris puguin presentar candidats a la presidència de la Generalitat, tal com estableix el reglament la cambra. Passat aquest termini, que tots els grups consideren que s’exhaurirà, el 3 de juny el president de les Corts obrirà un període de consultes i, escoltada la junta de síndics, fixarà la data del ple d’investidura entre el tercer i el setè dia posteriors al termini esmentat. Això seria, doncs, entre el 6 i el 12 de juny.

Xavier Espot ja és el nou cap de govern d’Andorra. El Consell General d’Andorra ha elegit Xavier Espot nou cap de govern per majoria absoluta en la primera votació de la investidura. Espot, candidat de Demòcrates per Andorra (DA), va perdre la majoria a les eleccions generals del 7-A i va obtenir tan sols 11 consellers, però avui ha aconseguit el suport dels 4 de Liberals i dels 2 de Ciutadans Compromesos. En total, 17 dels 28 representants. Ambdós partits entraran al govern d’Espot. El candidat del Partit Socialdemòcrata, Pere López, ha rebut 7 vots i hi ha hagut 4 abstencions. Espot ha defensat que l’acord permet de tenir estabilitat i evitar un blocatge polític. Ha assegurat que serviria per a fer polítiques ambientals ambicioses, aplicar mesures socials i d’igualtat, gestionar les finances públiques i diversificar el teixit productiu.

L’Obra demana que s’activi d’una vegada l’Oficina dels Drets Lingüístics. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat a l’actual govern i al que sortirà de les eleccions del 26 de maig que activin sense més dilacions l’Oficina de Drets Lingüístics. L’entitat denuncia que l’ha frenada el consell de govern, tot i que fa temps que l’oficina és a punt. Ja tenia dotació pressupostària en els comptes del 2018 i la fase de tràmit d’audiència i d’exposició pública del projecte de decret de creació de l’oficina es va acabar el 12 de novembre passat. D’aleshores ençà, denuncia l’entitat, no se n’ha tornat a tenir cap notícia, quan ‘gairebé diàriament se succeeixen vulneracions dels drets dels ciutadans que opten per usar la llengua catalana’. Mentrestant, l’Obra ha fet una crida als ciutadans perquè es mantinguin ferms en l’exercici i la defensa dels drets dels qui volen usar la llengua catalana. En aquesta línia, ha reiterat els consells fets públics ja fa mesos, com ara no canviar de llengua, no caure en provocacions, prendre nota dels qui discriminen i fer la denúncia pertinent.

LA XIFRA
28 dels 30 processats pel jutjat número 13 de Barcelona, que investiga l’organització de l’1-O, seran acusats d’organització criminal, tal com ha demanat la fiscalia. A més, el jutjat no ha acceptat els 3,7 milions d’euros de fiança que van dipositar els encausats i els començaran a embargar béns fins a atènyer l’import de 5,8 milions exigit.

TAL DIA COM AVUI
El 15 d’abril de 1811 el Paraguai s’independitza d’Espanya. És el primer país sud-americà que ho fa de manera permanent.