Llaços, creus i simbologia groga: una batalla necessària?

Creus, samarretes, llaços de totes formes i mides, pancartes… El sobiranisme fa servir el color groc allà on sigui i com sigui per visualitzar el clam de llibertat dels presos polítics. Al seu torn, l’unionisme, ha replicat llevant tota aquesta simbologia groga dels espais públics, fet que ha originat escenes de tensió, com la que es va viure a la platja de Canet de Mar (Maresme). Parlem amb membres de la societat civil i dels partits independentistes perquè ens diguin si creuen que cal mantenir aquest desafiament, si troben que les creus són un símbol idoni i si les institucions públiques haurien de mostrar el llaç groc als seus edificis.

Susanna Barreda – ‘No lluir el llaç groc també és una actitud partidària’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—Crec que aquí hi ha un problema de base i és que l’unionisme vol provocar en tots els àmbits, amb una impunitat absoluta. I el sobiranisme, quant a la simbologia, ha marcat una línia vermella i s’ha plantat. Per tant, no crec que el sobiranisme es trobi atrapat en aquesta batalla, sinó que ha marcat un punt d’inflexió.

—Les creus a les platges són símbols adequats?
—A mi personalment, això de les creus no m’entusiasma gaire. Això sorgeix d’una campanya que es va fer a Vic, i s’ha acabat extrapolant. No m’agrada.

—Les institucions han d’exhibir el llaç groc?
—Sí. I no lluir-lo no pensem que signifiqui neutralitat, sinó que també és una actitud partidària. Les institucions han de poder manifestar-se en una cosa tan bàsica com és la defensa dels drets i les llibertats.

Salvador Cardús – ‘L’ocupació de l’espai públic hauria de ser temporal i no estàtica’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—’Atrapat’ potser és excessiu! Però és un risc, a causa d’un activisme mancat d’una orientació més productiva. Cal cercar noves maneres de fer visible el moment de no-normalitat que viu el país.

—Les creus a les platges són símbols adequats?
—Sóc radicalment contrari a les prohibicions. Però opino que l’ocupació de l’espai públic, en qualsevol sentit, hauria de ser temporal i no estàtic. Ocupar-lo temporalment sí, apropiar-se’l, no. Per tant, caldria cercar noves formes de protesta.

—Les institucions han de lluir el llaç groc?
—Les institucions poden prendre decisions democràtiques sobre a qui donen suport o què volen denunciar. Ho han fet sempre.

Àngels Castells – ‘Falta més imaginació per a fer visible el groc’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—En part sí i en part no. Les xarxes i els mitjans es fan més ressò dels símbols, però paral·lelament es fan moltes conferència, debats, presentacions i actes solidaris que són molt valuosos. Ara, la premsa posa massa el focus en els símbols grocs, i hi ha més vida més enllà.

—Les creus a les platges són símbols adequats?
—Jo crec que no, perquè la creu arrossega tota una simbologia i un significat al darrere. En canvi, els llaços, els globus o les samarretes, són molt més inofensius. Fins i tot el groc el faria més visible, però ens falta imaginació per a aconseguir-ho.

—Les institucions han d’exhibir el llaç groc?
—Sí. Jo crec que les institucions, fins que no tornin els presos polítics i els exiliats han de fer ben visible que no hi ha normalitat institucional. Caram, que l’anterior presidenta del parlament, la Carme Forcadell, està engarjolada. Que només va autoritzar un debat, eh! És que és inconcebible i això els ajuntaments i les institucions ho han de denunciar.

Josep Costa: ‘Les institucions han d’expressar la voluntat majoritària’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—En absolut. L’independentisme no es pot reduir a cap símbol. Els símbols són missatges i els missatges són projecte. El projecte republicà té més sentit i contingut que mai. La denúncia de la repressió i el record dels sacrificis –igual com els èxits– també forma part de la construcció del nou país.

—Les creus a les platges són símbols adequats?
—El símbol és adequat si el missatge és adequat. La cosa més important és mantenir els espais públics com a espais de pluralisme i llibertat. Cal garantir que tothom s’hi pugui expressar pacíficament i amb respecte per les expressions dels altres.

—Les institucions han d’exhibir el llaç groc?
—Les institucions han d’expressar la voluntat majoritària i han de ser un espai de reivindicació de causes justes, vinculades amb els drets humans, els valors de la democràcia, les llibertats i el respecte. Els presos i els exiliats són represaliats per haver exercit càrrecs públics, i hom els impedeix de continuar-los exercint malgrat haver renovat la confiança del poble. Per tant, les institucions han de recordar-les i reivindicar-les de totes les maneres possibles. També amb llaços grocs.

Jordi Domingo – ‘L’independentisme no assolirà mai els seus objectius amb simbologia’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—Dissortadament, sí. La simbologia és important, i encara més quan va estretament lligada a la lluita contra la repressió. Tanmateix, l’independentisme sembla haver oblidat totalment que els seus objectius no s’assoliran mai amb simbologia. Cal la desobediència civil, la resistència no violenta, l’enfrontament amb l’estat. I això vol dir preparació, formació i idees clares. Els ciutadans perseveren i persisteixen i –al mateix temps– volen que els seus representants siguin capaços de garantir aquests elements perquè, entre tots, puguem fer efectiva la República.

—Les creus a les platges són símbols adequats?
—Totes aquestes accions pretenen un impacte i crec que les creus a les platges ja l’han assolit. La imatge (més enllà de l’encert, o no) té prou pes per a passar a formar part de l’imaginari de lluita col·lectiva. Però mantenir la mateixa iniciativa ad infinitum em semblaria un error. L’ocupació de l’espai públic és completament legítim, però si no volem facilitar la feina de l’adversari –delerós de provocar enfrontaments–, ens cal canviar constantment els escenaris. Cal ser imaginatius i innovadors. Sigui com sigui, la creu –com a tal– em recorda més els morts i penso que, com a imatge, arrossega més a la desesperança que no pas a la lluita per la llibertat.

—Les institucions han d’exhibir el llaç groc?
—Sí. Penso que són els símbols que val la pena de mantenir –com també els nostres llaços i mocadors– perquè cal recordar –sempre i a tota hora– que vivim en una greu anormalitat democràtica, que no podem deixar de denunciar: l’existència ignominiosa de presos polítics i exiliats. Que les nostres institucions llueixin el llaç groc és una mostra ‘oficial’ de la preocupació social per la situació no democràtica que vivim.

Laia Estrada – ‘Els cartells, els murals i les accions són una eina de lluita imprescindible de ruptura’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—Més que atrapat, la major part de l’independentisme, a diferència de la tardor passada, s’ha reduït a aquesta batalla. Omplir de groc els nostres balcons, carrers, places i platges és del tot legítim i ha acabat esdevenint un clam contra l’oblit i contra la normalització de la barbàrie repressiva. Ara, quan l’acció republicana es redueix a això no solament no avancem, sinó que contribuïm a la reculada absoluta que vivim. Lamentablement, la realitat parlamentària del sobiranisme ha deixat i continua deixant tant a desitjar que és comprensible que al final tot s’hagi reduït a penjar i defensar els nostres llaços grocs.

—Les creus a les platges són símbols adequats?
—En aquest cas concret, el groc és el símbol de solidaritat amb els presos i preses polítiques, però també contra la repressió i la persecució policíaca i judicial que viu l’independentisme, contra la causa oberta de país i al país… Precisament perquè trenca amb la ideologia dominant, que és el nacionalisme espanyol, el búnquer del 78 protagonitza reaccions i actituds virulentes cap a aquesta simbologia, amb la finalitat de justificar, i fins i tot animar, a fer que gent contrària a la independència arrenqui llaços o simbologia groga amb violència als nostres municipis.

—Les institucions han d’exhibir el llaç groc?
—L’esquerra independentista és plenament conscient de la importància que té la simbologia als nostres carrers com a part de les lluites populars. En un espai públic falsament neutre, els cartells, els murals i les accions performatives són una eina de lluita imprescindible de ruptura amb el que realment hi impera: simbologia, més explícita o menys, de la ideologia hegemònica i dominant. I això mateix passa amb les institucions, que evidentment són impregnades de la mateixa ideologia dominant que serveixen.

Empar Moliner – ‘Les creus em fan pensar que tot està perdut’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—Fas servir símbols quan no tens res més. Tant de bo poguéssim fer una altra cosa. No sé com contestar. Sí, estem atrapats, però em sembla normal. Jo mateixa estic atrapada en una batalla de símbols perquè porto un llaç groc. Però aquest llaç fa que, quan camino per la plaça de Catalunya, els guiris em demanin coses i jo els pugui explicar què significa. Jo no sé què es pot fer, només sé que no podem descansar fins que aquesta gent no hagi sortit de la presó.

—Les creus a les platges són  símbols adequats?
—Em sento molt més còmoda amb els llaços que les creus. Les creus em recorden la idea de la mort en la cultura cristiana. En canvi, els llaços em semblen un element molt clar de reivindicació, de demanda. Les creus em fan pensar que tot està perdut.

—Les institucions han d’exhibir el llaç groc?
—Evidentment que sí. Han de lluir tota la simbologia que ens recordi la injustícia. En aquest sentit, per exemple, també ha dit ‘volem acollir’. Igual que alguns presentadors van amb llaços contra la sida, i em sembla molt lògic. Per tant, també m’ho sembla que s’acabi aquesta presó injusta.

Isaac Peraire – ‘No restarem atrapats en debats estèrils’

—El sobiranisme s’ha trobat atrapat en una batalla de símbols?
—No, en absolut. Almenys l’independentisme que jo defenso –un instrument per a aconseguir una república social en tots els sentits– està immers a assentar i estendre el republicanisme, defensar drets civils i llibertats. No restarem atrapats en debats estèrils. Volem ser més, i ser més forts.

—Les creus a les platges són símbols adequats?
—No sóc qui per dir si uns símbols són adequats o no, però no em perdré en la batalla de símbols en el camí de ser més, i ser més forts.

—Les institucions han d’exhibir el llaç groc?
—El llaç groc representa una defensa de llibertat i drets civils. Les institucions que són al costat de la ciutadania i d’aquests drets i defensen la llibertat, poden lluir perfectament llaços grocs.