Llach, Salellas i Vivet defensen que de la refundació de la CUP en surti una organització amb vocació de govern

Més d’un centenar de militants i simpatitzants de la CUP, com el batlle de Girona, Lluc Salellas; el cantant Lluís Llach; el periodista Jordi Borràs; l’activista Marcel Vivet; i els diputats i ex-diputats Dolors Sabater, Dani Cornellà, Albert Botran i Nogay Ndiaye, han signat un manifest en què demanen que el procés de refundació de la CUP deixi lloc a un espai polític amb vocació de majoria i de govern.

El manifest, titulat “Per un procés de refundació de l’independentisme d’esquerres”, ha estat impulsat per Poble Lliure i la Forja, i s’emmarca en el procés de refundació que la CUP va emprendre després dels mals resultats electorals a les eleccions municipals i espanyoles. El 16 de desembre faran un congrés nacional obert on es consituiran les primeres taules de debat d’això que anomenen Procés de Garbí, en què –diu la CUP– tot és subjecte a revisió excepte els objectius d’independència dels Països Catalans, el socialisme, el feminisme i l’ecologisme.

“Volem una unitat popular forta, amb prou militància per treballar-hi, amb vocació de majoria i de conquesta de poder, voluntat de lideratge”, ha explicat en una conferència de premsa Roser Valverde, coportaveu de Poble Lliure i ex-regidora de la CUP a Berga. A l’acte de presentació del manifest també hi havia Guillem Surroca, batlle de Cervià de Ter; Ignasi Sabater, ex-batlle de Verges; i Pilar Castillejo, ex-tinent de batlle de Ripollet.

Valverde ha dit que un tret comú dels signants del manifest era la preocupació per la situació actual de l’independentisme d’esquerres i la voluntat que el Procés de Garbí sigui una refundació real de l’espai amb un procés ampli, obert, participatiu i ambiciós.

Segons que ha dit, la preocupació pel camí de la CUP neix d’abans dels mals resultats electorals a les municipals per la baixada de braços de la militància: “Vèiem que moltes candidatures en municipis on es governava deixaven de presentar-se.” Un cop dipositats els vots, els resultats van constatar que calia un canvi de rumb. “Som gent preocupada per l’estancament i la pèrdua de rellevància i d’incidència política.”

El manifest fa una breu diagnosi del moment polític actual als Països Catalans i a escala internacional. “Ens cal una organització amb més militància –diu–, amb més xarxa, amb més pluralitat, amb vocació de majoria i de conquesta del poder, condició necessària per a qualsevol transformació mínimament profunda de la societat. Amb voluntat d’incidència, de fer moure els altres actors, de governar sempre que es donin les condicions. Amb direcció, amb estratègia i amb voluntat de liderar l’alliberament nacional.”

Durant l’acte de presentació, Valverde ha insistit en la necessitat que el Procés de Garbí sigui una autèntica refundació, més profunda de com s’ha presentat fins ara. “El procés que es planteja és més aviat una revisió. Nosaltres volem que vagi a fons.” Perquè sigui així, ha remarcat la necessitat que sigui obert a l’amplitud d’organitzacions polítiques independentistes i d’esquerres perquè sigui “participatiu i obert”.

Guillem Surroca ha dit que la intenció és que de la refundació en surti “un projecte guanyador que vagi a disputar el poder amb els altres actors”. “Que sigui una força que aglutini, compartida per diferents estrats de la població”, ha afegit.

Podeu consultar a continuació el manifest:

“Manifest de novembre.
Per un procés de refundació de l’independentisme d’esquerres!

Els reptes que té l’esquerra als Països Catalans són enormes. La desmobilització de l’electorat, expressada en les darreres eleccions municipals, autonòmiques i estatals, unida a un cert augment dels suports de les dretes, ha provocat el capgirament de molts ajuntaments a les grans ciutats i als governs autonòmics de les Illes i del País Valencià.

Els moviments dins la dreta són resultat de la desaparició de Cs, però la seva recomposició té darrere un procés profund: un avenç d’aquesta ideologia a través de les guerres culturals, com arreu d’Europa, també entre el jovent. No és difícil imaginar sectors de la població que hagin passat, en quinze anys, d’opcions socialdemòcrates a l’extrema dreta, amb el liberalisme espanyolista taronja com a passarel·la.

A Catalunya, la desmobilització de l’esquerra coincideix amb la de l’independentisme, que ha castigat visiblement ERC i la CUP en un context de manca d’estratègies concretes. Precisament en un moment en què les dades sociolingüístiques plantegen una situació més alarmant.

Arreu, i especialment al Sud Global, les desigualtats creixen i s’agreuja i s’accelera l’emergència climàtica, fet que porta a realitats més tenses dins els estats mateixos i entre ells. En el context europeu, les frustracions i incerteses que això genera són brou de cultiu per a la reacció, que posa en el punt de mira els drets dels treballadors i treballadores, les dones, les persones LGBTI i les persones migrades.

Tot plegat contrasta amb els anys ascendents de lluites i esperances que hem viscut. El procés independentista, que va crear oportunitats històriques a Catalunya l’octubre del 2017, unit a l’esperit de ruptura del 15-M i a l’onada feminista, oferia una base per a capgirar la societat: avançar en drets, repartir la riquesa i construir una República Independent.

Continua existint una majoria independentista i, dins d’aquesta, una majoria d’esquerres. Però cal un espai polític que ho articuli per tal de deixar de recular i passar a l’ofensiva. Cal replantejar el futur de la unitat popular per a posar-la en aquesta centralitat que ja existeix socialment, però que ha d’expressar-se institucionalment i organitzativa per disputar i conquerir el poder.

És necessari que l’horitzó de República Catalana independent sumi una majoria popular. El Primer d’Octubre demostra que és possible. És necessari rearticular les lluites al País Valencià i les Illes Balears per fer un pas endavant en el sobiranisme. És necessari revertir la reculada de la nostra llengua. És necessari que tinguem una resposta clara i entenedora, des d’aquí, als reptes de reducció de les desigualtats i mitigació i adaptació al canvi climàtic.

La refundació de la unitat popular és una necessitat i veiem el Procés Garbí engegat per la CUP com una oportunitat. Ens cal una organització amb més militància, amb més xarxa, amb més pluralitat, amb vocació de majoria i de conquesta del poder, condició necessària per a qualsevol transformació mínimament profunda de la societat. Amb voluntat d’incidència, de fer moure els altres actors, de governar sempre que es donin les condicions. Amb direcció, amb estratègia i amb voluntat de liderar l’alliberament nacional.

Per tot plegat, emplacem el conjunt de militància de les candidatures diverses de l’espai de la unitat popular, del municipalisme transformador i a totes les entitats i moviments populars de l’independentisme rupturista i per la dignificació de la vida a organitzar un procés per la refundació de l’independentisme d’esquerres, a fi de superar l’espai estricte de les propostes polítiques existents, per a rearticular-nos i per a crear un horitzó guanyador.

Països Catalans, novembre de 2023”