“Ningú no s’ha d’avergonyir de ser un nacionalista”: el discurs de Lluís Llach en rebre la Medalla d’Or de la Generalitat

El president Quim Torra ha tornat avui al Palau de la Generalitat per a lliurar les dues Medalles d’Or de la Generalitat que va atorgar quan encara no l’havia inhabilitat la justícia espanyola: per a la mestra i pedagoga Teresa Codina i per al cantant Lluís Llach, per les seves destacades trajectòries en el camp de la pedagogia i la cultura.

Lluís Llach: “Ningú no s’ha d’avergonyir de ser un nacionalista”

En el discurs d’agraïment, Llach ha expressat “un honor molt especial” que la medalla la hi hagi concedida el president Quim Torra, “un president necessari en un moment de complexitat espantosa”. Ha afegit que els èxits de la seva carrera artística no els pot atènyer una persona tota sola: “Necessites gent que vagi al costat darrere i molt sovint davant desbrossant-te el camí.”

Per això ha agraït el mestratge dels Setze Jutges (“varen ser ells que em van ensenyar els paràmetres de comportament i d’ètica que he intentat salvaguardar, la meva universitat”), el de “la gent de l’exili que vaig tenir l’immens privilegi de conèixer en una mena de turisme forçat entre l’any 70 i el 75” (perquè “em van ensenyar coses que desconeixia del meu país i les ferides immenses d’una guerra cruel”) i la fidelitat del públic (“si algun bri de coherència o coratge he tingut, ha sigut sempre perquè he tingut gent que m’empenyia i que anava endavant en aquest compromís”).

També ha criticat la “pandèmia democràtica” i, en un colofó del discurs contundent, ha exclamat: “Ningú no s’ha d’avergonyir de ser un nacionalista per l’alliberament nacional. Se’ns ha venut que el nacionalisme era una cosa de sentiments irracionals. I és una gran fal·làcia, és una mentida. El nacionalisme, quan és alliberament social, és una qüestió purament ideològica. No són sentiments, és ideologia. No hi ha ciutadans lliures en un país que no sigui lliure. Això és la a de l’abecedari. Després poden cantar-se les bes i les ces i les des i fer poemes. Però sense aquesta a és impossible aixecar la resta de l’abecedari.”

Llach ha lamentat: “Des del nacionalisme dominant colonial de tota la vida se’ns vol sempre maltractar i acomplexar, i vendre un relat que no és veritat. Defensem aquest dret nostre de ser nacionalistes en tant que lluitadors per la llibertat del nostre país, perquè és la manera més ràpida per a la llibertat social i dels nostres ciutadans.”

La glossa en honor de Llach ha estat llegida pel batlle de Verges, la seva vila natal. Ignasi Sabater ha destacat que la trajectòria de Llach havia estat sempre guiada per l’aprenentatge, el compromís, la humilitat i la utopia. “Ha estat capaç tant de moure consciències com d’entendrir. Les seves cançons ens fan resseguir el camí de la seva vida, i també de la nostra, i són la banda sonora d’un país que ha sabut connectar amb les noves generacions”. Sabater també ha esmentat algunes de les raons del premi: “La importància de la seva obra, la dimensió social i la defensa i la lluita del i pel nostre país.”

Teresa Codina: “Pell fina i sentit comú”

La pedagoga Teresa Codina ha explicat que des del primer moment havia considerat que aquest reconeixement era extensiu a mestres, pares i alumnes, amb qui havia compartit la il·lusió i el treball. “El fet de sentir-me identificada amb els milers de mestres i educadors que viuen la situació actual em va moure a agrair-lo i acceptar-lo”, ha dit. Codina ha lamentat que l’ensenyament sigui una professió generalment poc valorada. “Sempre he valorat i prioritzat l’escola per a tots i l’educació per a cadascú”, ha afegit.

L’escola per a tots, ha explicat Codina, vol dir que els infants siguin escolaritzats a les edats corresponents i vol dir també tot allò que ara s’anomena “escola inclusiva”, que sovint, ha afegit, troba problemes per part de l’administració. L’educació per a cadascú, a parer seu, consisteix a respectar i atendre la diferència. “En el món escolar, per més que busquem semblances i filem prim a l’hora d’agrupar, la personalitat de cada alumne destaca. El mestre no tan sols no ho ha d’oblidar –ha dit–, sinó que ho ha d’alimentar.” Això, Codina ho anomena “pell fina”. I, alhora, ha remarcat: “A tot educador li resulta indispensable actualitzar la seva formació.” Fer-ho, diu, és “sentit comú”, i la pell fina i el sentit comú són els dos ingredients clau per a ser un bon mestre.

La seva glossa ha anat a cura de Joan Solé Mata, també mestre i pedagog, que n’ha destacat les lliçons d’educació. En primer lloc, “aspirar a una sòlida formació personal, que és una lliçó per als mestres novells i de totes les edats”. En segon lloc, “saber educar en temps difícils”, una qualitat que Codina va demostrar advocant per l’educació integral i el respecte a la llengua i cultura catalana. En tercer lloc, “millorar la formació dels mestres”, cosa que Codina féu treballant amb un grup de mestres que, sota el lideratge de Marta Mata, van fundar l’associació de mestres Rosa Sensat. I, en quart lloc, “comprometre’s amb el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats”.

Torra: “Catalunya és Catalunya avui perquè vol ser un país de cultura, educació i talent”

L’acte l’ha clos el president Quim Torra, amb un discurs en què ha afirmat que Codina i Llach rebien les medalles en un moment “confús i delicat”. Torra ha tingut un record pel personal sanitari per l’esforç que ha fet i fa durant la pandèmia, i hi ha inclòs els dels mestres, que després d’un trimestre “han superat de manera notable una prova que semblava molt difícil de passar”.

També ha dit que la cultura és segura i ha admès que a ell i a l’executiu que presidia fins que el Tribunal Suprem el va inhabilitar li dolien les reivindicacions dels “obrers de la cultura”. A més ha considerat imprescindible alimentar el coneixement dels infants i la cultura dels adults. I ha afegit: “Sense l’educació i la cultura no som res. Són serveis essencials d’un país, d’un poble, d’una nació.”

Torra també ha dit que Catalunya és un país “contra pronòstic”, perquè ha resistit els embats més diversos al llarg de la història: “Catalunya és Catalunya avui perquè vol ser un país de cultura, educació i talent.”

A l’acte hi ha estat present el vice-president, Pere Aragonès, i els consellers de la Presidència, Meritxell Budó, d’Educació, Josep Bargalló, i de Cultura, Àngels Ponsa.

La medalla d’Or de la Generalitat es va crear l’any 1978 per distingir persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.