05.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 05.09.2022 - 21:43
Després d’una cursa llarga i intensa pel lideratge del Partit Conservador contra l’ex-ministre d’Hisenda Rishi Sunak, Liz Truss ha estat confirmada com a nova primera ministra britànica. Però el país del qual Truss aviat agafarà les regnes s’encara a dificultats econòmiques importants aquesta tardor que poden fer desitjar a la nova primera ministra no haver lluitat tant pel càrrec.
Truss ha sabut atreure els membres del Partit Conservador –els únics britànics amb potestat per a elegir el nou primer ministre– gràcies a la simplicitat del seu missatge: ha promès de retallar els imposts, desfer-se de la legislació relacionada amb la UE, revertir l’augment de les cotitzacions i imposar una moratòria sobre la taxa d’energia verda, un càrrec sobre la factura elèctrica dels ciutadans que es destina a projectes ambientals.
Els seus primers mesos de mandat, així i tot, no seran gens fàcils. Els dos problemes més urgents a què ha de plantar cara el Regne Unit ara mateix són la gran inflació i els preus desorbitats de l’energia. Aquestes dues dificultats no són exactament iguals i per tant requeriran respostes diferents.
Durant la campanya, Truss ha resistit les pressions per a definir un topall sobre el preu de l’energia aquests sis mesos vinents, una mesura destinada a evitar que les companyies energètiques imposin un nou encariment. Si no es frena, aquesta escalada podria empènyer dos terços de les cases britàniques fins a la pobresa energètica.
La gravetat del problema es va palesar quan Christine Farnish, directora del regulador energètic Ofgem, va dimitir –just abans que Truss assumís el seu nou càrrec– perquè considerava que els reguladors donaven prioritat a l’interès dels proveïdors per damunt de l’interès dels consumidors.
La inflació, mentrestant, s’ha anat enfilant fins al 10% del mes de juliol, la taxa més alta d’aquests darrers quaranta anys. I, en relació amb això, hi ha un fet particularment preocupant: l’augment de la inflació no solament ha estat causat pels preus de l’energia, sinó també pels dels aliments. El cost de la llet, per exemple, s’ha disparat d’un 40% en un any. Molts dels productes que han pujat de preu (com la llet) solen ser productes resistents a les pressions inflacionistes. Això fa pensar que aquesta inflació no és pas passatgera. Totes les accions que Truss prengui a curt termini, per tant, arribaran en aquesta difícil conjuntura econòmica.
Costs financers i polítics
Reduir la inflació i encarar l’augment del cost de la vida serà molt difícil, tant del punt de vista financer com del punt de vista polític. Perquè els problemes logístics derivats de l’impacte de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna no són pas l’únic factor que explica una inflació tan forta. Haver tingut durant una dècada tipus d’interès molt baixos i una política monetària laxa també ha contribuït a inflar el valor dels actius i acréixer la despesa domèstica després de la crisi financera.
De resultes de tot plegat, el Banc d’Anglaterra haurà d’apujar encara més els tipus d’interès. Això pot encarir el diner i els préstecs, reduir l’activitat econòmica i, en última instància, destruir ocupació. El Banc d’Anglaterra, de fet, ja ha advertit que el Regne Unit entrarà en un període de recessió econòmica a causa de la inflació i l’augment dels tipus d’interès.
Aquestes mesures antiinflacionàries no afectaran igualment totes les cases. Els estalvis dels rics augmentaran, però els treballadors –sobretot aquells qui tenen menys patrimoni i depenen més de la seva feina per a obtenir ingressos– sentiran amb més força l’impacte de la recessió. Les famílies de classe mitjana també patiran per l’estabilització de la inflació, sobretot arran de l’augment dels pagaments hipotecaris causat per la pujada dels tipus d’interès.
És probable que Truss pateixi electoralment a causa d’aquests nous augments dels tipus –sobretot perquè, després d’anys d’austeritat fiscal, els serveis públics britànics tenen tota mena de dificultats i les ajudes socials són mínimes, cosa que encara agreuja els efectes de qualsevol recessió per a les classes mitjana i baixa. Històricament, els governs que han estat més ràpids a l’hora de reduir la inflació han estat els que tenien un estat del benestar generós que els servia per a protegir la població d’augments dràstics en els tipus d’interès.
L’oposició frontal de la nova primera ministra als sindicats podria reduir encara més el suport públic al govern. Truss ha declarat públicament que no escoltaria els sindicats a l’hora de fer front a la crisi, una actitud que podria obrir la porta a un període prolongat de vagues per tot el Regne Unit.
Per tots aquests motius, costa de pensar que la nova primera ministra britànica pugui obtenir un gran suport dels votants a les eleccions vinents, oimés tenint en compte la posició que ha manifestat en matèria econòmica durant la campanya per al lideratge del Partit Conservador. Ben mirat, es fa difícil de pensar per què, en un moment com aquest, algú vol ser primer ministre del Regne Unit.
Despina Alexiadou és professora de l’Escola de Govern i Política Pública de la Universitat de Strathclyde (Regne Unit). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
