L’IVAM reivindica la feina de les artistes valencianes amb l’exposició ‘A contratemps’

L’Institut Valencià d’Art Modern acaba d’inaugurar l’exposició ‘A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes’. La mostra aplega 240 obres de creadores d’estils molt diversos fetes entre 1929 i 1980: hi ha Jacinta Gil, Anna Peters, Eva Mus, Isabel Oliver, Monika Buch, Ángeles Marco, Ana Torralva, María Dolores Casanova, etc. L’objectiu és plasmar com el fet de ser dona va afectar-les a l’hora de crear. Per això l’exposició mostra la lluita d’una vintena d’artistes per aconseguir la professionalització i la visibilització de la seva obra.

‘És una exposició d’artistes atrevides i valentes que no van voler ser una nota al peu de pàgina. Van ser valentes, perquè en una època fosca van trencar les normes que feien hegemònics l’art i la cultura. I van ser atrevides perquè van lluitar contra el conservadorisme de l’època’, diu el director del museu José Miguel G. Cortés. La mostra comença amb la coberta de la revista Blanco y Negro encarregada a Manuela Ballester el 1929 i acaba el 1980, quan Carmen Calvo exposa al museu Guggenheim de Nova York.

L’exposició es divideix en dos grans blocs. El primer, ‘Una generació perduda: II República, guerra civil i exili’, aplega obres d’aquesta etapa d’artistes com ara Manuela Ballester, Elisa Piqueras, Gerda Taro, Tina Modotti, Kati Horna, Juana Francisca, Pitti Bartolozzi, Alma Tapia, Amparo Segarra, Eugenio Granell i Josep Renau. ‘En aquest període, l’estereotip que retraten és el de la dona musculosa i guerrillera o el de la dona coratge que a la rereguarda té cura dels ferits’, expliquen les comissàries de la mostra.

La segona part de l’exposició, ‘Dictadura i transició’, aborda un període en el qual es va viure un retrocés en els drets i llibertats de les dones. Aquí, les obres exposades presenten el nou imaginari que les valencianes d’aquesta generació comencen a construir, els treballs que incitaven a la participació i la generació de consciències creatives crítiques i les manifestacions artístiques que es van convertir en un espai de resistència política els anys seixanta. L’exposició culmina amb l’apartat anomenat ‘De professió, les seves tasques’, en què les artistes recuperen, en les seves obres, els treballs d’artesania com a fórmula per a espantar dimonis.