07.07.2021 - 17:10
|
Actualització: 09.07.2021 - 11:50
Els exilis de Renau és el títol de la mostra que l’IVAM dedica al cartellista i muralista ara que farà quaranta anys que es va morir, a Berlín. A l’exposició, que es podrà visitar fins al 9 de gener, hi haurà cartells, fotomuntatges, films, llibres i murals. La majoria són de la Fundació i Arxiu Renau de l’IVAM, però també n’hi ha de cedits per organismes públics i col·leccions privades.
Són dues-centes obres que il·lustren els dos exilis. El primer, a Mèxic des del final de la guerra del 1936-1939 fins al 1958; i el segon, a la República Democràtica Alemanya. A Berlín, concretament, on va morir l’any 1982. També incorpora obres d’artistes coetanis que li van marcar la trajectòria artística, com ara David Alfaro Siqueiros, Aleksandr Jitomirski i Dieter Urbach. També hi ha més documentació inèdita.
La mostra descriu com Josep Renau dibuixava la confrontació social i ideològica entre Mèxic i els Estats Units, i entre les dues alemanyes. José Ramon Escrivà, comissari de l’exposició, explica que Renau sempre volia fer difusió mitjançant les obres, volia que l’art fos operatiu. Creia que havia de ser una eina de progrés per a construir un món millor i transformar la societat.
Renau i Siqueiros. L’exili mexicà
L’exposició comença amb un apartat dedicat a la relació entre Josep Renau i el muralista revolucionari David Alfaro Siqueiros, tots dos comunistes. Siqueiros el va incorporar a l’equip internacional que va crear el mural Retrat de la burgesia, una de les fites del muralisme revolucionari mexicà. Segons Escrivà, és una al·legoria sobre la tecnologia al servei de la destrucció, amb el feixisme com a aliat del gran capital. És la primera volta que es reprodueix a l’IVAM.
El segon bloc de l’exposició mostra per primera vegada la sèrie completa de fotomuntatges The American Way of Life, que es podrà veure i relacionar amb l’obra d’Aleksandr Jitomirski. Tots dos van treballar les contradiccions de la felicitat domèstica americana. Una crítica ferotge a l’imperialisme i al procés de colonització cultural americà, segons que ha explicat el comissari.
L’arquitectura socialista. L’exili alemany
De Mèxic estant, Renau se’n va l’any 1958 a la República Democràtica Alemanya, a Berlín, on va crear diverses obres de cartelleria i fotomuntatges. Se’n destaquen els murals per a les façanes d’alguns edificis. Va treballar en projectes urbanístics com ara el de la ciutat d’Erfurt o de Halle-Neustadt, construïda per als treballadors de la indústria química. Segons Josep Salvador, el segon comissari de l’exposició, Renau va poder construir l’obra més ambiciosa i monumental. La pintura mural ara viu una nova explosió. “Molts grafiters veuen Renau com un antecedent i un mite”, diu Salvador.
La militància
Josep Renau es va afiliar al Partit Comunista l’any 1931 i l’any següent va fundar la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris. Durant la guerra de 1936-1939, el govern republicà el va nomenar director general de Belles Arts. Una de les seves missions era protegir les obres d’art de la destrucció. Va ser ell qui va ordenar de traslladar moltes peces del Museu del Prado a les Torres dels Serrans de València per a protegir-les durant els bombardaments de Madrid. Va encarregar una obra a Picasso per a l’Exposició Internacional de París del 1937. Picasso va presentar-hi el Guernica.
El llegat
La Fundació Josep Renau i l’IVAM es van comprometre a difondre i a promoure el llegat artístic del pintor. Durant els trenta anys de vida del museu s’han fet publicacions i mostres periòdicament. Segons la directora del centre, Nuria Enguita, es treballa amb els materials com si fossen part de la col·lecció pròpia i no un depòsit. De fa mesos, la Fundació i la Generalitat negocien el futur i la destinació definitiva dels fons de Renau.
