14.04.2017 - 02:00
L’Institut Valencià d’Art Modern documenta el llegat de l’autor valencià Josep Renau en una exposició que ofereix una revisió nova de la seva activitat com a gestor i creador durant la Segona República. ‘Josep Renau i la Segona República’ aplega més de 80 peces de material bibliogràfic i documental, algunes d’elles escassament difoses o que s’exhibeixen per primera vegada al públic. La mostra, que s’ha instal·lat a la biblioteca del centre, es pot veure fins al 16 de juliol.
Renau va ser cartellista, il·lustrador, muralista, dissenyador, escriptor i editor de revistes. A més d’aportar novetats estilístiques, va introduir la tècnica del fotomuntatge polític al nostre país. Per això en paraules de director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés, ‘aquest projecte expositiu és un homenatge a un dels intel·lectuals més importants del segle XX.’ La mostra comprèn la trajectòria de Renau des de 1931 fins a la fi de la guerra amb l’objectiu de mostrar a través de fotografies, llibres, manuscrits i revistes procedents de l’Arxiu Renau i dels fons de l’IVAM el paper de Josep Renau i la seva riquesa artística.
La mostra revisa els primers anys de la Segona República, un moment en què Renau es referma el compromís sociopolític i s’afilia al Partit Comunista. Per això en aquesta primera sala s’exhibeixen els cartells que Renau dissenyà per a la productora de cinema independent Cifesa, fundada a València el 1932, amb dissenys moderns com ara La mujer X (1935), El noveno huésped (1934) o La verbena de la Paloma (1935). També s’inclouen els seus treballs per a la revista anarcosindicalista valenciana Orto, on apareix per primera vegada un dels fotomuntatges a doble pàgina de Renau que l’acabarien per fer famós.
La mostra continua, després del nomenament de Josep Renau com a director general de Belles Arts en 1936, amb la documentació sobre la presentació del Pavelló Espanyol a l’Exposició Internacional de París de 1937. La investigació sobre aquesta etapa ha permès descobrir que Renau va ser autor de part dels fotomuntatges de la planta superior del Pavelló. Es tracta de la primera vegada que es localitza aquest tipus de material que, d’una banda, confirma la seva autoria i, de l’altra, mostra una interessant metodologia de treball.
L’exposició també aborda el procés de realització del Guernica, encàrrec de Renau a Pablo Picasso per al Pavelló Espanyol. Va ser Dora Maar l’autora de les fotografies que, entre l’1 de maig al 4 de juny de 1937, van recollir l’evolució del quadre. La mostra presenta per primera vegada juntes la revista valenciana Nueva Cultura, en la qual es van publicar per primera vegada al món aquestes fotografies, i poc després a la revista francesa Cahiers d’Art.
L’última part està dedicada al seu destacat paper en la protecció i salvaguarda del patrimoni artístic del Museu del Prado i d’altres museus, arxius i biblioteques, abans dels primers bombardejos sobre Madrid. La mostra també reflexiona sobre el valor que va donar Renau a la publicació de cartells i fullets per comunicar els avanços de la República, la celebració del II Congrés d’Escriptors Antifeixista a València o la carpeta de gravats de Picasso Sueño y mentira de Franco, que es venia a la llibreria del Pavelló Espanyol.
