14.02.2019 - 17:00
|
Actualització: 15.02.2019 - 17:32
L’Institut Valencià d’Art Modern continua les celebracions del trentè aniversari i per això acaba d’inaugurar la mostra ‘Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’. Conté 375 obres que han estat seleccionades minuciosament entre les més de 12.000 peces que componen els fons artístics del museu. És, doncs, una exposició pensada per fer lluir la col·lecció de l’IVAM que ocupa deu sales de les galeries 4 i 5 i que es podrà visitar fins al 19 d’abril de l’any vinent.
Robert Rauschenberg, Equipo Crónica, Carmen Calvo, Jasper Johns, Claes Oldenburg, Antoni Muntadas, Cindy Sherman, Esther Ferrer i Rogelio López Cuenca són alguns dels noms dels artistes que hi participen. En total n’hi ha 125, de tot el món, i un 45% de l’obra que s’hi exposa és inèdita o s’ha exhibit molt poques vegades. Veient la llista de noms, és ben clar que el centre ha triat un dels nuclis fonamentals de la seva col·lecció: el pop art, especialment el britànic, i els realismes espanyols.
La mostra posa en relació el context històric, que va dels anys trenta a l’actualitat, i el paper crític que va adoptar l’art amb relació amb els fets polítics, socials i econòmics del moment. En són alguns exemples les dues guerres mundials, la guerra del 1936-39, la industrialització i la societat de masses vista des dels mitjans de comunicació de masses, i també l’aparició del feminisme, la teoria de gènere i les migracions.
Els grans temes de la mostra: violència, mons ocults, els objectes, les imatges…
La visita comença amb una selecció sobre ‘Violència i poder’. A l’entrada, l’escultura Prometheus de Jacques Lipchitz rep el públic com a preàmbul de la mostra. En aquesta primera sala, Equipo Crònica representa el poder econòmic i ideològic, mentre que una escultura de Juli González retrata el patiment quotidià de la violència. Eduardo Arroyo aborda el control i la vigilància i Robert Rauchensberg explora el control social en democràcia per denunciar comportaments repressius dels Estats Units en la Guerra Freda. Un segon espai recorda totes les guerres com una forma més de violència. En són exemples el conflicte de Palestina, amb l’artista Rula Halawani, i les imatges de la turca Gülsun Karamustafa. Robert Smithson trasllada l’espectador a Egipte com una demostració de la destrucció de la natura.
La mostra també inclou ‘Mons ocults’, una secció que explora les reaccions humanes enfront del trauma i la manera com els artistes creen art en resposta a l’amenaça o per lluitar contra les injustícies. Aquest apartat recull la creació de Darío Villalba en record dels marginats i la gent que ha estat apartada; les màquines psicològiques de Gordillo, que trasllada al paper els moviments de l’ànima o intervencions sobre fotografies de Carmen Calvo.
El recorregut continua amb ‘Duchamp i el món dels objectes’, una selecció de peces que qüestionen l’objecte com a mercaderia. Hi ha creacions de Duchamp, però també dibuixos de John Cage, obres d’Yves Klein, Katharina Fritsch, Joan Brossa, Victoria Civera, Robert Rauschenberg, Tony Cragg, Eduardo Arroyo i la ironia de Richard Hamilton, entre més.
La parada següent és titulada ‘El qüestionament de les imatges’. Ací ens adonem de quina manera la informació que rebem és filtrada pels mitjans de comunicació. És en aquest espai on s’ha instal·lat l’obra Socialité, cedida pel Museu Reina Sofia. És un llenç de 1984 sobre el qual Warhol va abocar titulars de premsa i Basquiat va afegir les seves màscares tan característiques. Al costat, conflueixen peces d’Alberto Corazón, Equipo Crònica, John Baldessari, Antoni Muntadas i Richard Prince.
On són les dones a la col·lecció de l’IVAM?
A ‘Cossos dissidents’ es concentra bona part de les peces adquirides aquests darrers anys per pal·liar l’absència de dones artistes en la col·lecció. Hi ha mirades feministes que es qüestionen els estereotips associats al masculí i femení i la bellesa normativa. També s’hi poden trobar peces que aborden el silenci de la sida, amb noms com ara Balie Export, Gillian Wearing, Esther Ferrer i Cindy Sherman. Finalment, ‘Perifèries urbanes’ recull les mobilitzacions socials, les protestes dels carrers i els mecanismes de control del poder, amb artisHacques Lipchitztes com ara Collado, Apòstol, Kuitca i López Cuenca.
