L’IVAM inaugura les celebracions del 30è aniversari explicant què passava al món l’any 1989

Durant tot aquest any l’Institut Valencià d’Art Modern s’abocarà a la celebració del 30è aniversari i ja ha presentat les dues primeres exposicions: ‘1989. La fi del segle XX‘ i ‘Cas d’estudi: 1989. IVAM‘. Tenen per objectiu contextualitzar el naixement del museu, el 18 de febrer de 1989. La primera mostra se centra a explicar què passava al món l’any 1989, amb diverses obres d’art produïdes aquell any, vinculades a alguns dels esdeveniments més importants que van succeir. I la segona tracta sobre el procés de formació de l’IVAM, basada en una recerca del Centre d’Investigacions Col·laboratives.

1989: quan es va acabar el segle XX i va néixer l’IVAM
L’exposició ‘1989. La fi del segle XX’ aplega gairebé dues-centes obres creades l’any 1989 de més de setanta artistes. N’hi ha de tot el món. S’hi destaquen Sophie Calle, Martin Kippenberger, William Kentridge, Mona Hatoum, Juan Uslé, Guerrilla Girls, Susana Solano, Nan Goldin, Thomas Ruff, Richard Prince, Keith Haring i Rogelio López Cuenca. La mostra no s’organitza en seccions, sinó partint de relacions i analogies i al·ludint a alguns dels fets fonamentals que van canviar el món el 1989.

La idea del temps és molt present en l’exposició, amb els rellotges d’Artschwager i Allighiero & Boetti i amb unes natures mortes particulars, com ara la bola de roses de James Lee Byars. Inclou imatges de mort com ara Les Tombes de Sophie Calle i els penjats de les escultures de Pepe Espaliú i Martin Kippenberger. L’estratègia de la mascarada i el qüestionament de les identitats apareix en les obres de Jo Spence, Tseng Kwo Chi i Tracey Moffat. També hi són fonamentals els relats de vida, com passa en els dibuixos de Vittorio Scarpati, que parlen sobre la seva experiència com a malalt de sida, o la sèrie que Nan Goldin dedica a la seva parella, l’actriu Cookie Mueller.

El catàleg de l’exposició explica que l’1989 ha estat considerat com l’any en què va acabar una època, la Guerra Freda. Una fi que es va reflectir en la imatge de la de la caiguda del mur de Berlín. El 1989 també es va celebrar el bicentenari de la Revolució Francesa, però, després de l’ensulsiada de la Unió Soviètica, ha estat considerat com l’any en què van fracassar les revolucions. També va ser l’any en què una onada de conservadorisme va inundar els Estats Units i Europa, hi hagué casos de censura artística molt importants i un seguit d’accions per a fer visible la pandèmia de la sida. Encara que potser, com tot final, el 1989 va significar un principi, va començar el camí cap a tot això que passa avui.

L’IVAM s’explica sobre si mateix
L’any 1989 va ser també l’any en què es va inaugurar l’IVAM. L’exposició ‘1989. IVAM’, dins la línia d’exposicions ‘Cas d’estudi’, ha partit de la col·lecció pròpia del museu i de la documentació que conserva. Aquesta exposició vol mostrar com va néixer l’IVAM i aprofundir elements clau de la seva identitat, com ara la seva col·lecció, definida al començament per un projecte profundament historicista, la manera com el museu es comunicava amb la premsa i el seu entorn, l’edifici que l’acull.

‘Cas d’estudi. 1989. IVAM’ ha estat pensada també com un punt de trobada en que, a partir de l’abril, es faran converses i visites que aprofundiran alguns dels aspectes que s’assenyalen en l’exposició.