La literatura infantil i juvenil no és la germana petita de cap literatura

Escriure per a nens i joves és tan seriós com escriure per a adults, perquè la literatura infantil i juvenil (LIJ) és, per damunt de qualsevol altra cosa, literatura, una literatura amb majoria d’edat. El menysteniment de la LIJ es fa patent en els prejudicis que encara ara es mantenen sobre ella, en la invisibilitat en mitjans de comunicació i fins i tot en el món acadèmic. Això no passa a tot arreu, els països d’un nivell de desenvolupament més alt tenen incorporada la LIJ a tots els processos educatius i, a més, des de fa molt de temps, és considerada com a essencial, com és el cas del Regne Unit.

Per a Michael Ende no hi ha temes infantils i temes d’adults sinó diferents formes de contar. La LIJ és una creació relativament nova en el món de la literatura, tant com el concepte d’infantesa, que ha anat canviant al llarg dels temps. Peter Hunt, en la seva obra Criticism, Theory & Children’s Literature, afirma que el concepte Children’s Literature és una contradicció de termes, perquè és una literatura imposada als nens i nenes, però controlada i creada pels adults. Tot i que molts escriptors i escriptores es resisteixen a ser encasellats perquè prefereixen parlar de Literatura, a seques i amb majúscula, no podem negar que existeix aquest gènere que va especialment adreçat al jovent. Com bé diu Carles Riba: “Malgrat Croce, els gèneres literaris existeixen; el que ha desaparegut són les fronteres traçades pels preceptistes dogmàtics, i entre gènere i gènere no és que ara hi hagi, ans sempre hi ha hagut, una vasta zona de trànsit, graduada fins a ésser neutra.”

Als Països Catalans, la literatura infantil i juvenil ha seguit les tendències de la resta del món, han estat nombrosos els autors i les autores que han conreat aquest gènere. El paper de la LIJ ha estat més important que als països de desenvolupament polític normal, ja que no solament ha estat un complement a l’escola, sinó que sovint ha hagut de suplir el que aquesta no feia. Amb només un segle escàs d’existència ha demostrat amb escreix la seva varietat de registres, la capacitat d’assimilació i de producció que té, i ha assolit un lloc en la producció europea actual.

La literatura infantil i juvenil és, normalment, la primera que llegeix una persona en el curs de la seva vida, d’aquí prové la posició determinant d’aquesta en la formació de nous lectors. L’aportació a la infància i a l’adolescència és essencial, no solament perquè és el primer contacte de la persona amb la creació literària escrita i culta, sinó també perquè és un bon recurs per a un coneixement més ampli del món, com també per al desenvolupament de la personalitat, la creativitat i el judici crític; per tant, per a la formació del lector literari.

Els autors de LIJ són els veritables supervendes, però els seus noms no són coneguts ni reconeguts, és per això que reclamen l’espai que els cal, són els escriptors que estan a peu d’obra, visitant les escoles, les biblioteques, els clubs de lectura. Perquè ells són els encarregats de crear els lectors del demà, i per tot això es mereixen respecte i un reconeixement a la seva obra.