31.12.2024 - 20:40
|
Actualització: 31.12.2024 - 20:41
L’educació no és només transmetre coneixements tècnics o preparar els estudiants per al mercat laboral; és la clau per a formar persones lliures, crítiques i capaces de transformar la societat. La literatura, com a eina fonamental de reflexió i comprensió del món, ha estat sempre un pilar central en aquest procés. Tanmateix, la controvèrsia recent entorn de la seva presència al batxillerat posa de manifest com el sistema educatiu es veu sotmès a decisions polítiques que sovint anteposen criteris burocràtics a necessitats culturals i pedagògiques.
Fa unes setmanes, el Departament d’Educació va rectificar la decisió polèmica de relegar l’assignatura de literatura a optativa. Aquesta rectificació va arribar després que el departament reconegués que la literatura seria optativa, amb l’argument que es tractava d’un requeriment del Ministeri d’Educació espanyol, que defensa la necessitat de garantir la convalidació dels currículums a tot l’estat espanyol. Tot i això, el marge de la Generalitat per a esquivar aquest requeriment sembla limitat, fet que posa en evidència la manca d’un compromís ferm i estructural amb la literatura com a part essencial de l’educació.
Reduir la literatura a una opció secundària no és només una qüestió tècnica; és un símptoma d’una visió pragmàtica i funcional de l’educació que prioritza la utilitat immediata per sobre del pensament crític. Però la literatura no és només un recurs acadèmic; és una eina imprescindible per a entendre i articular el món. Llegir textos literaris ens ajuda a posar nom a les coses, a connectar amb experiències humanes i a reflexionar amb profunditat. Sense aquesta base, l’educació es limita a ser una transmissió de coneixements tècnics, deixant de banda el procés d’ensenyar a pensar.
Les dades recents són preocupants. En les darreres proves d’accés a la universitat, només un 3,3% dels estudiants es va examinar de literatura catalana. Aquesta realitat posa de manifest la percepció d’aquesta matèria com a marginal, però també l’impacte que això pot tenir sobre la preservació de la llengua i la cultura. En un context globalitzat, en què el català ja lluita per mantenir-se viu, relegar la literatura suposa un cop significatiu a la seva continuïtat i a la seva capacitat de generar pensament profund.
La literatura no és només una assignatura; és un pilar de l’educació i de la formació de ciutadans lliures. Formar-se en literatura no tan sols ajuda a comprendre millor la pròpia cultura, sinó també a interpretar críticament altres visions del món. Això és especialment rellevant en un sistema educatiu que sovint es presenta com una eina per a perpetuar l’ordre establert i formar treballadors obedients en lloc de ciutadans crítics.
Si releguem la literatura a una opció secundària, cedim a una educació que limita el pensament i perpetua la ignorància. I aquesta no és una decisió neutra: és un acte deliberat que afavoreix una societat més submisa, menys capaç de qüestionar i transformar la realitat.
El debat sobre la literatura al batxillerat ha de servir com a punt d’inflexió. No es tracta de mantenir les assignatures com a matèries de modalitat i prou; cal garantir que la literatura torni al centre del sistema educatiu com a element essencial per a formar persones reflexives i amb capacitat crítica. És urgent que els responsables polítics, educatius i socials deixin de considerar les disciplines humanístiques com a secundàries o prescindibles. Sense elles, l’educació esdevé una formació tècnica i limitada.
La literatura és molt més que una eina acadèmica; és un motor de llibertat. És el vehicle que ens permet entendre el passat, connectar amb el present i imaginar el futur. Reivindicar el seu paper en l’educació no és només defensar una assignatura, sinó apostar per una societat més culta, més lliure i més preparada per fer front als reptes que vindran.
Perquè sense literatura, no hi ha educació. I sense educació, no hi ha pensament. El futur del sistema educatiu català no pot deixar de banda aquesta realitat. És hora de situar la literatura al lloc que li correspon: al centre del pensament, de l’educació i de la societat. Només així podrem garantir que les generacions futures no siguin només treballadors competents, sinó també ciutadans crítics i lliures.
