“Aquest serà el gran moment de la literatura catalana als Estats Units”

Jill Schoolman i Chad W. Post són els editors nord-americans que dilluns rebran el Premi Internacional Òmnium Cultural J. B. Cendrós, en una cerimònia en línia. Schoolman és editora i fundadora d’Archipelago Books, editorial de Brooklyn especialitzada en obres clàssiques mundials desconegudes per al públic de parla anglesa. Ha publicat Cinc històries de mar i La vida amarga, de Josep Pla, i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. També ha traduït a l’anglès Treasures of the Spanish Civil War and other tales, de Serge Pey, fill d’anarquistes catalans refugiats a França. Chad Post és editor en cap d’Open Letter Press, editorial dedicada a fer arribar al públic angloparlant obres estrangeres traduïdes. Ha girat a l’anglès cinc obres de Mercè Rodoreda i quatre de Quim Monzó. VilaWeb s’ha posat en contacte telefònic amb tots dos i aquest és el resultat de l’entrevista.

—Totes dues editorials són editorials sense ànim de lucre. Què és una editorial sense ànim de lucre?
—Jill Schoolman [J. S.]: Això vol dir que cerquem diners de donants i fundacions. No tan sols fem diners amb la venda. Per tant, podem publicar llibres importants i no únicament llibres que es venguin. Ens centrem en literatura internacional, clàssica i contemporània. Cerquem originalitat en l’escriptura. Fem uns setze llibres l’any. Jo vull publicar llibres que em toquin el cor. Crec que la literatura i els llibres són la forma d’art més visceral que es pot concebre. I els lectors s’hi han d’involucrar. Els llibres són regals que ens serveixen per a entrar dins la psique d’unes altres persones.
—Chad Post [Ch. P.]: Als Estats Units si no tens ànim de lucre vol dir que els teus llibres tenen una missió i són valuosos per a la cultura i la societat. Enguany el 60% dels diners l’hem fet amb venda directa de llibre i el 40 % amb donants. Fem deu llibres l’any. Hi ha la famosa idea de James Laughlin (1914-1997), fundador de l’editorial New Directions Publishing: als Estats Units els lectors de literatura seriosa són 20.000. Aquest és el topall. Tendeixo a creure que és veritat.

—Com hi arribeu a la cultura catalana?
—J. S.: Gràcies a l’Institut Ramon Llull vaig fer un viatge per trobar-me amb editors catalans. Meravellós. Em van descobrir Josep Pla, Josep Maria de Sagarra… Va ser molt important per a mi i ells van veure que seríem receptius a publicar literatura catalana. I tenien raó.
—Ch. P.: L’Institut Ramon Llull va organitzar un viatge el 2006, diria que era, quan jo encara treballava a la Dalkey Archive Press. I vaig reunir-me amb editors, autors i crítics. Allò va ser la meva gran porta. Del català, només en sabia que era una llengua. Llavors vaig enamorar-me de tot allò que tingués a veure amb Barcelona i la vostra literatura. I vaig començar amb Quim Monzó i Mercè Rodoreda.

—Quins són els llibres catalans que us han funcionat millor?
—J. S.: El darrer Josep Pla ha sortit fa una setmana. Cinc històries de mar, que el traductor, Peter Bush, ha reunit en un sol volum. El primer de Josep Pla, també va ser molt ben rebut: Vida amarga. Es va vendre decentment i va tenir bones crítiques. Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, també va anar molt bé. Aquí Sagarra no el coneixien. Va ser excitant per a molta gent de descobrir la seva veu, el seu humor i la Barcelona dels anys trenta. Amb Sagarra, Mary Ann Newman va fer una gran feina de traductora. Va saber capturar l’esperit, l’humor, la sàtira, la foscor.
—Ch. P.: Jo he fet cinc llibres de Mercè Rodoreda. El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Contes, Quanta, quanta guerra i La mort i la primavera. Tornant del viatge del Llull, el primer llibre que vaig llegir va ser Mirall Trencat. Uau. Un dels millors llibres que hagi llegit mai. Em va encantar l’estructura, l’estil juganer. I vaig veure que tenia més obres no traduïdes. La mort i la primavera va ser un èxit immediat. És el nostre best-seller. De tota l’editorial, aquest és el que ha venut més. Vuit mil llibres venuts. National Public Radio el va triar i el promocionava com a llibre a llegit. Les crítiques també van ser molt bones.  De Jardí vora el mar ara una cadena del sud, Books a Million, n’ha demanat 2.000 exemplars. Un llibre nostre no havia entrat mai a les seves botigues. Tot i la covid-19, tenim el millor any gràcies a la Rodoreda. Envaïm la terra de Trump amb ella. I de Quim Monzó, n’hem fet quatre. El trobo un home especialment brillant. El vaig conèixer personalment. Molt gran, Quim Monzó.

—La importància dels traductors.
—J. S.: Per nosaltres són escriptors, també. Els donem molta importància. Un llibre et pot caure de les mans si el traductor no fa una bona feina, i no té talent, ni percep el pensament original. Has de capturar una cultura, la història, el context i fer-ho en anglès. Hem treballat amb Mary Ann Newmann i Peter Bush.
—Ch. P.: De traductors, he treballat amb Martha Tennent i després la seva filla, Maruxa Relaño, que han fet Rodoreda. Mary Ann Newman va fer Gasoline, de Quim Monzó, i la resta de Monzó els ha fet Peter Bush.

—Què heu descobert amb aquests autors? Cultura catalana, per què?
—J. S.: He descobert la complexitat de la societat catalana. I la relació amb la societat espanyola. I unes veus meravelloses. Llegir Josep Pla és llegir algú que sap molt d’història, sobre l’ésser humà, la vida. I el trobo, com Sagarra, molt universal. Parlen d’una manera molt precisa de coses íntimes. Juguen en l’àmbit local i internacional a la vegada. Crec que Sagarra em va ensenyar molt bé els trenta. És molt il·luminador com mostra la decadència del moment.
—Ch. P.: Vaig anar fa poc a Irlanda a fer una conferència. I em vaig adonar que moltes de les literatures que m’agraden són en la mateixa posició. Catalunya respecte d’Espanya. Irlanda respecte d’Anglaterra. I aquesta divisió sobre protecció de les identitats a la vegada que interactues amb la cultura més gran. I que t’amplifiqui. També m’agraden els llibres d’Islàndia. No sé què hi ha en aquestes cultures que trobo molt convincent, molt captivador. Potser és personal. I crec que eleva el discurs artístic.

—Plans de futur?
—J. S.: Vull fer més Josep Pla i trobar un poeta en català. Encara no hem publicat poesia catalana. Hem vist que és una llengua viva, i molts autors necessiten ser escoltats. No tan sols els clàssics. Cerquem activament més literatura catalana.
—Ch. P.: Joan Orpí, de Max Basora. Traduït per Mara Faye Lethem. Més que bé. Crec que serà el nostre best-seller. La gent que l’ha llegit ja para boja. Guanyarà premis. Mira què et dic. N’estic segur. Molt especial.

—Com valoreu el premi?
— J. S.: Estic molt contenta que el premi sigui Cendrós, que va fer tant per la literatura catalana i la indústria editorial. És un gran honor rebre un premi amb el seu nom.
—Ch. P.: El millor que m’ha passat enguany. No m’ho esperava gens. Estimo de veritat la cultura catalana i estic molt content de ser conegut per això.

—Esteu al cas de la situació política?
—J. S.: Espero que Catalunya pugui sortir-se’n de ser un país. Espanya òbviament se sent molt amenaçada per aquesta possibilitat. Però hi veig molta energia i passió rere el moviment. Ho veig inevitable. És només qüestió de temps. Espero que econòmicament sigui viable. I crec del tot que es mereixen anar pel seu compte.
—Ch. P.: La segueixo, sí, però no gaire, recentment. Vaig ser a Catalunya el 2017, l’Onze de Setembre. Quan es va fer en forma de +. Allò va ser molt impactant.

—Res a afegir?
— J. S.: Estic molt agraïda per aquest premi important. Estic commoguda. És un gran honor que la comunitat catalana valori una petita editorial independent. Molt important per a mi. Significa molt.
—Ch. P.: Crec que aquest període serà el gran moment de la literatura catalana als Estats Units. Crec que tenim la gent adient a lloc, els llibres adients, l’interès adient. Jill Schoolman, nosaltres, tots els que ens han precedit. Crec que som en un moment que la literatura catalana es posarà de moda. Fa temps que es madura. Dalkey Archive Books va fer una sèrie de llibres catalans, fa anys. El fundador es va morir fa dues setmanes. Hi vaig treballar, és on vaig començar,  i ara m’hi tornaré a involucrar. Volem que hi hagi una resurrecció, perquè ells ja en van editar uns quants, de llibres de literatura catalana. Com el llibre de Miquel Bauçà. Quina figura més interessant. Els volem reimprimir l’any que ve.