17.08.2016 - 20:27
|
Actualització: 17.08.2016 - 21:58
El director de l’Institut franco-català transfronterer de la Universitat de Perpinyà, Alà Baylac-Ferrer, considera que el procés independentista pot ajudar a revifar l’ús del català a Catalunya Nord. Segons que ha assegurat, podria ser vista com una llengua de prestigi en el context del projecte ‘il·lusionant d’una nova república’. En canvi, ha dit Baylac-Ferrer, l’estat francès es mostra hostil i posa traves a l’ensenyament de la llengua catalana, malgrat que vuit ciutadans de cada deu són favorables que s’imparteixi a les escoles.
El professor Baylac-Ferrer ha coordinat la darrera enquesta lingüística feta a les comarques catalanoparlants del sud de França. L’estudi es va presentar al març a Perpinyà, però avui el coordinador ha aprofundit en les dades a Prada durant la Universitat Catalana d’Estiu. Una de les conclusions és que la situació del català es debilita per culpa d’un francès cada vegada més fort i hegemònic: ‘És el típic cas de substitució d’una llengua per una altra.’
L’1,3% i prou dels habitants de Catalunya Nord utilitza el català com a llengua única. De l’enquesta es desprèn que l’ús del català va a la baixa tant als establiments comercials com a les cases, i pràcticament ha desaparegut a l’àmbit oficial.
El pessimisme de la demografia
Bylac-Ferrer ha explicat que cada any moren 4.000 catalanoparlants a Catalunya Nord i les escoles immersives tan sols produeixen 400 alumnes amb coneixements de català. La transmissió familiar de la llengua també va en retrocés. Mentre que el 12% dels enquestats parla català amb els avis, el 0,7% i prou ho fa amb els fills.
El 61% assegura que entén el català, a diferència de l’enquesta anterior –del 2004–, que va ser el 65%. Així mateix, el 35% dels entrevistats diu que té capacitat d’expressió, davant del 37% de deu anys enrere.
El document
L’informe l’ha elaborat la Generalitat de Catalunya i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, i l’ha coordinat la Universitat de Perpinyà. Entre el novembre i el desembre del 2015 es van entrevistar telefònicament 1.760 persones més grans de 15 anys de les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la Cerdanya.
El director de l’Institut franco-català transfronterer ha atribuït la davallada al model ‘centralitzador’ de l’estat francès, que gairebé deixa sense competències les administracions locals, i que posa entrebancs a l’ensenyament del català a les aules. I això que l’acceptació del model immersiu o bilingüe creix entre els habitants de Catalunya Nord. Vuit enquestats de cada deu són favorables a aquests models. Baylac-Ferrer compara la situació a la del País Valencià, en què hi ha més demanda que oferta de les línies d’ensenyament en valencià.
Segons el lingüista, la situació es pot revertir si el català guanya ‘prestigi’. Fet que creu que ja succeeix perquè els nord-catalans veuen el Principat de Catalunya com un territori amb ‘potencial econòmic’ i s’emmirallen en el tarannà català i la ‘marca Barcelona’. El context polític actual no s’escapa d’aquesta realitat i, de fet, el procés independentista pot ‘il·lusionar’ molts ciutadans i, per tant, despertar el seu interès per la llengua catalana. ‘Això, pot fer el canvi i el fet de redreçar la situació’, ha conclòs.
