L’insòlit vaivé d’Esquerra Republicana del País Valencià desemboca en una crisi amb ERC

Dilluns l’executiva nacional d’ERC va suspendre cautelarment de militància el president del partit al País Valencià, Josep Barberà, enjudiciat per assetjament sexual a l’ex-secretària general de la formació, Maria Pérez Company. Alhoraes va anunciar que es conformaria una comissió gestora per conduir la federació d’ERC al País Valencià a un congrés per a triar la nova direcció; en aquesta gestora no hi haurà cap militant de la federació valenciana. L’expedient obert a Barberà es congelarà fins que la qüestió no s’hagi resolt judicialment i, per tant, el judici no hagi determinat si Barberà va assetjar sexualment Pérez Company.

ERC ha reobert el cas amb l’argument que els estatuts del partit estableixen que un afiliat amb un judici obert ha de ser suspès de militància. Però Barberà va contraatacar ahir amb un comunicat dur en què deia que hi havia una purga i acusava l’executiva nacional de maniobrar per posar ERPV en mans d’una gestora formada exclusivament per membres de la direcció nacional. Segons Barberà, no hi ha cap judici obert i en realitat simplement es tracta de “matar la federació, deixant-la en mans d’aquells que, si parlen de Països Catalans, ho fan per error o des de la superioritat moral d’haver nascut a una banda determinada del riu Sénia i per als quals la militància d’ERPV molesta”.

Aquest ha estat el darrer episodi d’un afer que ja fa anys que dura, que ha sacsejat la federació valenciana d’Esquerra i que ha originat una greu crisi en el partit.

Josep Barberà va ser elegit president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) en el setè congrés, l’any 2016, al Port de Sagunt. Substituïa Agustí Cerdà, que havia presidit la formació durant quinze anys.

El març del 2024, el jutjat de violència sobre la dona d’Alzira (Ribera Alta) va admetre a tràmit una querella interposada per María Pérez Company, qui fins l’octubre del 2023 havia estat secretària general d’ERPV, contra Barberà. Els motius de l’acusació eren presumptes delictes contra la llibertat sexual, assetjament de gènere i delictes contra l’honor. El jutjat va obrir diligències prèvies i va prendre declaració a les parts el 20 de març de 2024.

Això va desencadenar un gran conflicte dins el partit, amb conseqüències externes, també. L’any passat, per exemple, la tradicional convocatòria de l’Aplec del Puig, el darrer diumenge d’octubre, es va haver de suspendre perquè la majoria de les entitats convocants no van voler compartir cartell amb ERPV, a causa de la denúncia.

L’aplec s’havia organitzat ininterrompudament de feia seixanta-cinc anys. El va instaurar el PSAN i, d’ençà del 2016, en va prendre el relleu Esquerra Republicana del País Valencià. El 2023 es va crear, a imatge de la Comissió del 9 d’Octubre, la Comissió Aplec del Puig formada per ERPV, Bloc i País –que és el corrent sobiranista de Més Compromís–, Poble Lliure, Bloc d’Estudiants Agermanats, Decidim, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, Jovent Republicà i la Plataforma per la Llengua.

Van ser aquestes entitats que van decidir que no hi havia les condicions per a fer l’aplec. Oficialment, es parlava de motius organitzatius, però, segons que va poder confirmar VilaWeb, la majoria de les entitats se sentien incòmodes amb Esquerra Republicana del País Valencià després de la reelecció de Josep Barberà com a president del partit, en un congrés que s’havia fet el diumenge anterior.

En el congrés, Barberà es va imposar amb 75 vots, 12 més que no pas Domènec Garcia –ex-secretari d’Organització i regidor–, que es presentava com a alternativa. Aquest congrés s’havia ajornat dues vegades, i finalment s’havia anunciat amb tan sols quinze dies d’antelació.

Ara, després del congrés nacional d’ERC, ha arribat la decisió d’apartar Barberà, però amb una polèmica final afegida. La majoria de la federació valenciana d’ERPV es va arrenglerar amb Nova Esquerra Nacional (NEN), la candidatura opositora a Oriol Junqueras i, de fet, les principals esmenes que proposava NEN van arribar vives al congrés gràcies a la federació valenciana. Una d’aquestes propostes era que el president i el secretari general del partit no poguessin ser candidats a càrrecs públics i una altra matisava el període de dotze anys en què es pot ocupar el càrrec, per evitar que el comptador de Junqueras es posés a zero.

Ha estat després d’això que l’executiva d’ERC ha pres la decisió que no havia pres durant un any, malgrat que les acusacions d’assetjament contra Barberà no han canviat en tot aquest temps.