La inquietant rialla nerviosa de Fuster-Fabra al parlament

L’advocat Josep Maria Fuster-Fabra ha arribat al Parlament de Catalunya amb la mirada segura. Havia de declarar com a expert i jurista sobre l’operació Catalunya i anava ben preparat per a una compareixença tranquil·la. Però aviat ha vist que li feien preguntes sobre el seu passat falangista, la seva vinculació actual amb militars i policies, la seva presència en el sopar on la banca andorrana va establir contacte amb la policia espanyola per aconseguir el compte bancari de Jordi Pujol; i li demanaven què en sabia de la guerra bruta de l’estat contra l’independentisme o fins i tot si seria capaç d’agafar les armes –militar a la reserva com és– en cas que es proclamés la independència (Més informació).

Semblava, doncs, que en lloc de demanar-li coses com a expert, els diputats li demanaven coses com a testimoni directe de l’operació Catalunya. Sobretot ha estat la diputada de la CUP, Mireia Boya, qui l’ha pressionat durant deu minuts amb preguntes curtes i picades que han fet que tota la seguretat de l’advocat s’escolés a través d’una rialla nerviosa. El resum de la intervenció de Fuster-Fabra, doncs, és que la Boya l’ha enfonsat. Però, ell, l’advocat bregat en mil tribunals, també ha pogut deixar anar missatges de profunditat: és amic íntim dels banquers andorrans Cierco, de l’ex-fiscal anticorrupció de Catalunya, De Alfonso, i del general Galindo, condemnat per terrorisme d’estat, que ha elogiat. A més a més, ha dit, en aquest conflicte ‘el primer que faci servir la violència haurà perdut’.

Començament plàcid
Fuster-Fabra ha arribat acompanyat del president del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, que se li ha assegut al costat durant la compareixença. Una presència que alguns dels diputats no han pas rebut gens bé. ‘Si ha demanat empara al col·legi, com hi té el dret, no calia que vingués el president. Veurem fins a quin punt és bo per a la imatge del Col·legi d’Advocats’, deien els diputats. La comitiva de Fuster-Fabra també incloïa el pare del mosso d’esquadra Santos Santamaria, assassinat per ETA. I abans d’entrar a la sala de la comissió de l’operació Catalunya, s’abraçava amb familiaritat amb el diputat de Ciutadans –i militar– Matías Alonso. Per acabar-ho d’adobar, aquestes han estat les primeres paraules de l’advocat: ‘Hi haurà coses de les quals no podré parlar, perquè m’hi obliga el secret professional. Jo m’he personat en el cas 3%, en el cas Método 3, en el cas Pujol, en l’operació Macedònia, en el cas Púnica, en el cas Port de Barcelona, en el cas contractes de l’Ajuntament de Barcelona. De tot això, no en puc parlar.’

Operació Catalunya? Ni idea
Sobre la guerra bruta de l’estat contra l’independentisme, coneguda amb el nom d’operació Catalunya’, Fuster-Fabra ha dit que no tenia ni idea de què era. Això sí, accepta que és ‘amic personal de De Alfonso’ i que els banquers andorrans Cierco i ell també són amics: ‘Ja ho eren les nostres mares, i ara també els nostres fills. Sí, puc dir que som amics, i que se’ls ha fet una injustícia.’ També ha acceptat que va estar a la mateixa taula del casament en què els banquers Cierco i els policies Pino i De Blas van conèixer-se, dies abans que els banquers lliuressin el compte corrent de Pujol a la policia espanyola. Però ha negat que davant la seva presència es parlés de res d’això. ‘I si s’hagués fet, m’hauria acollit al secret professional. No els ho podria dir. Però és que no s’hi va parlar de res d’això.’

‘Vostè agafaria les armes?
El moment més tens i interessant de la comissió ha estat la intervenció de la diputada de la CUP Mireia Boya. A diferència de la majoria dels seus companys, no ha pas fet un pròleg llarguíssim tancat amb una sola pregunta. S’ha estalviat el pròleg i ha fet preguntes picades i amb intenció. La seva companya Àngels Castells, de CSQP, que era al costat, l’ha felicitada. Ací en teniu el vídeo:

La rialla de l’advocat ha arribat quan Boya li ha recordat el seu passat falangista, que ell primer ha eludit i que després ha acabat acceptant. Heus ací la transcripció d’aquest moment:

—Mireia Boya [M. B.]: Vostè el 1979 es va presentar per Unión Nacional, un partit falangista, el de Blas Piñar. Encara n’és membre?

—Fuster-Fabra [F.- F.]: [Riu.] Perdoni, l’any setanta jo tenia tretze anys.

—M. B: El 1979.

—F.-F.: Jo quan era jove vaig militar en el partit que vaig militar, que es va dissoldre el 1981, quan molts dels que ara són demòcrates exemplars eren membres d’ETA, de Terra Lliure… Érem joves.

—M. B.: A la revista Fuerza Nueva número tretze de l’any 1981 [Fuster-Fabra comença a riure] hi ha una carta seva insinuant pallisses a independentistes catalans. N’hi va haver? En té constància?

—F.-F.: [Continua rient] Perdoni, què m’ha preguntat?

Boya repeteix la pregunta.

—F.-F.: Aquesta pregunta és seriosa? Escolti, jo no he estat mai encausat en cap procediment per cap baralla. A veure, si vostè vol repassem la meva vida, que és molt entretinguda. Però jo ja no li vull respondre res més de la meva vida, perquè jo sóc aquí com a advocat i com a expert. I ja està.

I no ha estat. Boya li ha demanat si seria capaç d’agafar les armes, reservista militar com és, en cas que es convoqués el referèndum i es declarés la independència. ‘Jo sempre dic que qui faci servir la violència, haurà perdut. I a Madrid sempre dic que és un orgull que a les manifestacions independentistes no s’hagi trencat cap vidre, com tampoc no se’n trenca cap a les del 12-O, a les quals assisteixo’, ha dit Fuster-Fabra. Això sí, després de dir que servir l’exèrcit un temps cada any, cosa que fa com a reservista, és un dels grans honors que té en aquests moments.

A preguntes de Boya ha negat saber què era l’operació Catalunya, ni quins mecanismes es fan servir.

En resum, doncs, Fuster-Fabra ha arribat per declarar al parlament amb la mirada segura i n’ha sortit amb una rialla nerviosa.