L’ingrés del Regne Unit a l’EFTA: una solució per al Brexit que guanya punts

El calendari del Brexit és atapeït i a hores d’ara és gairebé segur que amb dos anys no n’hi haurà prou per a resoldre la gran quantitat de problemes que implica per al Regne Unit i per a la Unió Europea. Entre els negociadors de totes dues bandes s’estén el pessimisme i s’han començat a cercar alternatives. Segons algunes veus, la més assenyada és l’ingrés –o reingrés– del Regne Unit a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA).

L’EFTA, de la qual ja havia format part el Regne Unit, és una associació integrada per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. Constitueix un bloc comercial que, alhora, forma part de l’Espai Econòmic Europeu, juntament amb els països membres de la Unió Europea. Els quatre estats membres de l’EFTA disposen de les llibertats de la Unió Europea i de les polítiques comunitàries en matèria econòmica però no formen part de la Unió Europea.

Això els dóna un grau de llibertat en alguns àmbits, però, en contrapartida, no participen en la definició de les polítiques ni reben suport financer ni econòmic de la Unió. Això significa que, per exemple, un ciutadà o una empresa noruecs, a tots els efectes, són tractats com un ciutadà o una empresa de qualsevol país membre de la UE, però el govern noruec no forma part del Consell Europeu ni hi ha diputats noruecs al Parlament Europeu. En canvi d’això, les sentències de la Cort de la Unió Europea tampoc no s’hi apliquen sinó que hi ha un Tribunal de l’EFTA, molt més flexible i àgil.

Aquesta, precisament, és una de les raons per les qual l’alternativa de l’EFTA torna a ser vigent. El Regne Unit vol abandonar la Unió Europea, entre més raons, per la preponderància de la cort europea sobre els tribunals de cada estat. I vol mantenir els beneficis de formar part del mercat europeu però sense les obligacions que implica la llibertat de moviments, per exemple. Totes dues coses serien factibles amb l’ingrés a l’EFTA.

A Londres observen amb interès especial el cas suís. Suïssa forma part de l’EFTA però, a diferència dels altres tres països membres, no és dins l’Espai Econòmic Europeu perquè no n’accepta la llibertat de moviments. Tot i que la qüestió és objecte de dures negociacions, sembla evident que Suïssa es beneficia de la major part dels avantatges de formar part de l’Espai Econòmic Europeu sense ni tan sols haver de formar-ne part oficialment –cosa que també passa amb Croàcia.

Un mecanisme senzill que estalvia molts maldecaps
El procediment d’entrada a l’EFTA és molt senzill: només cal que els quatre governs que en formen part actualment s’hi avinguin. No té la complicació ni les dificultats del procés d’ascensió a la Unió Europea. I és ràpid. Formant part de l’EFTA, a més, automàticament el Regne Unit seria signatari dels vint-i-quatre acords de comerç internacionals que ha negociat aquest organisme. Un dels principals problemes d’abandonar la Unió Europea és que el Regne Unit ha de renegociar tractats comercials pràcticament amb tot el món.

El fet que la major part de la legislació europea s’apliqui també en els països membres de l’EFTA seria un alleujament notable per al Regne Unit, que ara es troba obligat a crear lleis pròpies en moltes matèries per substituir les lleis europees.

Fins i tot el complicat conflicte irlandès podria tenir una solució per mitjà de l’EFTA. El govern d’Irlanda va anunciar fa dies que no acceptaria l’establiment d’una frontera ‘dura’ entre el nord i el sud de l’illa i va criticar la primera proposta d’acord feta pel Regne Unit. Si el Regne Unit resta fora de l’Espai Econòmic Europeu sembla inevitable que s’estableixi aquesta frontera, que perjudicaria greument els acords de pau d’Irlanda del Nord. Però si el Regne Unit s’integrés a l’EFTA la frontera es podria reduir al mínim o fins i tot mantenir-se com ara.

Els dubtes de Noruega
Si pel costat britànic, i fins i tot per la Unió Europea, l’entrada del Regne Unit a l’EFTA sembla una solució fàcil, dins l’EFTA la discussió ja és més complicada. Islàndia, Suïssa i Liechtenstein ja s’hi han manifestat a favor, però Noruega encara no.

Fa pocs dies que el ministre d’Afers Estrangers d’Islàndia va dir que considerava ‘molt interessant’ la possibilitat que el Regne Unit s’unís a l’EFTA. A Suïssa els principals partits i l’opinió pública hi són favorables, car creuen que una EFTA de cinc, amb el Regne Unit, constituiria un bloc comercial formidable que podria parlar de tu a tu amb la Unió Europea en molts àmbits. Noruega, que ara és el país més important de la zona, és l’únic que encara ho mira amb un cert recel, pel trasbals que implicaria en l’actual estructura.

L’EFTA és una organització molt poc burocràtica, amb uns cinc-cents funcionaris en total, i Noruega té por que l’entrada d’un estat del pes del Regne Unit no obligués l’organisme a créixer. Tanmateix, els noruecs són conscients que si a la Unió Europea li interessa que el Regne Unit s’integri a l’EFTA no ho podran evitar. Per això miren amb resignació com el cap negociador del Brexit, Michel Barnier, proposa una solució que podria tornar a equilibrar el pes dels dos grans blocs comercials del continent.

En el moment de la fundació, l’EFTA era formada per vuit països, contra sis del Mercat Comú Europeu d’aleshores. A l’EFTA hi havia Àustria, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Portugal, Noruega, Suïssa i Suècia; i al Mercat Comú, França, Itàlia, la República Federal d’Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. Actualment, a la Unió Europea hi ha vint-i-vuit estats, i a l’EFTA només quatre. L’entrada del Regne Unit seria un clar senyal per a alguns altres estats, però sobretot significaria la integració de tres de les economies europees més potents i sanejades (el Regne Unit, Noruega i Suïssa) precisament en un moment en què la Unió no sap ben bé com encarar les evidents divisions internes.

I potser, amb això, hi haurà en joc alguna cosa més que la posició del Regne Unit en el tauler europeu.