El català suspèn a les universitats, però agafa impuls al País Valencià i les Illes

Avui s’ha presentat el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que avalua la salut del català als Països Catalans. És promogut per la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural i elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans. Obtenir una conclusió generalitzada és molt difícil –per no dir impossible–, però aquestes dades serveixen per a saber els punts forts i els punts febles de la realitat del català. Són aquests:

La universitat catalana suspèn
Les universitats públiques catalanes ofereixen en llengua catalana menys del 60% de les classes. L’estudi indica que l’ús del català hi ha baixat de prop d’un 5% i que ara es fa servir en el 56,8% de les classes. La causa d’aquesta dinàmica negativa són els criteris economicistes i d’internacionalització que s’han imposat en la gestió universitària.

Pel que fa a l’oferta i el consum mediàtic i de productes culturals, l’informe diu que la desaparició del Baròmetre de la Comunicació l’any 2014 és un entrebanc a l’hora d’avaluar exhaustivament la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació i en les indústries culturals.

Al Principat, el consum de la premsa escrita en català ha baixat lleugerament (del 32,5% el 2014 al 31,7% el 2015) en un marc de pèrdua general de la premsa escrita. En canvi, les ràdios que emeten íntegrament en català mantenen el lideratge (RAC1 i Catalunya Ràdio), a força distància de les emissores espanyoles.

Aquesta situació contrasta amb la del País Valencià, on es manté el panorama ‘precari’ de la ràdio en català, arran del tancament de les emissores de RTVV, l’any 2013. Aquí, igual que a les Illes Balears, l’oferta de ràdio i televisió en català es refugia en algunes emissores i televisions locals i comarcals.

Context esperançador a les Illes i País Valencià
Malgrat això, en el terreny polític, el fet que el PP ja no governi ni a les Illes ni al País Valencià fa que s’hi puguin aplicar noves polítiques favorables a l’ús del català, encara que no es puguin palpar amb les dades a la mà. L’estudi indica que s’obre noves oportunitats per al foment del català amb el canvi polític a les institucions.

Al País Valencià, les competències escrites han anat augmentant en termes generals durant aquestes últimes dècades, i l’enquesta del 2015 assenyalava que per primera volta la població que sabia llegir català (57,2%) ja tenia un volum similar al de la població que declarava saber-lo parlar (56,4%). El nombre dels qui el sabien escriure també assolia un màxim històric: el 38,3% de la població de les comarques catalanoparlants. Tanmateix, és preocupant que la comprensió de la llengua catalana hi hagi disminuït de vint punts en poc més de dues dècades. Després de tocar fons el 2011, aquests últims anys s’hi ha notat una millora.

Quant al Principat, l’estudi conclou que l’ofensiva jurídica del govern espanyol contra l’ordenament lingüístic català comença a tenir conseqüències importants i que el govern català, en una ‘actitud defensiva’, no legisla prou en favor del català.

Un dels casos més clars és la reducció de l’ús del català. S’associa a les noves generacions de catalanoparlants inicials que fan servir menys el català que no els seus avis i a la població autòctona de mitjana edat (catalanoparlant o castellanoparlant) que ha reduït l’ús del català, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquests dos gràfics mostren quin és l’ús inicial de cada llengua (esquerra) i la llengua d’identificació (dreta):

Per una altra banda, en contexts grupals l’estudi conclou que hi ha una subordinació lingüística que penalitza la llengua catalana: ‘Cal que les persones, les empreses, les famílies i les institucions donin un impuls social al català perquè el seu estat de salut es mantingui i millori.’

Els experts també remarquen que Andorra, únic territori amb un reconeixement i unes polítiques clarament favorables, ha demostrat una capacitat evident d’atracció i de creixement de la llengua.