L’informe sobre el requisit lingüístic evidencia la guerra oberta entre PSOE i Compromís

El grup de treball que ha elaborat el reglament del requisit lingüístic per als funcionaris valencians exhibeix la divisió entre els membres designats pel PSOE i els designats per Compromís. És a dir, entre l’entorn del president Puig i la consellera Gabriela Bravo i l’entorn del conseller Vicent Marzà.  Concretament, el desacord rau en el grau d’exigència dels grups A1 i A2, els més alts dins l’administració. El text que la comissió ha lliurat avui oficialment a la consellera Bravo fa constar expressament les desavinences amb la fórmula d’incloure-hi les dues propostes que s’han discutit i quines persones donen suport a cadascuna. A continuació s’afirma que com que no hi ha unanimitat, el president del grup de treball, que és el sotssecretari de presidència, Emilio Sampio, no pren partit per cap de les dues opcions. Aquesta inhibició no té cap transcendència, ja que no canvia el resultat. S’ha imposat la postura més laxa amb el requeriment.

Més escalafó i menys exigència

El punt de discussió té a veure amb el coneixement de català en els processos selectius per a l’accés als grups A1 i A2. A aquests grups pertanyen els funcionaris de l’escala més alta com ara els membres de l’advocacia, de la intervenció, els caps de servei, els subdirectors, els metges…

La primera opció, que ha resultat ser la majoritària i liderada per l’entorn de la consellera socialista Gabriela Bravo diu que per a aquests grups, A1 i A2 es considera un nivell mínim exigible de B2. “Aquests és el nivell al qual s’homologa la superació de l’assignatura de valencià en els dos cursos de Batxillerat, de conformitat amb l’article 5 de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, i sense perjudici de considerar la conveniència d’elevar-ho a un nivell C1 en la catalogació de places concretes que així ho exigisquen”

A aquesta proposta donen suport Salvador Broseta, sotssecretari de la conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública; Gemma Lluch, Catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València; Maria Gràcia Mateu, subdirectora general de l’Institut Valencià d’Administració Pública i Miquel Soler, secretari autonòmic d’Educació i Formació Professional.

La segona proposta que s’ha estudiat i que també consta a l’informe elevat a presidència, diu que per a aquests grups A1 i A2, es considera exigible el nivell C1. “Aquest és el nivell al qual s’homologarà la superació de valencià en les Proves d’Accés a la Universitat en els termes adscrits anteriorment i per l’exigència dels títols universitaris per a accedir als grups A1 i A2 en l’administració pública”. La proposta incloïa la possibilitat d’establir una moratòria màxima de dos anys per a acreditar el nivell C1. 

A favor d’aquesta proposta signen David Alfonso, director general de Funció Pública; Eva Maria Coscollà, sotssecretària de la conselleria d’Edudació, Cultura i Esports; Antoni Mas, professor titular de Sociolingüística del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

El fet que als funcionaris de nivell A1 i A2 únicament se’ls exigisca el nivell B2 de coneixement del català deixa el País Valencià com a únic territori amb llengua pròpia on passa això. Fins i tot Galícia, on governa el Partit Popular, els exigeix el nivell C1.

Una llei de funció pública poc exigent amb la llengua

Després de quaranta anys d’autonomia, les Corts Valencianes van aprovar el mes de març del 2021 una llei de Funció Pública que incloïa el requisit lingüístic per als funcionaris. Era una demanda històrica de diferents institucions i entitats que treballen pel català al País Valencià. Era també el moment d’equiparació del País Valencià a la resta de territoris amb llengua pròpia.

Durant la tramitació de la llei, la consellera Gabriela Bravo sempre es va mostrar molt a prop dels postulats dels sindicats i col·lectius de funcionaris contraris a l’obligació d’acreditar un nivell de coneixement de la llengua pròpia per a ocupar un lloc de treball públic. Els més bel·ligerants, per exemple, va ser el personal adscrit a sanitat i a justícia. És per això que la consellera va intentar guanyar temps i en comptes d’incorporar la graduació dels nivells de coneixement en el cos de la llei, va decidir que això ho establiria un reglament que s’hauria de presentar en el termini d’un any d’ençà de l’entrada en vigor de la llei de funció pública. Ara s’ha complert aquest any i l’informe que ha presentat la comissió, amb uns dies de retard, posa en evidència la distància entre el PSOE i Compromís en aquesta matèria.

Discreció absoluta

Mentre han durat les sessions de treball, els membres que han format part de la comissió han volgut mantenir-se al marge de l’opinió pública. No han volgut que transcendiren els aspectes més conflictius ni els esculls amb què s’han trobat. Ara que ja han lliurat l’informe a la consellera, tampoc no han volgut fer declaracions.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, l’elaboració d’aquest informe ha estat molt complicat perquè en alguns moments ha costat molt dd’aconseguir punts d’acord. Tant, que en el cas dels funcionaris dels nivells A1 i A2 no s’ha aconseguit. En aquest cas, els dos bàndols han estat incapaços d’arribar a un consens. Per a evitar un trencament total i la impossibilitat de començar a aplicar el requisit, els representants de Compromís han acceptat de rebaixar el requeriment amb la condició que constara quina és la seua proposta.

Entitats com Acció Cultural del País Valencià, que és una de les que històricament ha reclamat la inclusió del requisit per a accedir a la funció pública, ja ha mostrat el seu malestar per aquesta rebaixa justament en els funcionaris de més alt nivell de l’escala.

Els models de l’informe

A l’informe, de 25 pàgines al qual ha tingut accés VilaWeb, s’especifica quins han sigut els treballs que han fet els membres de la comissió. A banda d’analitzar la normativa aplicable a la funció pública valenciana, s’han estudiat els sistemes d’acreditació dels coneixements de llengua pròpia al Principat, a les Illes, a Galícia i al País Basc. Igualment, s’han examinat les dades indicatives del nivell  de competència lingüística dels treballadors públics de la Generalitat d’acord amb les certificacions expedides pr la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

Una altra tasca del grup de treball ha estat considerar la normativa sobre homologació de nivell per a les persones que han estudiat dins el sistema educatiu del País Valencià i la normativa sobre l’homologació dels nivells de coneixements de la llengua pròpia al Principat, les Illes, Galícia i el País Basc.