L’informe RethinkX: les tres grans disrupcions que canviaran el món en quinze anys

Finalment, la comunitat internacional sembla decidida a reduir les emissions de CO₂, per evitar la desestabilització completa del sistema climàtic. Tanmateix, la feina per a eliminar-les és ingent i es pot considerar com el desafiament més gran a què s’ha enfrontat mai la humanitat. Malgrat això, el think tank independent RethinkX argumenta que s’eliminaran totes les emissions gràcies a un seguit de disrupcions tecnològiques en tres àrees. I ho considera inevitable: ja han començat a produir-se i afirma que se’n veuran els resultats en quinze anys. El laboratori d’idees presenta tres situacions a l’hora d’assentar les tecnologies que han de dur a aquests canvis profunds. Des d’una adopció ràpida –amb modificacions legislatives per a eliminar barreres a la implantació–, fins a societats que les retardaran per l’oposició proteccionista dels sectors econòmics que es trobaran amb aquestes disrupcions. Per RethinkX, la resistència serà inútil, els canvis es produiran per raons purament econòmiques. Tanmateix, les societats que s’hi oposin poden trobar-se amb conseqüències econòmiques greus. Quin paper hi farà el nostre país? Tot seguit us n’expliquem les claus.

Les tecnologies que han de permetre d’eliminar les emissions de CO₂ 

RethinkX fa una dècada que prediu amb èxit l’evolució de les tecnologies renovables i l’electrificació del transport. És per això que, per més sorprenents que puguin semblar les afirmacions que fa, a escala internacional s’ha tingut molt en compte el seu informe d’aquest agost, en què s’analitza un seguit de tecnologies per a reduir un 90% les emissions en tan sols quinze anys. El laboratori d’idees argumenta aquesta afirmació tot mostrant el període típic d’implantació, durant la història recent, de tecnologies que han canviat completament la manera de fer i el nostre dia a dia. Càmeres digitals, insulina i tints sintètics, llavors transgèniques i pneumàtics radials són uns quants exemples d’un seguit de canvis tecnològics a molts sectors econòmics que avui són habituals i que es van implantar ràpidament en substitució de les tecnologies anteriors.

RethinkX ha identificat les tecnologies que poden permetre d’eliminar gairebé completament les emissions de CO₂ i les classifica en tres grups. El primer correspon a les tecnologies prou madures per a ser implantades en massa, i que seran les responsables d’eliminar un 55% de les emissions actuals. Inclou sectors com el transport de carretera, la ramaderia, el sector energètic, l’agricultura, el menjar, la producció de polpa de paper, la maquinària i la capacitat de reforestar grans àrees –de manera natural o amb intervenció humana. En tots aquests sectors la tecnologia ja funciona, i tan sols cal que els governs legislin per eliminar barreres i que es pugui implantar a gran escala: per exemple, suprimint els monopolis basats en tecnologies prèvies i garantint el dret d’utilitzar i comercialitzar les noves tecnologies. El laboratori d’idees considera que hi ha prou finançament públic i privat per a implantar-les ràpidament a tot el planeta.

El segon grup aplega les tecnologies que es troben en fase d’implantació. Han de ser les responsables de reduir un 34% les emissions de CO₂. La tecnologia per a descarbonitzar ja ha estat validada tècnicament. Es pot comercialitzar sense necessitat de fer-hi més recerca i desenvolupament. Tan sols ha de ser refinada amb l’experiència d’un ús aplicat prou important per tal de fer-la competitiva. L’acció governamental és necessària perquè aquesta tecnologia agafi prou volum de vendes i garanteixi, doncs, un benefici econòmic. Això inclou subvencions a curt termini. El finançament, per una altra banda, ha de ser a llarg termini. Afecta fonamentalment els edificis comercials i residencials, l’ús energètic, la producció d’acer i ferro, la indústria química, el transport marítim, el tren i les pastures.

Finalment, tenim el grup de tecnologies que han de servir per a descarbonitzar els sectors més difícils. L’èxit d’aquest grup és incert, però tan sols ha de permetre de reduir d’un 2,5% les emissions. Són aquelles tecnologies en què el potencial per a descarbonitzar ha estat identificat i són en fase de recerca i desenvolupament. Necessiten encara un progrés substancial per a arribar a la fase de comercialització. Són sectors com ara l’aviació, la producció de ciment, el conreu d’arròs, la gestió d’aigües residuals i abocadors –emissions de metà–, i determinats usos industrials i del sector químic. Aquest grup de tecnologies requereix una forta inversió econòmica en recerca i desenvolupament, tant per part de l’administració com de les empreses privades.

Fermentació de precisió: ramaderia i pesca, en fallida

RethinkX diu que durant aquests anys vinents hi haurà una disrupció sense precedents en tres grans àrees. En quinze anys, diuen, aquests sectors canviaran completament, amb conseqüències importants en la nostra vida diària i també en l’economia dels països afectats.

El primer sector és el de la fermentació de precisió i el cultiu cel·lular. Es tracta de la producció industrial d’aliment emprant biotecnologia, mitjançant microorganismes. El laboratori d’idees calcula que l’any 2030, gràcies a aquestes noves tecnologies, serem capaços de produir proteïna cinc vegades més barata que la proteïna animal actual. I després d’expandir-se i millorar, el 2035 arribarà a ser deu vegades més econòmica. A més, la producció de menjar s’assemblarà molt a la del programari informàtic. Les noves molècules i processos que desenvolupin enginyers i científics es podran compartir en bancs de dades. Això permetrà que arribi arreu del món, amb una millora contínua i adaptant-se a les necessitats de cada país. Si això és així, els canvis seran molt grans.

El report diu, per exemple, que és probable que es deixi de produir llet amb vaques (que conté un 3% de proteïna), que s’elimini completament la pesca i l’aqüicultura, i que les granges d’animals es tanquin. En aquest supòsit, l’aliment d’origen animal seria substituït progressivament per productes fets amb les noves tecnologies. Més barats i amb un preu més estable, de més bona qualitat, més segurs, més nets ambientalment, amb més bon gust i amb més varietat que els productes animals que tenim ara. RethinkX calcula que el 2030 el nombre de caps de bestiar es reduirà a la meitat als EUA, cosa que causarà la fallida econòmica de la indústria ramadera. La fermentació de precisió permetrà que es consumeixi cent vegades menys de terreny, entre deu vegades i vint-i-cinc menys de pinso pels organismes que han de produir l’aliment, vint vegades menys de temps per a produir-lo i deu vegades menys d’aigua.

Aquest serà el canvi que més impacte tindrà sobre la disminució d’emissions de CO₂. Tant de manera directa com indirecta. Actualment, un 80% dels terrenys de conreu es dediquen a la producció de gra per a alimentar els animals, dels quals després consumim la carn. RethinkX calcula que amb aquesta disrupció s’alliberarà una superfície de terreny equivalent a la suma dels EUA, la Xina i Austràlia: 2.600 milions d’hectàrees. La reforestació passiva –sense intervenció humana– causada per l’abandonament d’aquests terrenys serà la responsable de l’eliminació d’un 20% de les emissions de CO₂. Precisament aquest ha estat un dels punts més criticats de l’informe.

Primer, perquè la major part de la reducció (un 20%, del 90% de reducció) s’adjudica a aquesta causa exclusivament. Tanmateix, cal dir que hi ha precedents històrics. Amb la colonització europea d’Amèrica, les pandèmies que hi dugueren inconscientment hi feren disminuir la població del 90% al 95% a tot el continent. Això va fer que la població autòctona americana abandonés grans àrees dedicades a l’agricultura i la ramaderia, cosa que va originar una reforestació passiva sense precedents. Segons alguns investigadors, la petita edat de gel que hi hagué entre els segles XVII i XIX és el resultat de la captació en massa de CO₂ resultant d’aquesta reforestació passiva. El segon aspecte que es crítica a RethinkX és que l’abandonament de terrenys agrícoles i ramaders, sense gestió humana, pot fer créixer els incendis en climes com ara el mediterrani, atès que hi ha un desequilibri ecològic, com ara el creixement de matolls, altament inflamables, i la manca de fauna que se n’alimenti i en limiti l’expansió. Per això moltes institucions s’estimen més de parlar de restauració d’ecosistemes (recuperar la biodiversitat), amb una gestió humana, que no pas limitar-se a la reforestació i prou.

Adeu a la propietat privada de vehicles? Menys cotxes i robotitzats

Els altres dos sectors en què les disrupcions ja han començat són l’energètic i el del transport. RethinkX calcula que durant aquesta dècada veurem la substitució total de la generació elèctrica fòssil i nuclear, que no podran competir amb les tecnologies renovables i entraran en fallida econòmica. A partir del 2030, amb la implantació de bateries en massa a causa de la baixada del preu, hom podrà disposar d’energia renovable durant tot el dia, tota la nit i de cap a cap de l’any. A més, es produirà un efecte de “superenergia”, perquè tindrem una sobrecapacitat de producció energètica durant bona part de l’any. Les centrals solars, les eòliques i les bateries s’han de dimensionar per a l’època de l’any amb menys sol i mal oratge. Però durant la resta de l’any ens sobrarà capacitat instal·lada. Això originarà un excedent d’energia mai vist, que facilitarà molt l’electrificació de sectors com ara la dessalinització i la filtració d’aigua, el transport, la climatització residencial i comercial, la gestió de residus i els processos industrials i químics. A més, l’energia solar i les bateries es poden implantar virtualment a qualsevol lloc, cosa que implicarà la descentralització, la producció local i la democratització de la producció energètica.

L’última gran disrupció ja ha començat: és la que afecta el transport. RethinkX assegura que es farà en dues fases. La primera serà l’electrificació i, a banda d’eliminar l’emissió de CO₂ i de contaminants al centre de les ciutats, abaratirà el cost del transport i permetrà que la producció renovable s’aprofiti millor. A final d’aquesta dècada només es fabricaran vehicles elèctrics. Els de combustió no els voldrà ningú i les empreses que en produeixin entraran en fallida. Però en el transport per carretera hi haurà una disrupció encara més transformadora: la robotització. Gràcies a la conducció autònoma es podrà prescindir de conductors. Els motors elèctrics arriben a durar set vegades més que no els de combustió. En aquells sectors d’alta utilització (transport de passatgers i mercaderies), la despesa per quilòmetre recorregut baixarà dràsticament, perquè el cost de compra del vehicle es podrà dividir durant una vida útil molt més llarga. El fet de disposar de vehicles robotitzats servirà per a aprofitar millor les carreteres i beneficiar la reducció d’emissions en uns altres sectors. Per exemple, es podrà fer transport nocturn de mercaderies per carretera amb vehicles autònoms, en lloc d’avions (un terç de les emissions d’aquest sector), mentre no n’arriba l’electrificació completa.

Com que baixarà el cost per quilòmetre, RethinkX pronostica que la majoria de la població no voldrà tenir un vehicle de propietat. El transport amb una flota de cotxes autònoms serà un servei: pagarem tan sols pel trajecte porta a porta. Això farà disminuir dràsticament el nombre de vehicles fabricats i la quantitat de vehicles en circulació, cosa que eliminarà la congestió a moltes carreteres i farà minvar el consum de matèries primeres per a la construcció d’automòbils. Però, a més, la fallida de la ramaderia i la pesca farà que no calguin milions de vaixells. Els vaixells són fets bàsicament d’acer i més metalls, fàcilment reciclables. Aquestes quantitats ingents de metalls es podran reaprofitar en uns altres sectors, com ara la construcció de cotxes elèctrics, molins i plaques solars.

Inevitable, però la tria de les societats és important: on se situaran els Països Catalans?

RethinkX considera que aquestes disrupcions són inevitables i s’adoptaran purament per motius econòmics. Tanmateix, les societats poden afavorir-ne l’adopció o provar d’aturar-les. El laboratori d’idees presenta tres situacions. A la primera, que podríem traduir per “Som-hi”, les societats triaran d’abraçar les disrupcions en els camps energètic, de transport i alimentari durant aquesta dècada. No hauran de fer cap esforç especial, però els governs hauran d’eliminar barreres proteccionistes dels monopolis i oligopolis formats entorn de les tecnologies actuals i assegurar que tots els individus tinguin el dret de produir energia i aliment, a més de proporcionar serveis de transport. També caldrà posar fi a les subvencions encobertes als combustibles fòssils. Aquesta situació permetrà una reducció del 90% de les emissions el 2035, i evitarà les pitjors conseqüències de l’emergència climàtica.

La segona situació l’anomenarem “Ens hi posem”. Aconseguiria una reducció d’emissions del 60% el 2030 i del 100% el 2035. En aquest cas, tota l’economia se centraria en la reducció d’emissions. Les societats optarien per una reforestació activa del 20% dels terrenys abandonats per l’agricultura i la ramaderia –i deixarien el 80% restant a la reforestació natural. També s’invertiria en tecnologies de captació de CO₂ atmosfèric per retornar més ràpidament als valors pre-industrials amb emissions negatives a partir del 2035.

Finalment, tenim la situació que anomenarem “Frenem-los”. Correspon a les societats en què sectors com ara l’agrícola, el ramader i el pesquer, les empreses energètiques fòssils, els monopolis de serveis públics i les empreses automobilístiques aconsegueixen de protegir-se políticament contra les disrupcions en curs. RethinkX sosté que serà un esforç inútil, que podran aturar-ho cinc anys a tot estirar, amb un augment de les emissions fins el 2026. El 2030 tan sols s’hauran reduït d’un 5% en relació amb els valors del 2020. El 2040 hauran disminuït d’un 75%, però aquesta reducció arribarà massa tard i no serà suficient per a evitar els canvis més greus del sistema climàtic.

Què farà el nostre país? Ara per ara, les renovables fa pràcticament deu anys que són aturades, entre més motius, per la indecisió del govern, l’oposició d’una part significativa del sector agrícola, el ramader i el pesquer. Uns altres sectors, com ara el del taxi i el transport públic, també s’oposen a la disrupció del transport –som a la cua d’Europa en electrificació. Fins i tot, part de l’opinió pública i del món acadèmic i tècnic s’oposen a la reforestació en terrenys abandonats per l’agricultura i la ramaderia a causa de la proliferació d’incendis. Si les previsions de RethinkX continuen complint-se com fins ara, i es materialitzen les situacions de l’últim report, l’impacte que rebi el nostre país no serà climàtic, sinó més aviat econòmic. S’hauran perdut un seguit de sectors cabdals, que hauran fet fallida perquè no s’hauran sabut adaptar i reinventar-se per afegir-se a les disrupcions en curs. Som en un moment clau, en què les decisions definiran el nostre el futur durant dècades.