L’informe Casol, al detall: descarta assetjament però detecta masclisme i tensió a Junts

L’informe de la comissió d’abordatge de situacions d’assetjament sexual del Parlament de Catalunya en què s’ha investigat la denúncia de la diputada de Junts Cristina Casol descarta que hi hagués un assetjament per raó de gènere, com ella havia relatat. Però descriu un ambient de tensió al grup parlamentari i conclou que l’existència de dos sectors al partit –parla de “dos grups estancs”– “amb proporcions i quotes de poder diferents” genera “asimetries” i facilita que s’incrementin “pràctiques històriques de base fortament patriarcal”. L’informe, que va avançar El Periódico i a què ha tingut accés VilaWeb, detecta un “ambient no desitjable” i constata la falta “d’espais amables, formals i imparcials de resolució de conflictes” que generen malestar i desconfiança en algunes persones. El secretari general del parlament, Albert Capelleras, va informar dimarts a la mesa de les conclusions de l’informe i va comunicar que no havien trobat “cap fet provat”, de manera que no va proposar cap actuació concreta a l’òrgan rector de la cambra, segons fonts parlamentàries.

La investigació es va obrir al novembre, que Casol va denunciar a l’Oficina d’Igualtat el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, per uns presumptes fets que podien significar un cas d’assetjament per raó de gènere. La cambra va activar llavors l’aplicació del protocol per a la prevenció, la detecció, l’abordatge i la resolució de situacions d’assetjament sexual, i l’Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress) va fer la investigació que li corresponia a la comissió d’abordatge. D’acord amb el protocol, el parlament ha de contractar professionals externs independents per a fer la investigació. La comissió d’abordatge va rebre la primera documentació sobre el cas de l’Oficina d’Igualtat el 22 de novembre. La denúncia es va formalitzar abans que la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, parlés a l’hemicicle de violència masclista silenciosa, no física, dins de Junts, en l’anomenat Ple de les Dones del 24 de novembre.

El cas de Madaula s’instrueix, en paral·lel, a la comissió de garanties del partit. Les dues diputades són afins a la presidenta de Junts, Laura Borràs, i simultàniament s’ha fet visible l’enfrontament intern, de base política, entre aquest sector i l’afí al secretari general, Jordi Turull. Dues “faccions” que conviuen també al grup parlamentari i a què la comissió investigadora del cas Casol es refereix per explicar la complexitat que afegeixen la investigació del cas. L’informe argumenta que aquesta divisió interna fa difícil discernir si els “patrons de gènere”, la jerarquia o els mecanismes d’autoritat masculina normatius “responen tan sols a una intenció contra la persona afectada” o són “habituals” en el grup parlamentari.

Deu situacions investigades i dos testimonis “contaminats”

En concret, es van investigar deu situacions denunciades que podrien ajustar-se al protocol del parlament. L’informe conclou que cinc no es van poder provar. N’hi ha tres més que sí que es van acreditar, però les van protagonitzar persones de l’entorn de Batet i, segons que constata, no es podia “demostrar responsabilitat directa” del president del grup parlamentari, tot i que assenyala que en una estructura laboral clàssica “es podria considerar certa responsabilitat del denunciat per la seva jerarquia superior”. Les dues situacions denunciades restants es donen parcialment per acreditades.

En l’informe es descriu que hi ha “indicis fefaents” que, en l’entorn de l’acusat i algunes persones “còmplices i aliades”, es va compartir el contingut de la denúncia, quines persones estaven citades i per quins motius, cosa que va trencar el principi de confidencialitat que es demanava als entrevistats, i que va provocar una “asimetria” en el procés. De fet, la comissió va invalidar el testimoni de dues persones en presenciar com una d’elles parlava amb l’altra per WhatsApp sobre l’entrevista i mostrava una disposició a aportar la seva versió d’uns fets concrets sense ser preguntada, cosa que feia pensar els autors de l’informe que s’havia filtrat el contingut de la denúncia, així com la possibilitat que hagués “preparat” i “contaminat” el seu relat.

Es van fer una desena d’entrevistes a persones que havien presenciat o participat en els fets denunciats per Casol. Van ser majoritàriament presencials, a la seu d’Intress, un espai que la comissió considerava “còmode i discret”. En el document es descriu que una de les persones entrevistades, que és una dona, no vol que es vinculin explícitament les seves declaracions amb el seu nom per “por de represàlies”. “Pel lloc que ocupa la persona denunciada, podríem parlar de certa responsabilitat en aquesta condició”, diu.

L’informe dóna per acreditat un ambient de treball “on el masclisme més cultural està arrelat” i es produeixen discriminacions directes i indirectes, partint de la base que es genera una diferència de tracte i competències general per motius de gènere. A partir del relat dels testimonis, els autors del document apunten que s’infereix l’existència d’un ambient de treball dur, sovint poc transparent i percebut com a poc democràtic, que és vist com a masculinitzat a causa d’un repartiment desigual del poder de decisió i que permet que es mantingui “el tradicional biaix de gènere” que perjudica més fàcilment les dones i les persones no normatives. També sosté que hi ha hagut situacions d’exclusió i aïllament de manera habitual.