L’independentisme té la paella pel mànec al congrés espanyol

TEMA DEL DIA
Decidir. Feia molt de temps que els diputats independentistes no eren decisius al congrés espanyol. Ara les coses han canviat. Els nou diputats d’ERC i els vuit del PDECat poden decidir si Pedro Sánchez continua de president d’Espanya o no. S’ha demostrat avui, quan els dos grups independentistes s’han abstingut, juntament amb Podemos, i el govern del PSOE ha perdut una votació. L’enduriment de la posició del PDECat acordada en el congrés del partit del cap de setmana ja s’ha traduït en fets. Ha estat només un avís, però prou significatiu per a demostrar aquesta capacitat de força. I amb una votació important, la del sostre de despesa, que es tornarà a repetir al setembre. Hi ha temps per a posar-se d’acord, si cal. El tema no és el problema.

Després de ser investit, Sánchez ha començat a governar com si tingués majoria absoluta, i no ha negociat ni la votació d’avui ni cap altra qüestió i, més enllà de les bones paraules, no ha fet cap gest important que justifiqui el suport d’ERC i el PDECat al govern espanyol. L’argument de fer fora el PP va servir per a la investidura, però a partir d’aquí Sánchez ho ha de negociar tot. L’argument que si cau Sánchez, tornarà el PP o Ciutadans és un xantatge que no té cap mena d’eficàcia perquè de moment tampoc no hi ha hagut gaires diferències, excepte la ferma voluntat de diàleg. Quinze dies abans de ser president, Sánchez proposava de reformar el codi penal per adaptar el delicte de rebel·lió al ‘desafiament’ independentista, en termes similars als que va fer servir Casado ahir a Barcelona. Ara, en canvi, ja se n’ha oblidat i tot són bones paraules.

L’anunciat desglaç entre tots dos governs s’ha esdevingut més per la calor d’aquestes dates que no pas per l’eficàcia del diàleg. El trasllat dels presos era una obligació legal, no pas un gest. I alguns dels ministres del govern espanyol, com l’inefable Josep Borrell, ja ha amenaçat de dur l’obertura de les delegacions a l’exterior als tribunals. I Meritxell Batet continua dient que ‘els presos estan fora del diàleg perquè és una qüestió jurídica’, cosa que és falsa perquè si la fiscal general de l’estat, María José Segarra, nomenada pel PSOE, retirés les acusacions contra els dirigents independentistes, probablement sortirien al carrer, encara que també hi ha l’acusació popular de Vox. De moment, les seves declaracions públiques van en sentit contrari. Fins i tot diu que la decisió de la justícia alemanya no afecta l’espanyola, cosa que és un mal començament.

Els quinze diputats d’ERC i el PDECat tenen la paella pel mànec perquè Sánchez vol esgotar la legislatura. No arribar al 2020 seria un fracàs difícil de remuntar. El PSOE vol encarar les municipals i les autonòmiques de l’any que ve des del govern i arribar al 2020 amb possibilitats de guanyar les eleccions. I aquí l’independentisme té ‘una finestra d’oportunitat’, com està de moda dir-ne ara. Si ERC i PDECat són capaços de pactar una agenda conjunta i van a l’una al congrés espanyol, es poden aconseguir moltes coses. No parlem d’un retorn al peix al cove, perquè el peix està passat i el cove foradat. Ja no es tracta de parlar del traspàs de Rodalia, que també, sinó d’una agenda que permeti de posar fi al problema dels presos i que situï el referèndum com a objectiu per a ratificar qualsevol acord polític. Mentre hi hagi presos polítics no es normalitzarà la relació entre els dos governs i el referèndum és l’instrument democràtic per a validar decisions.

El govern del PSOE diu que es mantindrà al govern i que pactarà ‘dins els límits del que és raonable’, per treure’s la pressió dels independentistes. Podemos pressionarà Sánchez perquè giri a l’esquerra, però l’independentisme no pot deixar perdre aquesta ocasió. Ho haurà de gestionar amb mà esquerra, amb la paciència que calgui, però el PSOE haurà de passar del diàleg als fets. O tornar a l’oposició. Hi haurà qui dirà que tot això és molt difícil, que el PSOE no ho pot fer. En política podem veure qualsevol cosa, fins i tot Aznar parlant en català.

MÉS QÜESTIONS
L’elecció de Casado desestabilitza el PP valencià. El PP valencià tindrà, novament, una presència testimonial en la direcció estatal que presideix ara Pablo Casado. No hi haurà Isabel Bonig, que havia donat suport a Soraya Sáenz de Santamaría, però el nou dirigent ha incorporat a l’executiva tres valencians: l’ex-president del PP de la demarcació de València, Vicente Betoret, el president del PP de Castelló, Miguel Barrachina, i el cap de la diputació d’Alacant, César Sánchez. Pablo Casado compta amb ells per ocupar una secretaria d’àrea, la qual cosa els dóna entrada a Gènova, tot i que no en el primer nivell. En el comitè de direcció, on es prenen les decisions del dia a dia, només hi haurà un valencià, Esteban González Pons, membre per dret propi perquè és cap dels populars a Europa. Però a Bonig li ha molestat especialment l’elecció de Vicente Betoret, amb qui manté públicament un enfrontament de fa temps. L’ex-president del partit a la demarcació de València va ser descavalcat del càrrec durant un tibant procés per a triar la nova direcció provincial. El seu enfrontament amb la portaveu a la diputació, Mari Carmen Contelles, que tenia el suport de Bonig, va acabar amb la creació d’una gestora que porta Rubén Moreno. Amb la recuperació de Betoret, Casado ha volgut deixar clar qui mana i fer un toc d’atenció a Bonig, sobretot si hi ha discrepàncies sobre el candidat a la batllia de València.

La Fe de València porta a la fiscalia suposades irregularitats de l’etapa del PP. El Patronat de l’Institut d’Investigació Sanitària la Fe de València remetrà a la fiscalia les presumptes irregularitats detectades en dos expedients relatius a subvencions del Ministeri d’Economia espanyol a aquest centre per a les obres de construcció d’una sala de cultiu cel·lular i per a la finalització de la Torre A i del Biopolo, que representen un forat de 3.700.000 euros que ara el govern espanyol reclama al Consell. Ho ha explicat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, qui ha detallat els acords adoptats pel patronat ahir en una reunió extraordinària. L’organisme va decidir remetre la informació sobre aquestes subvencions i la construcció d’aquests espais a la fiscalia perquè ‘determine si existeixen responsabilitats i qui en són els responsables’. Barceló ha avançat que si s’obrís una investigació, la conselleria s’hi personaria, i ha atribuït les suposades anomalies oposades a la ‘nefasta gestió dels diners públics’ en l’etapa de govern del PP.

El descompte del 75% per a residents dobla la venda de bitllets d’avió a les Illes. El consell de ministres espanyol ha aprovat un reial decret que consolida la subvenció del 75% de les tarifes de transport regular per via aèria i marítima per als passatgers residents a les Illes, en tots els trajectes a la resta de l’estat. La bonificació, que s’aplica des del 13 de juliol, ha incrementat de manera indefinida del 50% al 75% el percentatge de bonificació per a aquesta mena de trajectes. D’aquesta manera, facilita l’accessibilitat al transport aeri i marítim dels residents. En els primers dies després de l’aplicació de la mesura, s’ha constatat un significatiu creixement de la demanda en aquest segment del mercat, i s’ha arribat a doblar el volum de venda de bitllets respecte de les xifres del 2017.

Protestes per l’enderrocament de cases al barri de Sant Jaume de Perpinyà. La tensió s’ha apoderat del barri de Sant Jaume de Perpinyà per la destrucció de cases i edificis, i els veïns han protestat a la plaça del Puig de Perpinyà. La comunitat gitana que hi resideix ha provat d’impedir que tiressin a terra un edifici del carrer Sant Francesc de Paula i la Travessa de l’Anguilla. Els habitants estan cansats de veure com es destrueix el barri, i alerten que s’acabarà convertint en un camp de runes. El Col·lectiu de Veïns de la plaça Cassanyes reclama que es convoqui una reunió entre els veïns, l’ajuntament i el departament per a calmar els ànims i obrir el diàleg.

LA XIFRA
11 immigrants han arribat a Mallorca en una pastera. L’embarcació va ser localitzada a deu milles de la costa, entre Portocolom i Cala d’Or. Els immigrants, que es trobaven bé, han estat traslladats al port de Cala Figuera i posteriorment a les dependències de la Guàrdia Civil de Manacor.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de juliol de 1276 mor Jaume I, rei d’Aragó, Mallorca i València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller. Va regnar 58 anys i la seva defunció va tenir lloc a Alzira (La Ribera Alta).