L’independentisme sobreviu a les punyalades

TEMA DEL DIA
Greuges. Si després dels pactes municipals els partits polítics independentistes es dediquen a mirar-se el melic, trobaran greuges per a estar tot l’estiu fent-se retrets. Tant Junts per Catalunya com ERC tenen motius per a estar enfadats amb el seu soci de govern perquè en alguns municipis s’han dedicat a fer-se la traveta, o directament el ridícul, com a Santa Coloma de Farners. És cert que s’han pres batllies mútuament, però aquí el balanç és clarament favorable a ERC, que ha desplaçat Junts per Catalunya a 26 municipis, mentre que a la inversa només n’hi ha 7. Així i tot, Junts per Catalunya manté 370 batllies i ERC puja a fins a 359. La CUP en té 19, quatre de les quals pactades amb el PSC. Aquí tothom ha fet de les seves.

Però si els partits independentistes no miren el mapa amb ulls partidistes, hi descobriran que l’hegemonia és indiscutible. El PSC obté 89 batllies, encara que hagi jugat a dividir l’independentisme. Els comuns només 16, el PP una, la de Pontons, que és un problema de caciquisme local, i Ciutadans cap. El partit d’Arrimadas no arrela a Catalunya i ha trencat la coalició amb Manuel Valls, que manté els tres regidors que permetran a Ada Colau de tenir majoria absoluta. Després de ser la força més votada a les eleccions del 21-D, Ciutadans cau en picat. I alguns altres cauen més lentament.

Si es mira l’evolució de les darreres quatre eleccions municipals, el PSC ha passat de 276 batllies a les municipals de 2007, a 196 el 2011, 122 el 2015 i 89 ara. Una és Badalona, on la candidatura independentista de Dolors Sabater ha preferit lliurar-li la batllia abans que la tingués el PP de Xavier Garcia Albiol; Sabater ha fet a la inversa que Colau: prioritzar els principis damunt de la poltrona. Una altra és la de Sabadell, on el PSC va pactar amb els comuns per prendre el poder a ERC. El PSC manté al força a ciutats importants del Baix Llobregat i a Santa Coloma de Gramenet, però és molt lluny d’on havia estat, tot i que era un moment favorable, electoralment, després de la victòria de Pedro Sánchez a Espanya.

L’efecte Barcelona ha eclipsat la realitat: al Principat l’independentisme guanya terreny. La jugada d’Ada Colau d’arrabassar la batllia a Ernest Maragall ha tingut un fort impacte polític i fins i tot sentimental, especialment entre les bases republicanes, que veurem si continuen emblanquint una batllessa capaç de pactar amb la dreta per conservar la cadira. Colau n’és conscient i per això avui ha corregut a penjar el llaç groc a la façana de l’ajuntament. No calia que el n’hagués despenjat, però si la Junta Electoral espanyola la hi hagués obligada, com va passar a la Generalitat, el llaç el podia haver tornat a penjar l’endemà de les eleccions, com va fer el president Quim Torra, no pas l’endemà de pactar amb el PSC i Manuel Valls.

Tancat el cicle electoral, l’independentisme manté l’hegemonia a totes les convocatòries: les municipals, les europees, les espanyoles i les catalanes. Governa a la majoria de municipis, té majoria absoluta al parlament i pot tornar a ser decisiu a Madrid. I això ho fa dividit, enfrontat i sense direcció estratègica conjunta. El dia que hi hagi unitat es podrà demanar que es traslladi a l’àmbit local, però mentre les direccions dels partits siguin incapaces de pactar un mínim full de ruta compartit, no es pot demanar a les seccions locals que segueixin unes línies conjuntes. Ara com ara, l’electorat resisteix, però l’exemple de Barcelona hauria de fer obrir els ulls dels partits. Ja fa temps que en l’àmbit polític i judicial s’intenta frenar l’independentisme, amb repressió, guerra bruta i, com s’ha vist, pactant amb el diable quan cal. Aquesta vegada els danys han estat menors, però no es pot encarar una sentència com la que dictarà el Tribunal Suprem amb aquest caïnisme tan descarnat. Tret que es vulgui, justament, que no passi res.

MÉS QÜESTIONS
El segon Botànic tindrà una conselleria amb seu a Alacant. El nou govern de Ximo Puig s’ha presentat amb poques cares noves. La més destacable, l’ex-cap de gabinet i mà dreta de Ximo Puig, Arcadi España, que dirigirà la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. Home discret, España no ha volgut donar gaires pistes sobre la seva futura gestió. Una altra de les sorpreses ha estat el nom que finalment ha rebut la conselleria de Martínez Dalmau: Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica. La consellera n’ha assenyalat la importància, perquè el 40% de l’energia consumida a l’estat espanyol és dels edificis. L’arquitectura bioclimàtica justament tracta de l’eficiència energètica i la sostenibilitat ambiental a les edificacions. Ara, on realment hi ha les competències per les quals tant ha lluitat Podem és a la vice-presidència ‘verda’, que haurà de coordinar totes les polítiques en matèria ambiental, on encara resten qüestions per definir que no seran clares fins que no s’anunciïn les direccions generals i agències del nou Consell. Però qui dirigirà les àrees que Podem desitjava és una altra de les noves incorporacions, en aquest cas de Compromís. Un dels noms forts d’Iniciativa que ja sonava de feia temps, Mireia Mollà, serà la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. En un Botànic 2 que ha repetit fins a l’avorriment que l’eix climàtic serà la seva prioritat, una de les cares més joves serà la responsable de conduir algunes de les àrees més fortes del govern després d’haver perdut la meitat dels vots a les municipals com a candidata d’Elx.

Un dels altres noms nous, però previsibles, és el de Rosa Pérez Garijo, d’ara endavant consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. La dirigent d’EUPV ve de ser la diputada de Memòria Històrica a la corporació provincial de València, on ha desenvolupat un treball pioner en matèria de memòria i recuperació de restes de represaliats durant la guerra de 1936-1939, una tasca que ara espera endur-se fins al Consell. L’última de les noves incorporacions és la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, l’alacantina Carolina Pascual. És, juntament amb la consellera Gabriela Bravo –que repeteix a Justícia, Interior i Administració Pública–, l’única independent del nou govern. Pascual, fins ara degana del Col·legi d’Enginyers en Telecomunicacions i professora de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria Aplicada a la UA s’endurà la conselleria a Alacant. És un dels moviments del nou Consell per a vertebrar el territori.

Obren judici oral contra Francisco Camps pel circuit de fórmula 1. La titular del jutjat d’instrucció número 17 de València ha dictat l’ordre d’obertura de judici oral a l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps, per possibles irregularitats en la construcció del circuit urbà de fórmula 1 a València. S’obre judici oral a tretze persones més, entre les quals l’ex-conseller Mario Flores i l’ex-secretari Victoriano Sánchez Barcáiztegui, per un delicte continuat de malversació de cabals, en concurs amb un delicte de prevaricació administrativa. També en formen part Antonio Carbonell, director general de l’ens Gestor de Transports i Ports (GTP); César Cuesta García, vocal de la mesa de contractació del GTP; i els responsables de les empreses Typsa, Ayesa, FCC, Hormigones Martínez i Cyes, entre els quals José Mayor Oreja. La jutgessa denega la petició de la Generalitat, que exerceix l’acusació particular, de formar una peça separada per a assegurar les responsabilitats pecuniàries. I determina que l’òrgan competent per a enjudiciar la causa sigui l’audiència provincial. L’ordre d’obertura de judici, contra la qual no es pot recórrer, dóna un termini de tres dies als acusats perquè compareguin amb un advocat que els defensi i procurador. Després d’això, les parts tindran deu dies per a presentar els escrits. L’Audiència de València encara no ha resolt els recursos presentats per la fiscalia anticorrupció i les acusacions. L’advocacia de la Generalitat demana 7 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per a Camps per un presumpte delicte de prevaricació en la causa per presumptes irregularitats en la construcció del circuit urbà de fórmula 1 a València. També l’acusa d’un delicte de tràfic d’influències pel qual li demana 9 mesos de presó i 4 anys d’inhabilitació més per a l’exercici de qualsevol càrrec públic.

El GOB demanarà al nou govern de limitar la pressió humana sobre les Illes. La junta directiva i interinsular del GOB, reunida a Menorca, ha acordat de sol·licitar accions amb la finalitat de posar límits a la pressió humana sobre les Illes: reduir les places turístiques, eliminant places obsoletes, i reduir la pressió turística i la contaminació produïda pels creuers i els avions. A la reunió han parlat de qüestions que afecten l’arxipèlag de manera transversal, com ara la massificació turística, els residus, la transició energètica i la necessitat de cercar un model econòmic més sostenible. Els representants del GOB de cada illa sol·licitaran també actuacions per a desclassificar els territoris on perilla que s’hi construeixi, com els que no tinguin drets urbanístics consolidats, els que limitin o incloguin àrees naturals d’especial interès (ANEI) i els situats en primera línia litoral. Així mateix, reclamaran que s’estableixin mesures que frenin l’especulació urbanística i s’apliquin les noves normes de protecció ambiental sobre la posidònia, els residus, la transició energètica i el canvi climàtic.

Grau serà el candidat del partit de Macron a la batllia de Perpinyà. El diputat Romain Grau ha obtingut la investidura del seu partit, La République en Marche (LREM) per les eleccions municipals a Perpinyà. Romain Grau es presentarà contra el batlle sortint, Jean-Marc Pujol, de qui va ser el primer adjunt a l’ajuntament. Perpinyà és una de les dinou primeres investidures anunciades per LREM, el partit del president Macron. Grau manté bones relacions amb Artur Mas i amb Carles Puigdemont, tot i que d’ençà de l’octubre del 2017 evita de pronunciar-se sobre la situació política sud-catalana. Pujol en canvi, va rebre Quim Torra a l’ajuntament. La capital de Catalunya Nord també figura entre les prioritats del Rassemblement National, el partit de Marine Le Pen, que presentarà una llista encapçalada per Louis Aliot. De moment ja hi ha 4 candidats declarats a Perpinyà: Romain Grau, Louis Aliot, Olivier Amiel (que vol la investidura de Les Républicains, LR), i Clotilde Ripoull, de Perpignan Equilibre. Cal veure ara que farà el batlle sortint, Jean-Marc Pujol, que va dir que es volia presentar com a cap d’una llista LR-LREM.

UN ADEU CONEGUT
S’ha mort a noranta-un any l’empresari José Lladró. Va ser la cara més coneguda d’una saga empresarial valenciana que als anys vuitanta i noranta era l’emblema de l’economia autonòmica. José Lladró s’ha mort a València, segons que han confirmat fonts de l’Associació Valenciana d’Empresaris, de la qual va ser un dels fundadors. Nasqué a Almàssera, fill dels agricultors Juan Lladró Cortina i Rosa Dolz Pastor. A quinze anys va deixar la formació per a començar a treballar a la indústria taulellera valenciana. Després d’un breu interval per a fer el servei militar, va tornar a València amb fama d’artista i escultor. Això li va servir per a entrar a la fàbrica Víctor Nalda al costat dels seus germans Juan i Vicente. En aquesta firma els germans Lladró van desenvolupar els seus dots com a escultors.

LA XIFRA
30.000 milions de dòlars (26.760 milions d’euros) deixarà d’ingressar Huawei arran del vet imposat pels Estats Units als seus productes, segons que ha reconegut el fundador i conseller delegat de la tecnològica xinesa, Ren Zhengfei.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de juny de 1944 Islàndia esdevé un país independent després d’un doble referèndum en què el 98% votà de separar-se de Dinamarca i constituir una república islandesa. En vista del resultat, el rei danès Cristià X envià un missatge de felicitació al poble islandès.