17.01.2018 - 22:00
El tret de sortida de la XII legislatura ha estat un bany de realitat per a l’unionisme. El triomfalisme impostat de Ciutadans de la nit electoral ha deixat pas a l’evidència del resultat real, la victòria de l’independentisme, que s’ha traduït en la majoria republicana a la mesa del Parlament de Catalunya. Després de setmanes de negociacions entre JxCat i ERC, l’independentisme va recuperar ahir el to en una sessió inaugurada per la intervenció contundent d’Ernest Maragall i closa amb el discurs social i mesurat del nou president, Roger Torrent.
Fora del parc de la Ciutadella, acordonada pels Mossos d’Esquadra, una gentada convocada per l’ANC donava suport als partits independentistes. Dins l’hemicicle, els llaços grocs ocupaven els escons dels presos polítics i el seient de Jordi Cuixart a la tribuna de convidats i ressonava un aplaudiment cada vegada que un diputat independentista absent era cridat per votar els membres de la mesa.
La mesa d’edat, presidida per Maragall, va acceptar la delegació del vot dels diputats empresonats –Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez– contra el criteri dels lletrats de la cambra. La decisió va molestar la bancada de Ciutadans i Inés Arrimadas va demanar a la mesa que la reconsiderés. El PP va limitar-se a protestar i Miquel Iceta va donar suport al vot delegat dels presos. Per una altra banda, el govern espanyol va descartar de posar-hi traves, d’acord amb la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que impedia que els presos polítics assistissin als plens.
Aquest fet pot establir un precedent amb vista a la sessió d’investidura, que s’ha de fer durant els deu dies hàbils després de la constitució del parlament. Torrent ha de començar ara una ronda de contactes entre els representants de tots els partits polítics i ha de proposar un candidat a la investidura, que serà el president Carles Puigdemont, d’acord amb el pacte entre JxCat i ERC. Tanmateix, Puigdemont s’ha de garantir el suport dels quatre diputats de la CUP, que reclamen un programa de govern que desplegui la República proclamada el 27 d’octubre.
Esprint cap a la investidura
El calendari situa el ple d’investidura, a tot estirar, el 31 de gener. Si Puigdemont no hi obté la majoria absoluta, la segona ronda es faria quaranta-vuit hores després, quan n’hi hauria prou amb una majoria simple de vots favorables. Descomptant el suport de la CUP, amb el vot delegat dels presos hi hauria un empat a 65.
És previst que la mesa permeti el vot delegat dels cinc diputats exiliats a Brussel·les, de manera que es garanteixi la majoria absoluta de l’independentisme. Una maniobra que serà refusada de seguida pels partits unionistes i que pot acabar al Tribunal Constitucional espanyol (TC). A més, segurament tornarem a veure escenes de filibusterisme dels diputats espanyolistes per a endarrerir la investidura i afegir tensió a l’ambient del parlament.
La principal incògnita serà la fórmula de la investidura de Puigdemont, que engegarà automàticament una operació d’estat inèdita entre el govern espanyol, el TC i la monarquia per a mirar d’evitar que Puigdemont prengui possessió del càrrec. Ara com ara, s’ha sabut que es consideren dues opcions: una investidura telemàtica, amb la intervenció del president des de Brussel·les per videoconferència, i la lectura del discurs de Puigdemont al ple per part d’un diputat.
Una volta investit Puigdemont i suspesa la sessió –en una nova intromissió del poder judicial en el legislatiu i la voluntat popular–, s’obrirà una nova etapa en què l’independentisme haurà d’activar una estratègia innovadora i ensenyar les cartes. Mentrestant, caldrà veure si el rellotge corre –perquè dos mesos després del primer intent d’investidura, la llei preveu una nova convocatòria electoral– o bé si el temps resta congelat mentre el tribunal no hagi emès cap sentència. Segons els esdeveniments, l’independentisme haurà de triar un camí o un altre.
Vegeu també:
