L’independentisme no pot perdre el caràcter regenerador

  • Aquesta dècada l'independentisme no s'ha mogut tan sols per fer del Principat una república independent. S'ha mogut per regenerar la vida pública. I a això no hi podem renunciar

Vicent Partal
01.02.2024 - 21:40
Actualització: 02.02.2024 - 00:37
VilaWeb

Em preocupa una cosa que he vist com prenia cos durant aquesta intensa setmana política centrada en l’amnistia. És l’acceptació sistèmica i acrítica de l’anormalitat espanyola per part dels polítics catalans –molt particularment, els independentistes.

Després del vot negatiu de Junts, i generalment per a atacar-lo, hem arribat a sentir, com si fos un argument raonable, que no és possible de fer cap llei perfecta i que si es fes, igualment, els jutges la tombarien. De manera que conformem-nos amb la que tenim.

Anem a pams. Les lleis les fan els parlaments perquè són el poder –de tots tres– que voten directament els ciutadans. Hi ha separació de poders, però també hi ha jerarquia entre poders, i el parlament és al capdamunt de tot. Per això, en una democràcia, les lleis les fan els parlaments i els jutges es limiten a aplicar-les una volta han estat votades.

Quan el legislatiu fa una llei, aquesta llei té una finalitat. Les lleis no es fan perquè sí, sinó perquè passen coses que responen, mitjançant l’acció dels partits, a la voluntat majoritària de la població.

En aquest cas concret, la llei d’amnistia s’ha fet per aconseguir la desjudicialització del procés d’independència de Catalunya, cosa que han reconegut, amb aquestes paraules, tots els partits implicats.

Així, doncs, no pot haver-hi cap discussió: si la llei no aconsegueix la finalitat per a la qual s’ha fet, no és una bona llei. I, per tant, s’ha de millorar. I, si cal, s’ha d’acompanyar de les mesures necessàries perquè tinga l’efecte que el parlament pretén, en representació de la societat –en el cas que ens ocupa, per exemple, dissoldre l’Audiència espanyola, canviar la definició de terrorisme al codi penal o perseguir penalment els jutges prevaricadors.

Però no es pot acceptar de cap manera que la llei no complesca la finalitat per a què ha estat feta. Perquè això vol dir violar la voluntat popular. I, sorprenentment, ara hi ha polítics que ens diuen que hem de fer això. Que –veges, tu– hem d’acceptar el funcionament anormal de les institucions espanyoles i acomodar-nos-hi.

Doncs no. No pot ser. Açò no és tolerable. Més enllà de la llei d’amnistia i tot, perquè acceptar aquest mal funcionament i conformar-s’hi significa derruir un pilar bàsic del moviment independentista, que és el caràcter de moviment regenerador.

Que no s’enganye ningú: aquesta dècada l’independentisme no s’ha mogut tan sols per fer del Principat una república independent. S’ha mogut per regenerar la vida pública. Per fer una república diferent d’Espanya, millor que Espanya, on no puguen passar les coses que passen a Espanya. Per tenir un país millor.

I, sabent com sabem tots que hem alçat aquesta ambició per senyera durant més d’una dècada, com caram pot avui un polític independentista, un activista, un partit, una entitat, un mitjà que es diga independentista, acceptar com a cosa normal aquesta profunda anormalitat, incompatible amb la democràcia i completament dissonant en el context europeu, i recomanar d’acomodar-s’hi?

No sé si els partits polítics independentistes o les institucions es poden permetre, a hores d’ara, de renunciar a l’essència del moviment independentista. Però estic convençut que els independentistes de base no ho podem fer de cap de les maneres. I d’ací ve la meua alarma i l’avís. A tots.

 

PS1. Ahir hi va haver Tertúlia proscrita i, aquesta vegada, Josep Casulleras i jo mateix també hi vam participar. Si us ve de gust, vegeu-la.

PS2. Ara que se celebren els quaranta anys de TV3, hi ha noms, persones, que han format part de la nostra quotidianitat i que tenen moltes coses a explicar-nos. És el cas de Mònica Huguet, que hem entrevistat: “Catalunya va aprendre paraules en català gràcies a TV3”.

PS3. Tina Vallès ens conta avui un fet quotidià i ens demostra que les coses de cada dia poden ser un material valuosíssim per a explicar la vida de la gent. Al seu carrer, al carrer on viu, fan obres –segur que la situació i les conseqüències que se’n deriven us sonen: “Ronda extraordinària (en obres)”.

PS4. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor