L’independentisme prova de refer la unitat

TEMA DEL DIA
Diàleg. Després de dos anys d’enfrontaments públics, lluites caïnites per l’hegemonia i polèmiques estèrils, sembla que l’independentisme majoritari comença, tímidament, a provar de refer la unitat estratègica perduda després del referèndum de l’octubre del 2017. Junts per Catalunya i ERC han reactivat un canal estable de diàleg per a aconseguir aquesta unitat estratègica. Dirigents de totes dues formacions fan reunions periòdiques supervisades pel president Carles Puigdemont i per la secretaria general d’ERC, Marta Rovira, segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts de les direccions de tots partits. La constatació que la via del diàleg amb Madrid té els dies comptats per la negativa de Pedro Sánchez a dialogar ha ajudat a començar a acostar posicions, tot i que les reunions van començar fa setmanes.

El principi per a dialogar és que cada formació respecti l’estratègia de l’altra. ERC no renuncia a la taula de diàleg perquè vol que quedi clar que és Pedro Sánchez qui la rebutja, perquè vol que la bandera del diàleg sigui al cantó independentista. Per a ERC, el diàleg amb Madrid no és estratègic, sinó únicament tàctic, instrumental, per a fer evident a aquella població catalana que encara hi creu que un estat plurinacional no és viable. El portaveu dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, ha donat quinze dies a Sánchez perquè triï entre Ciutadans i ERC. Per la seva banda, Junts per Catalunya ha deixat de recórrer a la unitat com a instrument d’erosió de les files republicanes i ha renunciat al concepte de llista única que ERC sempre ha rebutjat. En la conversa que va fer amb els subscriptors de VilaWeb, el president Carles Puigdemont va advertir que no s’havia de confondre la unitat amb la llista única, i es declarava partidari de treballar per la primera perquè ‘sense unitat no hi ha independència’. La rotunditat de les paraules del president a l’exili deixen molt clara la línia que treballarà la seva formació els mesos vinents.

La formació de Puigdemont sempre ha estat escèptica amb la via dialogada amb Madrid, però s’hi ha apuntat per pragmatisme. Si Pedro Sánchez torna a convocar la taula de diàleg, el president Quim Torra la tornarà a presidir, però després d’aquesta setmana, la crisi interna del govern espanyol no augura noves reunions amb el govern català sinó més aviat noves eleccions espanyoles, si l’enfrontament entre Podem i el PSOE per la política econòmica de l’executiu no es resol. Tant Junts per Catalunya com ERC són a l’expectativa si hi ha un canvi de calendari electoral, però al marge d’allò que passi a Madrid tots dos partits treballen ara en la manera com es passa de la via del diàleg a una via de confrontació democràtica, en la qual no tan sols s’hauria d’afegir la CUP sinó també entitats com Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana.

El principal entrebanc per al diàleg és, precisament, com acabar aquesta legislatura. Els republicans volen pactar la data d’unes eleccions quan hagi passat la pandèmia sanitària per encarar la crisi econòmica amb un govern fort, però fins ara el president Quim Torra s’hi ha negat. No en vol sentir a parlar fins a la tardor. Junts per Catalunya es mostra obert a pactar-la, sempre que el contingut de l’acord inclogui un full de ruta compartit per a la legislatura vinent i amb qui. Des del punt de vista de Junts per Catalunya, un acord d’aquestes característiques comportaria reeditar un govern independentista després de les eleccions i, per tant, descartar un tripartit d’esquerres. Per la seva banda, Esquerra considera més important pactar un calendari de reconstrucció del país arran de la crisi econòmica i fixar les línies polítiques del futur govern. És a dir, que no hi ha ni acord sobre la data ni sobre què fer l’endemà d’unes eleccions.

Qualsevol incident pot fer saltar per l’aire aquest intent de refer la unitat estratègica, perquè la relació entre ERC i Junts per Catalunya és material inflamable. Una guspira es transforma en un incendi forestal, i intents anteriors han acabat fracassant. Però el previsible canvi d’escenari a Madrid i, sobretot, la constatació que Sánchez no està disposat a cedir res a Catalunya fan que les diferències estratègiques siguin relativitzades i es pugui buscar un camí compartit, pactat abans de convocar les eleccions autonòmiques, perquè en campanya la tensió serà inevitable.

MÉS QÜESTIONS

Les Corts aproven el pla de treball de la comissió per a la reconstrucció. La comissió de les Corts per a la reconstrucció social, econòmica i sanitària després de la pandèmia de la Covid-19 ha començat amb l’aprovació del pla de treball. Aquesta comissió, que presidirà la socialista Carmen Martínez, es va crear per unanimitat de tots els partits amb representació al parlament. Els tres grups del Botànic han proposat que col·lectius com l’associació les Kellys, la patronal hotelera Hosbec i la de residències Aerte formin part de les ponències. El pla de treball proposa que hi compareguin els sindicats UGT i CCOO, la patronal CEV, les organitzacions agràries AVA-Asaja i la Unió de Llauradors. Pel que fa als experts que hi participaran, els membres del Botànic proposen la comissionada de la Generalitat per a l’Estratègia de la Intel·ligència Artificial, Núria Oliver; el representant de l’Associació de Psicologia Clínica i Salut Mental espanyola, Roger Muñoz; la doctora en Economia Carmen Castro, i els catedràtics de Geografia Humana i Economia Joan Romero i Josep Antoni Ybarra. També s’hi inclouen col·lectius com el Consell d’Infermeria, el Consell Autonòmic de Col·legis de Metges i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Els objectius de la comissió seran l’enfortiment de la sanitat pública i la modernització del model productiu, la millora dels sistemes de protecció i atenció social, la revisió del sistema fiscal i determinar les relacions del País Valencià amb el govern espanyol, la resta d’administracions i la Unió Europea.

El govern balear destinarà un milió d’euros a recuperar el comerç després de la Covid-19. A proposta de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, el govern de Francina Armengol ha aprovat un paquet d’ajuts per a la modernització d’empreses comercials detallistes i determinades empreses de serveis i per a la continuïtat del comerç emblemàtic. En aquesta nova convocatòria, es destina un milió d’euros als titulars de petites empreses del sector del comerç detallista i de determinades empreses de serveis (persones físiques o jurídiques) amb establiment físic a les Illes. L’objectiu és que puguin finançar la millora tecnològica i el comerç electrònic, l’eficiència energètica baixa en carboni, l’accessibilitat i l’eliminació de barreres arquitectòniques, a més dels equipaments per a la modernització (mobiliari, terminals de punt de venda, sistemes avançats d’alarma, etc.), els equipaments per a millorar la imatge (retolació interior i exterior, decoració, etc.) i les obres i reformes generals amb l’objectiu de modernitzar els locals o d’adaptar-los a la situació provocada per la Covid-19. La principal novetat d’aquesta convocatòria és que s’hi podran incloure despeses corrents, com el lloguer, l’aigua i els equips de protecció individual, fins a un 10% del cost dels projectes, amb un màxim de 600€, per a les empreses afectades per la Covid-19 o la resolució favorable d’un ERTO. El cost elegible mínim per projecte serà de 2.000€ sense IVA, i el màxim de l’ajut serà d’un 70% del cost total sense IVA, fins a 8.000€ per beneficiari.

La línia de tren entre Perpinyà i Illa torna a funcionar després de dos anys i mig. Un accident entre un tren i un autobús a Millars el 14 de desembre de 2017 va fer que se suspengués la línia entre Perpinyà i Illa, que fins avui no ha tornat a obrir, gairebé dos anys i mig després. Les causes de l’endarreriment són una llarga instrucció de la justícia, les negociacions amb els familiars de les víctimes pels horaris i, finalment, la crisi sanitària del coronavirus. Després de deu dies de formació i controls, ahir els trens van fer sis serveis d’anada i de tornada, però només entre Perpinyà i Illa. El tram entre Illa i Vilafranca encara no es pot reobrir a causa de l’esllavissada d’aquest hivern a Rià, i la resta del trajecte es fa en autocar. En el pas a nivell de Millars, on va haver-hi l’accident, s’ha reforçat la vigilància de la policia ferroviària i de la gendarmeria. A l’interior del tren, els anuncis recorden les mesures de distanciament necessàries per la crisi sanitària.

El govern andorrà s’abaixa el sou entre un 15% i un 20%. La crisi del coronavirus ha reobert el debat sobre els sous dels polítics i el govern d’Andorra ha volgut donar exemple. El cap de govern, Xavier Espot, cobrarà un 20% menys del salari del juny al desembre. Per als ministres, els secretaris d’estat, la secretària general de govern, el cap de protocol i els ambaixadors residents, la rebaixa serà del 15%. I per als ambaixadors no residents, la reducció serà del 10% quan s’aprovi el projecte de llei que l’executiu entra dilluns al Consell General. El text preveu la baixada de retribucions per als càrrecs de lliure designació, assessors i personal de relació especial amb forquilles que van del 10% per als sous de 4.000 euros, del 15% per als de 5.000 euros i del 20% quan es percebin més de 6.000 euros. El govern fixa aquesta obligació per als càrrecs de l’administració general i les parapúbliques, o societats majoritàriament de capital públic, entre les quals Espot ha esmentat Andorra Telecom, FEDA, Andorra Turisme i la CASS, i es fa una recomanació perquè rebaixi les retribucions en el mateix nivell al Consell General, els comuns, el Tribunal Constitucional i el Consell Superior de la Justícia.

LA XIFRA
Un 88% han augmentat al Principat les trucades per violència masclista entre el 16 de març i el 30 d’abril en relació amb els mesos previs a l’estat d’alarma. Al País Valencià, fins al 8 de maig, les trucades als telèfons d’atenció van créixer un 16% i a les Illes, entre el 13 de març i el 13 de maig, van créixer un 9,84% respecte del mateix període de l’any anterior.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de maig de 1640, els pagesos revoltats contra els terços castellans entraren a la ciutat de Barcelona amb el pretext de perseguir els soldats que havien atacat la parròquia de Sant Andreu de Palomar i alliberaren el diputat militar Francesc de Tamarit, i els diputats Francesc Joan de Vergós i de Sorribes i Lleonard Serra, presoners dels castellans. Aquest fet representa el preludi de la Guerra dels Segadors.