L’independentisme ha de salvar Espanya

TEMA DEL DIA
Ofensiva. L’independentisme ha d’aparcar temporalment les seves reivindicacions per salvar Espanya de l’assalt de l’extrema dreta, que segons el CIS publicat avui té unes expectatives de vot del 3,7%. L’extrema dreta que es reconeix com a tal, no la que ho és però es camufla sota unes altres sigles. A aquesta li van millor les coses. L’ofensiva ha començat en forma de declaracions, manifestos i xantatges pressupostaris. Salvar Espanya vol dir votar gratis a favor del pressupost del govern de Pedro Sánchez amb l’excusa d’evitar que governi el tripartit de dretes que ha conquerit Andalusia i avança cap a la capital del regne a cavall, amb el suport dels barons sudistes del PSOE.

L’independentisme que fins ara ha estat menyspreat, insultat, reprimit i vexat ha de ser el salvavides de l’esquerra espanyola perquè, si no, la democràcia trontolla. L’independentisme ha de votar un pressupost que preveu 2.200 milions d’euros més per a Catalunya quan als seus dirigents els demanen 200 anys de presó. L’independentisme ha de votar el pressupost d’aquells qui fa un any van avalar el 155 i van suspendre l’autogovern català. L’independentisme ha d’oblidar i perdonar aquells qui es manifestaven amb Vox pels carrers de Barcelona i ara reclamen suport al pressupost de franc. I fer cas d’allò que li demanen Foment del Treball i responsables d’empreses que van anar-se’n de Catalunya després de l’1-O seguint les ordres del govern de Mariano Rajoy.

Els qui demanen aquest gest a l’independentisme no tan sols no ofereixen res a canvi sinó que van callar quan la policia espanyola assaltava col·legis electorals, quan empresonaven els presidents d’Òmnium i l’ANC, i no van dir res de l’empresonament ni l’exili de tot un govern. Fins ara, han mantingut una equidistància exquisida amb el procés, si no menyspreu. Alguns són d’esquerres de debò. La darrera aventura política d’uns altres va ser a Ciutadans pel Canvi, però no van canviar res. N’hi ha que són professionals dels manifestos, per la ceja, contra el canvi climàtic i contra les guerres, sobretot si són culpa dels EUA. Però sobre l’autodeterminació de Catalunya, ni una trista carta als diaris.

La pregunta és per què l’independentisme ha de salvar la democràcia a Espanya quan no es respecta la democràcia a Catalunya. Això vol dir el resultat de les eleccions del 21-D o del referèndum de l’1-O. Per què s’ha de sacrificar l’independentisme ara, si quan estava ofegat per la repressió cap d’aquests que li demanen generositat no va allargar-li la mà? Sempre es demana al catalanisme que ajudi a salvar a Espanya, però després no rep mai el reconeixement que li donen les urnes en forma de poder polític. Des de la transició fins ara, sempre ha estat així.

Tal com són les coses a Espanya, a Pedro Sánchez no li convé el suport dels independentistes als comptes, perquè l’acusaran de tenir pactes secrets i inconfessables amb el ‘supremacista’ Quim Torra, que no el salvaran d’una derrota electoral. En realitat, li convé més que ERC i el PDECat hi votin en contra, prorrogar els actuals i anar a unes eleccions a la tardor acusant els independentistes d’haver-lo traït, tornar-se a embolicar amb la bandera espanyola i mirar de sumar prou amb Ciutadans per a continuar governant.

En el marc actual, Pedro Sánchez no està en condicions de fer cap oferta política a l’independentisme que no impliqui el seu suïcidi polític. Ni proposarà un referèndum pactat ni té força per a modificar les sentències del Suprem. L’única cosa que pot donar a Catalunya és almoina, com rebatejar-nos l’Aeroport de Barcelona-el Prat i reconèixer verbalment que això de Lluís Companys va ser molt lleig. A la pròxima reunió amb el govern català, prevista al gener, pot oferir el nom de Josep Irla per a l’Aeroport de Girona o anar a la destructora de documents del despatx d’Alfonso Guerra per recuperar les tires de paper de l’estatut del 2006. Però per fer això del peix al cove ja teníem Miquel Roca, que ho feia de meravella. Ara, en teoria, ERC i el PDECat volen una altra cosa. Però el mes de gener es farà molt llarg.

MÉS QÜESTIONS
La fiscalia arxiva la investigació a Marzà i Alcaraz pel presumpte fraccionament de contractes. La fiscalia de València ha arxivat les investigacions obertes contra el conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el titular de Transparència, Manuel Alcaraz, arran d’una denúncia del Partit Popular per un suposat fraccionament de contractes. La fiscalia, que va demanar a les conselleries d’Educació i Transparència una còpia de tots els contractes subscrits en relació amb les activitats de la Primavera Educativa i dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, a més de qualsevol informe d’intervenció, inspecció o control posterior, no ha apreciat indicis delictius en el fraccionament que denunciava el PP a final de desembre de 2017. Segons el PP, els dos departaments havien fraccionat contractes administratius ‘a l’efecte d’evitar l’aplicació de procediments oberts a la lliure concurrència, a més de l’auditoria dels òrgans de la intervenció, atorgant contractes de manera arbitrària’. Els departaments de la Generalitat van negar tots els detalls de la denúncia i van argumentar que la suma dels contractes que es consideraven fraccionats no superava ‘en cap cas’ les quanties d’un contracte menor, per la qual cosa no es vulneraven ni eludien les normes de contractació.

Santa Pola premia la tasca humanitària del pesquer que va rescatar els immigrants. La batllia de Santa Pola ha homenatjat la tripulació del pesquer Nuestra Madre de Loreto, que va rescatar a final de novembre dotze persones que fugien d’una patrullera davant la costa de Líbia. El consistori els distingeix per la seva tasca humanitària amb insígnies de plata i, a més, impulsarà una proposta perquè rebin l’Alta Distinció de la Generalitat i la Medalla al Mèrit en el Treball. Els mariners del Nuestra Madre de Loreto han estat rebuts al consistori per la batllessa, Yolanda Seva, envoltats de gent que els ha rebut com uns herois, amb un emotiu moment d’abraçades i retrobament. A banda de les insígnies de plata, Santa Pola lliura a la tripulació del pesquer un quadre commemoratiu que els trasllada l’orgull, la gratitud i l’estima dels veïns. El pergamí amb la inscripció viatjarà a bord del Nuestra Madre de Loreto per sempre. El vaixell va salpar del port de Santa Pola l’octubre per fer la campanya de la gambeta, i enmig de la nit es va trobar amb un rescat angoixós dels dotze migrants. Va deixar-los a Malta i, finalment, el 21 de desembre arribà a port segur, a casa, posant fi a una travessa farcida de solidaritat i d’exemple.

L’Obra impulsa una iniciativa per a promoure el cinema en català a Mallorca. L’Obra Cultural Balear començarà d’ací a uns dies el projecte Cinemacat, una iniciativa organitzada conjuntament amb CineCiutat i la direcció general de Política Lingüística del Govern Balear per a promoure el cinema en català a Mallorca. En concret, Cinemacat oferirà projeccions de films en versió original en català o subtitulades en català. ‘La iniciativa pretén convertir-se en l’embrió d’una futura programació estable de cinema en català, en primer lloc, a Palma i, posteriorment, a altres localitats’, explica l’OCB. Les projeccions es faran a CineCiutat cada dijous a les vuit del vespre, i cada setmana s’hi afegirà un títol nou. El primer film, que es projectarà el 10 de gener, serà Wonder Wheel, l’últim treball del director Woody Allen. Per difondre la iniciativa, s’ha habilitat una web on s’oferirà la programació de cinema. L’entrada per al públic en general serà de 6 euros per a cada sessió, i hi haurà preus reduïts per als socis de l’OCB i de CineCiutat, entre altres perfils.

El govern flexibilitza l’accés a la nacionalitat andorrana. El consell de ministres ha aprovat el decret de creació i regulació del diploma de ciències humanes i socials d’Andorra, que permetrà de flexibilitzar l’accés a la nacionalitat andorrana. Si s’aprova, el curs eximirà d’haver de fer la prova d’integració que fan els qui volen obtenir la nacionalitat andorrana a la Comissió de Nacionalitat. La formació, que es farà de franc al Centre de Formació d’Adults d’Aixovall, serà de 60 hores, organitzada en tres mòduls: geografia i medi natural, sociologia i institucions, i història. A més, el diploma permetrà d’avaluar el nivell A2 de llengua catalana, tal com ha explicat el ministre d’Educació i Ensenyament, Eric Jover. Les classes començaran a les set del vespre, un horari pensat per conciliar-les, en la mesura que sigui possible, amb la feina.

LA XIFRA
El 33% dels andorrans reconeixen que el preu de l’habitatge és la seva preocupació principal, segons l’observatori sobre indicacions socials del govern andorrà. En sis mesos ha crescut nou punts.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de gener de 2007 va morir Carles Fontserè. Va ser un destacat dibuixant i cartellista, especialment a l’època de la Segona República. També va treballar com a ninotaire, fotògraf i escenògraf.