L’independentisme frena, la repressió augmenta

TEMA DEL DIA
Unilateralitat. La renúncia de l’independentisme majoritari a la unilateralitat i l’acceptació més o menys explícita de les regles del joc autonòmic no han fet pas disminuir la repressió de l’estat espanyol. Els qui asseguraven que una distensió del conflicte per part catalana ajudaria a fer que Madrid reconsiderés l’estratègia de judicialització i repressió han estat desmentits pels fets. No solament no hi ha hagut cap revisió de l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes, que continuen empresonats i són a punt de ser jutjats, sinó que la repressió ha augmentat fins al punt que la policia espanyola ja es permet de detenir batlles sense autorització judicial, com va passar ahir a Verges i a Celrà.

La frenada de l’independentisme ha donat ales a la línia dura de l’estat per seguir l’estratègia repressiva amb la voluntat d’escarmentar la societat catalana, perquè trigui dècades a recuperar-se. El canvi de govern del PP al PSOE ha significat un canvi de formes, però no de fons. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha avalat sense escabellar-se l’operació d’ahir contra els dos batlles de la CUP i la quinzena d’activistes independentistes que van ser detinguts amb unes formes que no són pròpies d’un estat de dret. I avui mateix l’Audiència espanyola ha reobert la causa contra Josep Lluís Alay, Josep Maria Matamala i els dos mossos que acompanyaven el president Carles Puigdemont quan fou detingut a Alemanya, el 25 de març de l’any passat. El jutge ja l’havia arxivada, la causa, però la fiscalia hi va presentar un recurs en contra. I encara tres membres més dels CDR han anat a declarar davant el jutge per haver aixecat una barrera de peatge. Aquesta celeritat policíaca i judicial contra l’independentisme contrasta amb la passivitat amb què s’aborda la violència espanyolista, que és constant i creixent.

Quan es diu que la justícia té el seu recorregut i que la política va per un altre camí, es menteix, perquè a Espanya la justícia i la política són vasos comunicants. La separació de poders és inexistent i la nova fiscal general de l’estat, María José Segarra, nomenada per Pedro Sánchez, no s’ha mogut ni un centímetre de la línia dura dels seus predecessors. Tota aquesta realitat repressiva s’intenta amagar darrere la paraula ‘diàleg’. Una fórmula màgica que consisteix a anar fent un seguit de reunions entre els governs català i espanyol, en què no s’aborden les causes del conflicte, la manca de reconeixement del dret d’autodeterminació, però així i tot es van repetint periòdicament. Avui n’hi ha hagut una altra, en què s’ha acordat de dividir el diàleg en dues taules: la de governs i la de partits, per mirar de trobar una solució política al conflicte. Han quedat que continuaran quedant.

Tot i la desídia del govern espanyol, el ressò internacional de la repressió va augmentant, com va constatar ahir Pedro Sánchez al parlament d’Estrasburg, quan va intervenir en un hemicicle buit però on els pocs eurodiputats que hi havia exhibien cartells grocs amb les cares dels presos. El president espanyol va fer veure que no els veia. I això mateix farà el govern espanyol respecte de l’informe de Human Rights Watch fet públic avui, en què es denuncia la impunitat policíaca de l’1-O i es recorda que cap policia no ha estat condemnat. Un informe més que denuncia la repressió injustificada, com han fet algunes altres organitzacions internacionals de drets humans, però que no atura ni la farsa del judici que començarà a principi de febrer al Suprem ni la repressió absolutament desproporcionada contra un independentisme pacífic i democràtic. L’estat espanyol s’aprofita de la manca d’unitat estratègica per augmentar aquesta repressió, perquè la divisió afebleix la resposta política, institucional i social de l’independentisme.

MÉS QÜESTIONS
Puig torna a demanar a Sánchez que comenci la negociació del nou model de finançament. El president de la Generalitat, Ximo Puig, no defalleix i ha anunciat que s’adreçarà al govern espanyol per a demanar-li que convoqui la comissió per a la negociació política sobre un nou model de finançament. Una petició que ja ha fet unes quantes vegades i que ha intensificat des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, al juliol. A més, també traslladarà a la ministra d’Economia, Nadia Calviño, les consideracions de la Generalitat sobre la necessitat que el deute històric sigui compensat. Puig n’ha parlat a la sessió de control de les Corts, en resposta a una pregunta formulada pel síndic de Compromís, Fran Ferri, sobre les últimes informacions que apunten al fet que el govern espanyol ha renunciat a reformar el sistema de finançament. Puig ha insistit que per al Consell és una qüestió ‘irrenunciable’ i que ho va dir al ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, en la darrera visita a València, i també al president Pedro Sánchez. Ha insistit que els interessos del País Valencià passen per damunt dels ‘interessos partidistes’. De tota manera, Sánchez ha dit que no pensa tractar de la reforma del finançament fins a la legislatura vinent.

Les Corts refusen la llei electoral que abaixava la barrera electoral del 5% al 3%. El ple de les Corts Valencianes ha refusat la proposta de reforma de la llei electoral del 1987. El text, presentat pel PSPV, Compromís i Podem, necessitava el suport de dos terços de la cambra, però no l’ha obtingut perquè Ciutadans i el PP hi han votat en contra. La iniciativa volia rebaixar la barrera electoral del 5% al 3% dels vots vàlids, llistes desblocades, vot preferencial, llistes cremallera, que els batlles i regidors no poguessin ser diputats autonòmics i incentivar les primàries obertes a la ciutadania, amb un augment d’un 5% de la subvenció electoral per als qui en fessin. La votació de la proposició de llei ha obtingut finalment 52 vots a favor (els del PSPV, Compromís i Podem) i 36 en contra (els del PP i Ciutadans). Com que no ha aconseguit els 66 vots que necessitava, ha estat rebutjada. Ciutadans hi ha votat en contra malgrat que ho havia inclòs en el programa electoral. El diputat de Ciutadans Emigdio Tormo ha dit que estan d’acord amb l’esperit de la llei i amb punts com la rebaixa de la barrera electoral, però no en la ‘pressa’ ni en el fet que no reculli la circumscripció única.

Air France retalla els vols entre Perpinyà i París. El nombre de viatgers a l’aeroport de Perpinyà va créixer de cinquanta mil durant l’any passat. Malgrat aquestes xifres positives, la companyia de baix cost HOP!, filial d’Air France, ha decidit de reduir el nombre de vols entre Perpinyà i París. La companyia preveu de reemplaçar els seus Airbus A319 i A320 per petits avions de cent seients o de setanta, i els cinc vols diaris a París passaran a ser quatre. Els càrrecs electes nord-catalans no han trigat a reaccionar. La presidenta del Consell Departamental, Hermeline Malherbe, ha enviat un correu al director general d’HOP!, en què qualifica la decisió de ‘heretgia econòmica’. Molt enutjada, la presidenta denuncia que la decisió amenaça el creixement econòmic i el sector turístic de tot el departament. Els senadors de Catalunya Nord, Jean Sol i François Calvet, també han escrit al primer ministre Édouard Phhilippe per queixar-se de la decisió d’Air France. Els dos parlamentaris, membres dels Republicans, consideren que el departament ‘tornarà a ser penalitzat per aquestes decisions’ i recorden: ‘Nosaltres tampoc no ens beneficiem d’una línia de TGV que connecti Perpinyà i París.’

El PP aprofita els incompliments de Sánchez per criticar Armengol. La davallada d’inversions que preveu el pressupost del govern espanyol i el fet que encara no s’hagi acordat el règim especial balear (REB) erosionen el govern poc abans de les eleccions del mes de maig. El PP ho veu i se n’aprofita. El president del PP balear, Biel Company, ha assenyalat que Francina Armengol no havia de repetir com a candidata socialista a la presidència del govern. Fins i tot l’ha atacada personalment: ha dit que Armengol li feia pena perquè ‘cada vegada empitjora’. I ha afegit que s’havia passat la legislatura dient ‘a Madrid ens maten’, en referència a l’últim govern de Mariano Rajoy, ‘i qui la mata políticament és el seu estimat amic i president Pedro Sánchez’. Segons Company, el cop definitiu de l’executiu socialista de Sánchez al govern d’Armengol és el pressupost espanyol, que deixa les Balears a la cua quant a inversions estatals, amb una caiguda de l’11,5% respecte de l’any passat. També li ha retret que les inversions creixin a totes les comunitats socialistes tret de les Balears, on decreixen. ‘Tot li surt malament, a Armengol, des que Sánchez és president’, ha insistit Company, perquè ni ha aconseguit l’aprovació d’un nou sistema de finançament, ni un nou REB per a les Balears, ni els 240 milions d’euros del conveni de carreteres. Per això, l’ha definida com ‘la pitjor negociadora’ que han tingut mai les Illes Balears davant el govern espanyol.

El Consell aprova la llei de reforma de la funció pública amb el rebuig de tota l’oposició. La nova llei de funció pública ha estat aprovada amb els vots de Demòcrates per Andorra i el rebuig de tots els consellers de l’oposició, que han acusat el govern de tirar endavant un text sense consens. La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, i els parlamentaris demòcrates que han defensat la llei han remarcat que amb els canvis legislatius es fa sostenible l’administració i que s’havien incorporat modificacions al text durant el tràmit parlamentari i com a resultat de les demandes de les taules de treball. Els grups de l’oposició han coincidit a dir que revisarien la nova llei si arribaven al govern després de les eleccions d’enguany i han criticat que en la nova redacció desaparegui la figura del funcionari. Els grups parlamentaris també són contraris al canvi de triennis a quinquennis i a la possible revisió de les graelles retributives. L’aprovació de la nova normativa en la sessió del Consell General ha estat seguida en directe pel secretari general de l’USd’A, Gabriel Ubach, i no hi ha hagut cap protesta de funcionaris com s’havia proposat en la concentració que es va fer ahir a la plaça de The Cloud.

LA XIFRA
Per cada euro que la Generalitat dedica als afers exteriors, el ministeri espanyol n’hi dedica cent. Ho ha explicat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, per rebatre els atacs del PP i Cs, que acusen la Generalitat de malversar recursos pel fet de reivindicar el procés al món.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de gener de 1287 les tropes d’Alfons el Liberal ocupen l’illa de Menorca i de resultes d’això s’incorpora a la corona catalano-aragonesa. Per aquest motiu, avui és la Diada de Menorca.