16.10.2023 - 01:50
|
Actualització: 16.10.2023 - 07:49
L’independentisme ha exigit aquest diumenge al govern d’Espanya que es disculpi i assumeixi les seves responsabilitats per l’afusellament del president de la Generalitat republicana Lluís Companys, afusellat el 1940 pel franquisme, i se’n restitueixi la figura.
En el 83è aniversari de la seva execució, el Govern, ERC, el PSC, JxCat, els comuns i entitats sobiranistes han participat en l’ofrena floral a la tomba del president, al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, a Barcelona.
Els partits i les entitats independentistes, que han subratllat el compromís de Companys amb la llibertat de Catalunya, han indicat que va ser assassinat per ser el president de la Generalitat i han exigit a l’Estat el seu desgreuge, mentre que el PSC ha aprofitat per subratllar “la voluntat de ser i conviure de Catalunya” i des dels comuns han afirmat que el millor homenatge a l’expresident és aconseguir una investidura per presidir el Govern espanyol “amb uns mínims democràtics”.
Aragonès demana una declaració de desgreuge
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit al govern central una declaració institucional de desgreuge i reparació a la figura de Companys, assumint les responsabilitats de l’Estat a l’afusellament.
“El govern de Catalunya reclamem al govern de l’Estat una declaració institucional que restauri la figura del president Companys, que reconegui la injustícia del seu processament, que posi de manifest la il·legitimitat de l’òrgan que el va jutjar i que declari expressament la nul·litat de la sentència”, ha remarcat Aragonès, que ha recordat que, fa anys, les institucions alemanyes ja es van disculpar per la seva col·laboració en la detenció i entrega de l’expresident.
“Avui és el moment, també ho han de fer les institucions de l’Estat espanyol”, ha subratllat Aragonès, indicant que aquesta reparació serà també un reconeixement a “tota una generació”.
En la mateixa línia, en un missatge a la xarxa social X, el president Puigdemont ha demanat a Espanya que demani perdó al poble de Catalunya per l'”assassinat en mans de feixistes” de Companys, en considerar que va ser una “víctima formal de l’Estat espanyol”.
“Certament, va ser un assassinat a mans de feixistes però ressona perquè és molt més que això: va ser detingut, extradit, maltractat, jutjat, condemnat i executat per les autoritats de l’Estat espanyol d’acord amb la legalitat vigent”, ha indicat.
Junts no renuncia a la unilateralitat
Enmig de les negociacions per la investidura del líder del PSOE i president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, Junts també ha aprofitat els actes d’homenatge al president per posar Companys d’exemple del que representa “no rendir-se”.
Així ho ha indicat la presidenta de JxCat, Laura Borràs, que ha insistit que la seva formació no renunciarà a la unilateralitat “ni cap dels recursos legítims” per avançar cap a la “llibertat”.
“Avui més que mai, des de Junts mirem als ulls aquest Estat que és l’hereu del que va afusellar el president Companys i li diem que no ens rendim, que no renunciarem ni a la unilateralitat ni a cap dels recursos legítims que tinguem per a avançar cap a la nostra llibertat”, ha afirmat Borràs.
Des d’ERC, l’exdiputat republicà Joan Josep Nuet també s’ha referit a les converses per a la investidura i ha assegurat que l’amnistia “està a l’abast de la mà” i ha donat per fet que “d’aquí poc serà una realitat”.
El líder del PSC, Salvador Illa, també ha fet esment a la investidura, reconeixent que la negociació és “complexa”, però que ho afronten “amb tranquil·litat, serenitat, cautela i idees clares”, i assegurant que “anirà bé a Espanya i a Catalunya”.
Entre les files dels comuns, el secretari primer de la Mesa del Congrés i diputat de Sumar-En Comú Podem, Gerardo Pisarello, ha afirmat que la millor manera de retre homenatge avui a Lluís Companys és assolir una investidura per presidir el govern espanyol” amb uns mínims democràtics, antifeixista, que eviti el retorn de les dretes exaltades que el van matar”.
Per part de les entitats, l’ANC ha criticat la “complicitat” dels partits independentistes amb l’Estat per negociar una amnistia que, segons ell, és “trampa” que contribueix a “blanquejar la repressió”, mentre que, des del Consell de la República, la consellera Teresa Vallverdú ha considerat que l’amnistia és un “instrument reparador que permetrà resoldre moltes injustícies”.
