15.06.2018 - 22:00
El 16 de setembre, més de set-cents batlles es van reunir amb el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i la presidenta del parlament, Carme Forcadell, per mostrar i reivindicar el suport del món local al referèndum. La institució més propera al ciutadà, clau en la cohesió i les polítiques socials, va ser també imprescindible en l’organització del primer d’octubre, com en tot el procés. Cal recordar, a més, que 786 ajuntaments (83%) formen part de l’Associació de Municipis per la Independència.
Les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 seran especialment importants, ja que capgiraran, de ben segur, el municipalisme. D’una banda, Ciutadans podria guanyar a gran part de les ciutats més poblades i convertir-les en un contrapoder, si té capacitat de mantenir bona part del vot de les eleccions catalanes. D’una altra banda, també podria ser un revulsiu en un període que enllaçarà l’Onze de Setembre, la commemoració del primer d’octubre i el procés judicial contra els dirigents independentistes.
Una victòria dels sobiranistes podria reforçar el moviment, sobretot si tenim en compte que, actualment, dels deu municipis més poblats de Catalunya (el 42% de la població), només tres són governats per candidatures republicanes. Per tant, un triomf el 26 de maig de l’any que ve podria ser un punt d’inflexió en el procés independentista.
La importància de les candidatures
La fórmula amb què es presentin les candidatures tindrà una vital importància. I és que, en les eleccions municipals, si no hi ha cap candidat que obtingui majoria absoluta, es proclama automàticament el candidat de la força més votada. En municipis molt fragmentats on cap bloc suma prou vots, doncs, la primera plaça pot significar la batllia.
En les circumstàncies actuals, han sorgit diversos moviments que volen reconfigurar el mapa polític independentista de cara a les eleccions municipals. És el cas, per exemple, de Primàries per la República i de les àmplies confluències d’esquerres, defensores de la República Catalana, que ja van assolir uns resultats inimaginables pel sobiranisme en ciutats de la rodalia de Barcelona.
Cal tenir present, a més, que hi ha un procés obert contra 712 batlles, i l’AMI tem que l’estat espanyol els inhabiliti per escapçar la primera línia de dirigents municipals.
L’opció per unes primàries independentistes
Dijous passat, es va presentar la coordinadora Primàries per la República, amb Josep Manel Ximenis, impulsor de les consultes sobiranistes fetes entre el 2009 i el 2011 i ara portaveu provisional de la coordinadora. També hi havia representants d’iniciatives participatives de Barcelona, Reus i Mataró.
La coordinadora, que ha anunciat una convenció el 14 de juliol a Granollers, es proposa de fer efectiu el mandat del primer d’octubre i exercir el control del territori, defensar les institucions catalanes des dels municipis, actuar com a coordinadora de candidatures i facilitar l’estructura tècnica, logística i d’assessorament per a estendre les primàries.
També vol, més enllà dels lideratges, que cada candidatura es doti d’un discurs i projecte municipal, considerant les diferents realitats de cada territori i no crear simplement una situació de fronts.
Segons que ha explicat, Ximenis ja s’ha posat en contacte amb l’impulsor de les Primàries Barcelona, Jordi Graupera, i també amb gent de Lleida, Terrassa, Mataró, Reus i Sabadell, cinc de les deu ciutats més poblades de Catalunya, per fer-hi primàries.
El batlle de la capital del país
La iniciativa de primàries amb més ressò, que ha generat més debat i ha obtingut més suports és la de Primàries Barcelona, amb Graupera com a cara més visible. En un mes i mig, va aconseguir 30.000 signatures. La intenció d’aquesta iniciativa és començar a treballar a la tardor i elaborar un programa. Vol fer onze debats per a donar veu a tothom i crear una concepció de ciutat, anant més enllà del debat nacional.
Graupera ja ha mantingut contactes amb els partits independentistes, i té el suport de Ferran Mascarell i del president Quim Torra. Per la seva banda, el president Carles Puigdemont considera que la proposta ‘agita d’una manera interessant l’espai’. El partit Demòcrates de Catalunya va començar el dia 13 una votació interna per decidir si s’afegia a la proposta de Graupera, que ja té el suport de Solidaritat i Reagrupament. L’objectiu és afegir-hi gent i que això faci moure els partits.
Però, ara per ara, els dos grans partits s’han mostrat força prudents. Neus Munté, candidata del PDECat, ha demanat màxima unitat i, respecte de les primàries proposades per Graupera, diu que caldria explicar ‘com es fan, amb qui es compta i quin és el projecte posterior’. Per la seva banda, ERC ha mantingut una posició força allunyada i ha marcat perfil propi, amb Alfred Bosch com a candidat a la batllia.
La situació a Barcelona és molt oberta. Les enquestes no són capaces de predir quin partit guanyarà les eleccions, però difícilment hi haurà un pacte que sumi majoria absoluta. Per tant, hi ha uns quants partits, amb models de ciutat i de país molt diferents, que podrien guanyar encara que fos per un vot i obtenir la batllia. La incitativa de Graupera considera que una candidatura de tot l’espai independentista seria la força més votada i, per tant, asseguraria la batllia.
En el cas de Mataró, on el PSC governa amb el 18,46% dels vots, s’ha impulsat la Candidatura Unitària Republicana i Sobiranista, que ha reunit més de mil signatures. En les passades eleccions, van entrar a l’ajuntament nou candidatures. L’objectiu és crear un programa comú i una candidatura unitària amb primàries obertes, consideren que és l’única possibilitat real que una opció sobiranista sigui la llista més votada.
Un altre exemple és el projecte Primàries Reus, en un municipi on el 2015 van entrar set formacions al consistori, però que el passat 21 de desembre va guanyar Ciutadans amb un 32% del vot. L’objectiu és el mateix: fer una llista unitària amb un programa transversal a partir de la participació ciutadana.
Aquest cap de setmana, el PDECat fa una trobada a Castelldefels amb més de quatre-cents càrrecs locals per a definir l’estratègia electoral. Tot apunta que no es prendrà pas la mateixa decisió per a tots els municipis, per marca electoral o aliances, sinó que es donarà marge per a adaptar-se a cada situació.
El revulsiu metropolità
A les eleccions del 21 de desembre, la candidatura de Ciutadans va ser la força més votada a les deu ciutats més poblades de Catalunya, sense excepció. A les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, el vot a Ciutadans pot fer que aconsegueixi grans ciutats que serveixin de contrapoder. Ser primera força, doncs, pot ser especialment important, i tenir un model de ciutat o un altre completament diferent pot dependre d’uns pocs vots.
Per anar més enllà del que havia assolit el sobiranisme fins aleshores i portar forces del canvi als ajuntaments, a les eleccions municipals del 2015 ja es van configurar candidatures àmplies d’esquerres –confluències amb la participació de partits locals, la CUP, Podem i altres formacions–, metropolitanes i associades a la coalició CUP-Poble Actiu. Va ser el cas de Guanyem Badalona en Comú, Decidim Ripollet, Compromís per Cerdanyola, Alternativa d’Esquerres per Badia, SOM Gramenet i Sant Adrià en Comú.
Les candidatures d’esquerres van tenir capacitat de sumar un nou electorat i van superar les candidatures d’ERC i el PDECat. A més, van fer créixer el vot sobiranista, amb uns percentatges molt superiors als obtinguts pels independentistes el 21-D, aconseguint una important representació o fins i tot l’alcaldia.
Cal assenyalar que l’independentisme encara és residual en certs barris. Per exemple, el 21-D, les tres forces independentistes (JxCat, ERC i CUP) van aconseguir menys d’un 10% del vot en trenta-una meses electorals i menys d’un 15% del vot en 238 meses, principalment a les grans ciutats metropolitanes en què aquestes candidatures van poder entrar.
De les tres ciutats de més de 100.000 habitants que controlen les forces republicanes a Catalunya, dues són d’aquestes confluències: Badalona, amb Dolors Sabater al capdavant, i Sabadell, amb Maties Serracant a la batllia. La tercera és Reus, on Carles Pellicer (PDECat) ostenta la batllia.
La República des del canvi
Les confluències d’esquerres han decidit d’impulsar un espai de coordinació per a compartir estratègia en polítiques socials i fer del municipalisme el motor del procés constituent republicà.
Consideren que la zona metropolitana, que és on viu més gent i on són més visibles les desigualtats socials, ha de permetre dotar de contingut la República Catalana i ser un punt de trobada entre partidaris de la via unilateral i els qui consideren que hi ha vies millors per a construir un país més just.
Pel tinent de Badalona, José Téllez, una de les figures més representatives d’aquestes confluències, els pactes tindran lògica de blocs. Amb un 155 encapçalat per la dreta (Cs i PP) i un PSC desdibuixat, l’alternativa ha de ser d’esquerres, defensa, amb contingut social en clau republicana i que avanci en radicalitat democràtica, ampliant les candidatures si cal, com en el cas de Badalona, on volen sumar la resta de forces de l’equip de govern (ERC i ICV-EUiA), a més de teixir aliances amb noves confluències que sorgeixin de l’entorn dels comuns, CUP i ERC.
En la trobada del 26 de maig a Badalona per a impulsar un espai de debat, van participar dotze càrrecs locals d’onze municipis, amb membres de candidatures d’Argentona, Cànoves i Samalús, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Premià de Mar, Sentmenat i Rubí, i també altres espais com Barcelona en Comú i ERC Badalona.
En aquesta dinàmica, és una incògnita el paper que tindran les confluències d’esquerres vinculades a l’Entesa, la marca d’ICV-EUiA a les municipals, com en el cas de Barcelona i Castelldefels.
El mapa sobiranista es mou, amb moviments que opten per sumar espais diferents però que poden ser complementaris, segons les realitats de cada municipi, i que poden ser un revulsiu dins l’espai republicà que permeti de construir el país des dels pobles, viles i ciutats.
