L’independentisme encareix el suport a Sánchez

TEMA DEL DIA
Convivència. Una setmana després de les eleccions, Pedro Sánchez no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició sobre Catalunya, que és la que va plasmar en l’acord amb Podem: Catalunya té un problema de convivència que s’ha de resoldre entre els catalans. Una posició que, després de la primera reunió amb ERC, no ha variat i, per si hi havia cap dubte, la portaveu del govern espanyol en funcions ha ratificat avui, limitant el diàleg amb l’independentisme dins el marc constitucional. ‘No farem ni un pas enrere’ en la constitució espanyola, ha dit després les crítiques que el pacte havia aixecat dins el PSOE.

L’immobilisme de Sánchez té una explicació en el malestar que hi ha en el PSOE per l’acord amb Podem i el pànic de pactar qualsevol cosa amb l’independentisme. Felipe González, partidari d’un pacte d’estat amb el PP, ja ha començat a fer sentir la seva veu crítica, i alguns dirigents històrics del PSOE més ranci i espanyolista, com Juan Carlos Rodríguez Ibarra, també, fins al punt d’amenaçar d’estripar el carnet. És aquest malestar que ja va descavalcar Sánchez de la secretaria general del PSOE l’octubre del 2016. Ara caldrà veure si és prou fort per a aguantar la proposta d’un govern d’esquerres o acaba girant cap a una abstenció patriòtica del PP beneïda per González i José María Aznar.

En bona part, dependrà de la posició que adopti l’independentisme, encapçalat al congrés espanyol per ERC. Sense el suport d’ERC, no hi ha govern PSOE-Podem. Els republicans han fet un ‘d’entrada, no’ per guanyar temps, i de moment han descartat una abstenció de franc com van fer al juliol. La seva posició de partida és tornar a la Declaració de Pedralbes, que reconeix el caràcter polític del conflicte i defensa una solució democràtica. La negociació la comanda amb mà de ferro el vice-president Pere Aragonès, que serà el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, i no vol arribar-hi havent lliurat el govern d’Espanya a Sánchez sense cap contrapartida. La prova és que després de la reunió entre Gabriel Rufián i Adriana Lastra no hi va haver declaracions del portaveu d’ERC a Madrid, sinó un comunicat de premsa controlat des de Barcelona per Aragonès i Marta Vilalta, vice-secretària general d’estratègia.

No és Rufián, partidari de l’abstenció, qui dirigeix les negociacions d’ERC amb el PSOE, sinó Aragonès, que és candidat a president de la Generalitat, amb el suport d’Oriol Junqueras. Aquesta setmana, Sergi Sabrià ha desautoritzat a les xarxes Joan Tardà, partidari també de no impedir d’entrada la investidura de Sánchez. El portaveu parlamentari d’ERC celebrava l’opinió de Tardà però recordava que no era la posició oficial del partit. Un clatellot impensable fa uns mesos. El resultat de les eleccions generals, en què ERC va perdre dos diputats i 150.000 vots, i la proximitat de les eleccions catalanes han provocat un gir en l’estratègia negociadora dels republicans.

La primera conseqüència d’aquest gir estratègic és la carta signada per Gabriel Rufián i Marta Vilalta i enviada a Laura Borràs demanant una reunió a Junts per Catalunya per a coordinar l’estratègia sobre la investidura. La carta, que Borràs no ha rebut, s’ha publicat als mitjans després de la proposta de la portaveu de Junts per Catalunya d’una reunió dels partits independentistes amb representació a Madrid, cosa que inclou també la CUP. Durant la campanya, Borràs ja va proposar la constitució d’un grup parlamentari, que tant ERC com la CUP van descartar.

Ara als republicans els interessa unitat estratègica en la investidura per a rebaixar la pressió que reben i Borràs ho accepta perquè sempre ho ha defensat. La CUP encara ho ha de decidir, però és molt probable que la setmana que ve es faci la reunió entre ERC i Junts per Catalunya, com a mínim. Borràs proposa, com a punt de partida de la negociació amb el PSOE, la declaració de la Llotja, on partits independentistes d’arreu de l’estat demanaven la llibertat dels presos i el reconeixement de l’autodeterminació. La declaració de la Llotja va més enllà de la de Pedralbes i, per tant, hi ha una diferència de partida, però la primera, la CUP la va signar, i la segona, no. Si finalment ERC i Junts per Catalunya consensuen una estratègia per a la investidura, serà més cara per a Sánchez. I inacceptable per a Felipe González, que és qui acabarà decidint.

MÉS QÜESTIONS

El pressupost per al 2020 del Botànic tira endavant a les Corts. Les Corts han descartat, amb els vots dels partits del Botànic, retornar el projecte de llei de pressupost de la Generalitat per al 2020 al Consell, tal com havien reclamat el PP, Ciutadans i Vox. El ple ha debatut les esmenes presentades per l’oposició i hi ha votat en contra, de manera que els comptes continuaran tramitant-se amb el debat d’esmenes parcials. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha estat l’encarregat de defensar el pressupost, que creix un 1,6% fins als 16.970 milions, i n’ha demanat el suport del parlament argumentant que eren uns comptes responsables, realistes i rigorosos, a més de reivindicatius i de justícia social. Soler ha remarcat el perfil social del pressupost, que inclou els 1.325 milions a compte del finançament autonòmic; l’augment de l’aportació del govern a la dependència del 12% al 20%, i el FOGA històric per a l’atenció sanitària a persones desplaçades. En canvi, per a l’oposició, és un pressupost irreal, irresponsable, imprudent i inversemblant, i fet per enganyar el poble abans d’una campanya electoral. El popular Rubén Ibáñez ha considerat que els comptes constataven el fracàs de les polítiques de Botànic, i ha retret l’actitud covarda del conseller per haver reduït o abandonat la reivindicació d’un canvi de model del finançament ara que governava el PSOE.

Compromís relleva Xambó del consell rector d’À Punt. Compromís ha fet públic el nom de la persona que ha proposat per unanimitat el grup parlamentari per a reemplaçar Rafael Xambó en el consell rector d’À Punt. És Rosa Yagüe, doctora en Economia per la Universitat de València. Aquest mes, Xambó ha acabat els seus tres anys de mandat com a conseller a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la coalició ecosobiranista ha decidit de no renovar-lo en el càrrec. El sociòleg i cantautor ha perdut la confiança del grup per ser una de les veus més crítiques amb la directora d’À Punt, Empar Marco, i amb el rumb adoptat per l’entitat. El nom del professional tampoc tenia el consens necessari a les Corts, tenint en compte que la renovació requereix una majoria favorable de les tres cinquenes parts del parlament. Així i tot, la seva substitució no ha estat exempta de discrepàncies internes: un grup de militants i simpatitzants havia intentat pressionar el grup parlamentari mitjançant una carta de suport perquè continués en el lloc. Però Compromís ha optat per canviar radicalment de perfil. Rosa Yagüe és professora titular del Departament d’Economia Aplicada i autora de l’estudi ‘Anàlisi exploratòria de les televisions autonòmiques: una visió des de l’economia’, investigació econòmica-financera que explicava la fallida de RTVV. També es dedica a la investigació i a la docència a Turisme.

El govern balear atorga 3 milions d’euros a empreses afectades per la fallida de Thomas Cook. El consell de govern ha aprovat una convocatòria d’ajuts per a les petites i mitjanes empreses de les Illes Balears afectades per la fallida de Thomas Cook. Els ajuts, per un valor de 3 milions d’euros, es destinen a cobrir les despeses derivades d’inversions, instal·lacions i obres de modernització dutes a terme en els establiments perjudicats pel concurs de creditors de l’operador turístic britànic. Aquesta convocatòria es fa amb càrrec al pressupost del 2019, procedeix de fons no executats i es distribuirà en dues línies diferents d’actuació. La primera serà de 2,6 milions d’euros i beneficiarà empreses turístiques d’allotjament, i la segona, que ascendirà a 400.000€, es destinarà a companyies de transport i distribució també afectades per la caiguda de l’operador turístic britànic. L’import màxim dels ajuts als quals podrà optar cada empresa serà de 28.000 euros per a tots aquells sol·licitants que hagin presentat projectes que compleixin els requisits establerts en la convocatòria. La mesura va inclosa en el paquet d’actuacions autonòmiques pactat amb patronals empresarials, institucions i agents socials de totes les Illes fa unes quantes setmanes, i és un ajut per a facilitar el finançament i la liquiditat de totes les empreses afectades.

La petició d’apartar el fiscal general del cas BPA fa ajornar diversos judicis. Tres judicis que s’havien de fer al Tribunal Superior d’Andorra s’han suspès perquè estaven relacionats amb la petició de recusació del fiscal general i el fiscal adjunt pels lletrats dels processats per la causa primera BPA. Aquests advocats consideren que Alfons Alberca i Borja Aguado es van reunir de manera irregular amb consellers generals demòcrates per fer canvis en la llei contra l’emblanquiment. El Tribunal Superior havia d’acollir aquest matí tres judicis relacionats amb ex-gestors de BPA: dos que tenien a veure amb l’embargament dels seus béns en el marc d’aquesta causa i un altre perquè quatre antics treballadors consideraven que s’havien vulnerat els seus drets. Els lletrats basen la demanda de recusació en el fet que Alfons Alberca i Borja Aguado es van reunir amb consellers generals demòcrates sense seguir el reglament del Consell General. L’objectiu de la reunió, segons els advocats, era demanar canvis en la llei contra l’emblanquiment que es tracta en la comissió de Finances i que afecten el codi de procediment penal.

LA XIFRA
5 premis Grammy ha rebut la cantant catalana Rosalía, entre els quals el de millor àlbum de l’any per ‘El mal querer’ i a la millor cançó urbana per ‘Con altura’.

TAL DIA COM AVUI
El 15 de novembre de 1714, els estudis de la Universitat de Barcelona es traslladen a Cervera per ordre de Felip V, qui premia d’aquesta manera la fidelitat de la capital de la Segarra.