L’independentisme català fa d’exemple al món

Ara fa una dècada, els moviments independentistes de tot el món tenien per referents principals el País Basc i el Quebec, mentre a Catalunya es discutia l’estatut i hi havia una certa ‘basquitis’. Però avui l’independentisme català i escocès s’han convertit en els punts de referència reconeguts, i això ha fet que moltes nacions del món hagin imitat el full de ruta català.

Kurdistan
Aquesta setmana mateix el president del Kurdistan iraquià, Massoud Barzani, ha anunciat que convocaria un referèndum sobre la independència perquè se sabés la voluntat del poble kurd, encara que el resultat no serà vinculant, i que es prendria Catalunya i el 9-N d’exemple. Prèviament, molts mitjans kurds ja havien fet paral·lelismes històrics i culturals amb Catalunya, com també havien ressaltat el fet que els catalans s’haguessin convertit en un referent en les reivindicacions pacifiques en les nacions sense estat. El Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) va felicitar les campanyes independentistes i penjà una senyera a l’oficina central en senyal de respecte.

Quebec
Així mateix, dissabte passat, el congrés del partit quebequès Option Nationale va decidir d’adoptar allò que han anomenat ‘estratègia catalana‘. Consistirà a aprovar una llei fonamental, com a marc jurídic que substitueixi la constitució canadenca al Quebec; alhora, iniciar un procés constituent per redactar una constitució del Quebec independent mitjançant una gran participació ciutadana i, tot seguit, sotmetre-la a la ratificació popular en un referèndum.

També al Quebec, i seguint la petja del procés català, es va crear el moviment Organitzacions Unides per la Independència del Quebec (OUI Quebec), amb l’objectiu de federar partits i grups independentistes que volen donar poder de decisió a la societat civil. Inspirant-se en el cas català, proposen una consulta per la independència i volen copiar la coalició Junts pel Sí per obtenir el màxim nombre de diputats independentistes.

País Basc
Més a prop, el País Basc també s’ha emmirallat en Catalunya aquests últims anys. El juny del 2013 es creava Gure Esku Dago (‘És a les nostres mans’), una plataforma cívica inspirada en l’ANC que l’estiu del 2014 va organitzar una cadena humana pel dret de decidir entre Durango i Pamplona. A més, el 13 d’abril del mateix any s’havia fet una consulta popular sobre la independència similar a les catalanes al municipi navarrès d’Etxarri Aranatz amb una alta participació (43%). I enguany, les iniciatives al País Basc no s’aturen: hi ha consultes populars convocades almenys a 22 pobles d’Euskal Herria.

Tirol del Sud
L’exemple català fa temps que és imitat. Ara fa cinc anys, el partit Llibertat Sud-tirolesa (STF) va organitzar una consulta popular sobre l’autodeterminació al municipi d’Ahrntal, seguint el model català de les consultes populars, amb què va poder suscitar un debat entorn d’aquesta qüestió. La participació fou del 31% (amb un 95% a favor de l’autodeterminació). Durant el 2013 es va permetre de votar a la resta del país, on més de 60.000 ciutadans van participar-hi, tot i la oposició del govern regional. Hi van anar observadors catalans, com ara Quim Arrufat (en representació del CIEMEN), Anna Arqué i Joan Baptista Vives i Solervicens.

Irlanda

A Irlanda, on hi ha una frontera que separa l’estat independent de la part que encara roman al Regne Unit, també es va fer una consulta popular en dos municipis, a partir de l’experiència catalana. Són dos municipis separats per una frontera que no senten seva, però que tenen, tot i la proximitat, sistemes educatius, sanitaris, impositius i monetaris diferents. La societat civil, en la campanya ‘You Decide: A People’s Referendum’ va organitzar l’any 2013 una consulta popular sobre la reunificació de l’illa a Crossmaglen i Creggan Upper, on el sí va obtenir un resultat aclaparador. El cap del grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, un dels dirigents de la consulta popular de Barcelona, hi va ser present com a observador internacional.

Vènet
Seguint l’experiència del 9-N, el Consell Regional del Vènet va aprovar dues consultes d’independència, que han estat suspeses en espera de la decisió del Tribunal Constitucional. El president regional, Luca Zaia, ha assegurat unes quantes vegades que si Catalunya podia fer una consulta, ells també, i ha deixat clar que si Catalunya s’independitzava, el Vènet podria seguir les mateixes passes. En canvi, sí que van poder fer un referèndum online, tot i que poc transparent: el resultat fou d’un 89% de vots a favor de la independència amb un 63% del cens; això va servir per a crear debat i mostrar en una enquesta posterior de La Repubblica que un 55% dels habitants eren partidaris de la independència.

Flandes
Fins i tot en un estat com Bèlgica, el procés català ha tingut un fort impacte, cosa que s’ha palesat fa pocs dies. El ministre d’Interior belga, l’independentista flamenc Jan Jambon, va assegurar que no reconèixer una Catalunya independent podria fracturar el govern belga. Així mateix, el president de Flandes, el nacionalista Geert Bourgeois, va defensar que un estat sorgit d’una secessió dins la Unió Europea havia d’esdevenir-ne membre automàticament.

La CUP, també referent
A l’hora de retratar l’impacte que tenen les iniciatives independentistes catalanes a fora, també cal destacar el referent de la CUP en diversos partits anticapitalistes i independentistes.

Abans del referèndum escocès, paral·lelament a la campanya del ‘Yes Scotland’ es va fer la ‘Radical Independence Campaign’ (RIC), una campanya paral·lela per a explicar que la independència era una eina per a aconseguir una societat més justa, més benestar, més bon veïnatge, més democràcia i una econòmica justa. Hi van participar membres de la CUP, com ara els regidors Lluc Salellas, Jordi Masdeu, Raimon Ràfols o l’ex-regidor de Manresa Adam Majó.

A partir de les sinergies creades durant la campanya s’ha format l’aliança
electoral RISE (Respect, Independence, Socialism and Environmentalism), principalment entorn del Partit Socialista Escocès (SSP) i el Projecte Escocès d’Esquerres, que han reconegut sovint que la CUP els ha estat font d’inspiració. Un exemple d’aquesta relació és la presencia de la diputada Eulàlia Reguant en la conferència política de RISE l’octubre de l’any passat.
Més enllà d’Escòcia, el 2009 es va crear l’Esquerra Independentista Bretona (Breizhstance-Independance et Socialisme), un partit amb simbologia similar a la CUP, i que a les eleccions regionals del 2015 va comptar amb la participació a la campanya electoral de Maria Rovira, regidora de la CUP a Barcelona.

Formacions com ara Unitat Popular (Laike Enotika) –escissió de Syriza per l’esquerra– han reconegut que la CUP havia estat un dels referents, principalment en la importància que dóna a la mobilització popular més enllà de la política institucional.

També a l’estat espanyol trobem partits sobiranistes com ara el BNG, EH Bildu, Izquierda Castellana, Puyalon de Cuchas, Andecha AStur, Unidad del Pueblo, que –juntament amb ERC, Més per Mallorca i CUP–, van signar el desembre passat el manifest ‘Los pueblos tenemos la palabra‘, en defensa de processos constituents i el dret de decidir, termes habituals del llenguatge del procés independentista català.

Si el cas escocès ha estat un referent per l’actitud mostrada pel govern britànic, l’estratègia de l’independentisme català, en canvi, ha estat referent per a totes aquelles nacions que tenen al davant un govern central que no accepta les demandes nacionalistes i prova d’emmudir-les o menystenir-les. Les consultes populars als municipis, la consulta unilateral del 9-N, les grans mobilitzacions populars i el lideratge de la societat civil a través de la ANC han estat tàctiques innovadores utilitzades en més nacions del món. De la mateixa manera que la coalició DEMOS a Eslovènia o la Via Bàltica de Lituània, Letònia i Estònia són experiències que han servit de model a l’independentisme català.