31.05.2018 - 20:00
|
Actualització: 31.05.2018 - 21:07
TEMA DEL DIA
Gests. El ‘bon dia!’ amb què el valencià José Luís Ábalos, secretari d’organització del PSOE, va saludar els presents a la primera intervenció de la moció de censura ha estat el gest més significatiu que han fet els socialistes al congrés espanyol. La resta, bones paraules, to suau i passar de puntetes sobre la qüestió de Catalunya per no irritar l’independentisme. Pedro Sánchez s’ha mostrat disposat a obrir un diàleg amb el president Torra sense renegar de l’aplicació del 155 i ha fet un intent de reconèixer la plurinacionalitat de l’estat espanyol assegurant que hi ha territoris que ‘se senten nació’. Però no ha tingut problemes a assegurar que a Espanya no hi ha presos polítics en una resposta a Joan Tardà. Malgrat tot, ERC i el PDECat hi veuen un canvi de to i votaran a favor del candidat socialista.
No és que l’independentisme s’hagi tornat ‘sanchista’, sinó que ha optat pel mal menor. La conclusió a què han arribat ERC i el PDECat és que qualsevol cosa abans que Rajoy. El líder del PP ha aconseguit que tothom estigui fart de la seva prepotència, el seu totalitarisme i el seu immobilisme. Els casos successius de corrupció, la repressió sense escrúpols, la judicialització de la política i la manca de diàleg han acabat matant Rajoy. Fins i tot el PNB, que la setmana passada va pactar el pressupost amb el PP, ha acabat fent costat a Sánchez, després d’assegurar-se que els 540 milions d’inversions al País Basc no es tocaran si cal fer un nou pressupost.
La moció de censura no l’ha guanyada Sánchez, que no ha presentat cap programa de govern alternatiu, sinó que l’ha perduda Rajoy pels casos de corrupció i també Rivera, que ha quedat esborrat. Rajoy ha aconseguit posar-se tothom en contra, llevat de Ciutadans. Fins i tot el partit d’Arnaldo Otegi, Bildu, ha votat a favor de la censura. Això no vol dir que els independentistes catalans tinguin grans esperances en allò que pugui fer Sánchez, però han volgut ‘fer saltar el tauler’ espanyol, amb un govern teòricament més dèbil amb el qual, esperen, es podrà parlar. No se sap ni quan ni sobre què, però s’hi podrà parlar. Torna l’operació diàleg, aquesta vegada dissenyada per Miquel Iceta en lloc d’Enric Millo. Serà més refinada.
Salvant totes les distàncies temporals, Sánchez ha ressuscitat l’esperit de Zapatero, que quan va arribar al govern espanyol va aixecar moltes expectatives. Després de José María Aznar, de les mentides de l’11-M d’Àngel Acebes, de les mentides de la guerra de l’Irac, Zapatero semblava una alenada d’aire fresc. Després es va anar veient que tampoc n’hi havia per a tant, i quan va arribar l’estatut va enganyar els catalans. Va passar del ‘apoyaré el Estatut que apruebe el Parlamento catalan‘ a ribotar-lo amb desfici durant el tràmit al congrés, amb l’ajut de l’incombustible Alfonso Guerra. A Artur Mas li va prometre en una reunió de sis hores a la Moncloa el gener del 2006 que, si donava suport a l’estatut retallat, respectaria la llista guanyadora a les eleccions catalanes de la tardor següent i no hi hauria segon tripartit. Evidentment, no va complir el pacte, i després de les eleccions del novembre, Montilla va ser president. Caldrà veure si la història es repeteix. De moment, Sánchez s’ha hagut d’empassar els insults al president Torra que Rajoy li ha recordat i Ábalos no passarà a la història com a visionari: ‘No es pot fer una moció de censura amb els qui volen trencar Espanya.’
MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig cerca Quim Torra per fer front comú pel finançament. El president de la Generalitat Valenciana vol recuperar aliats per fer front al centralisme del govern espanyol. Ximo Puig ha instat el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, a ‘sumar esforços’ i defensar junts un finançament millor, amb un front comú. Puig ha defensat que Catalunya és un soci preferent per al País Valencià i que el seu objectiu és recuperar-hi les relacions. Tot i que el govern català no participa en el Consell de Política Fiscal i Financera ni en la conferència de presidents, Puig ha dit que vol que hi torni a ser: ‘Tenim moltes coses en comú’, entre les quals, a més del finançament, ha parlat del corredor mediterrani.
Castelló de la Plana aprova la denominació única en català de la ciutat. El ple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana ha aprovat la denominació única i en català del topònim de la ciutat. Hi han votat a favor els 14 regidors del Pacte del Grau –PSPV, Compromís i Castelló en Moviment– i en contra el Partit Popular i Ciutadans, amb 11 vots. En aquesta sessió hi ha hagut dues baixes per motius personals: la socialista Amparo Marco, batllessa de la ciutat, i Juan José Pérez Macián, de PP. Que Castelló de la Plana i el Grau de Castelló deixessin de tenir dues denominacions, una en català i històrica i una altra en castellà, era una de les fites que es van marcar els partits polítics que van signar el 2015 el Pacte del Grau, un acord que va permetre que la ciutat canviés de color polític després de sis legislatures de govern del PP.
La impunitat dels ultres d’España 2000 que van assetjar Oltra. La magistrada del jutjat de primera instància i instrucció número 6 de Llíria (Camp de Túria) ha absolt els quatre membres d’España 2000 acusats d’amenaçar i coaccionar la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a les portes de casa seva. La jutgessa considera que l’acció era ‘innecessària’ des del punt de vista de la llibertat d’expressió, però que no constitueix cap il·lícit penal. Creu que aquesta conducta tindria cabuda únicament en el delicte d’assetjament ‘però solament si tingués una reiteració en el temps’, cosa que no passa en aquest cas, segons que assenyala en la sentència.
Polèmica per l’ús del català a la selectivitat a Andorra. Els alumnes andorrans adscrits al sistema públic espanyol d’educació han estat a punt de no poder fer les proves en català, com s’ha fet sempre. Les proves d’accés a la universitat al sistema espanyol les fa la Universitat d’Educació a Distància espanyola (UNED). Aquesta entitat va anunciar fa pocs dies que enguany ‘seran íntegrament en castellà’, en un missatge electrònic a les escoles andorranes afectades, que són el Col·legi Sant Ermengol, l’Institut de la Margineda, de l’Escola María Moliner i del col·legi privat del Pirineu. L’anunci va originar l’alarma entre alumnes i professors, però una gestió de l’ambaixada d’Espanya ha permès de mantenir la llengua oficial del Principat. Andorra constitueix un cas especial pel que fa a les proves de la selectivitat espanyola gràcies a un conveni. És l’única excepció en la manera que té la UNED de gestionar aquestes proves. ‘Normalment les proves de selectivitat a tot el món són en castellà i Andorra és un cas especial, perquè és l’únic país del món en què l’educació pública espanyola s’ofereix també en català’, expliquen fonts de la universitat.
L’Obra denuncia l’absència del català a l’administració de l’estat espanyol. La delegada del govern a les Illes, Maria Salom, ha actuat recentment contra les ajudes al català que donen alguns ajuntaments. Alhora, la Guardia Civil exigeix que els llibres de registre d’entrades i sortides de viatgers ha de ser, obligatòriament, en castellà. Per aturar tot això, , l’Obra Cultural Balear ha demanat a Salom que el català sigui present a l’administració de l’estat espanyol. Demana que el formulari d’entrada de viatgers que es posa a disposició dels establiments comercials sigui també en català. Així mateix, denuncia que es troben únicament en castellà les dues webs on es pot transmetre telemàticament la informació continguda en els fulls de registre, al centre de processament de dades de la Direcció General de la Policia o al de la Direcció General de la Guàrdia Civil. Per tot això, l’Obra insta la delegada del govern espanyol, Maria Salom, a aturar, ‘de manera immediata aquesta discriminació lingüística dels ciutadans de les Illes Balears’.
PEL FORAT DEL PANY
El sí de l’independentisme a Pedro Sánchez no agrada a tots els diputats de Junts per Catalunya. Alguns fins i tot han fet públic a la xarxa la seva discrepància, com és el cas de Francesc de Dalmases:
L'1Oct també va significar la desconnexió amb la política espanyola del dia a dia. Amb l'Estat espanyol hem de negociar presos, exili… no pas qui el presideix. Potser caiem de quatre potes en un debat que ens deslegitima com a independentistes.
— Francesc de Dalmases i Thió @JuntsXCat (@francescd) May 31, 2018
LA XIFRA
200.000 euros ha pagat l’esposa de Luis Bárcenas, Rosalia Iglesias, per poder sortir de la presó. És el preu del silenci del seu marit, que havia amenaçat de fer més revelacions sobre la corrupció del PP si la seva dona era empresonada.
TAL DIA COM AVUI
El 31 de maig de 1410 va morir el rei de la Corona d’Aragó Martí I l’Humà a Barcelona (1356-1410). Amb la seva mort es va exhaurir el Casal de Barcelona com a dinastia de la Corona que governava des que havia estat creada.
