L’independentisme engega una ofensiva internacional contra l’espionatge desunit políticament

Les víctimes de l’espionatge contra l’independentisme amb Pegasus per part de l’estat espanyol han anunciat una gran ofensiva política i legal a escala internacional per a respondre-hi. Per això, la seixantena d’afectats presentaran querelles per l’espionatge en massa contra l’empresa propietària de Pegasus, la israeliana NSO, tant en tribunals a Catalunya com a quatre estats més on hi ha hagut les intromissions il·legals amb el programari espia: a l’estat francès, a Suïssa, a Bèlgica i a Alemanya. “L’espionatge s’ha produït en aquesta casa”, ha advertit el president Carles Puigdemont en la conferència de premsa unitària de Junts per Catalunya, ERC, la CUP, Òmnium i l’ANC que s’ha fet, precisament, al Parlament Europeu. “L’espionatge ha estat utilitzat més enllà de les fronteres de l’estat espanyol. Per això llancem una ofensiva internacional perquè aquests fets no quedin impunes”, ha dit el president d’ERC, Oriol Junqueras. Tots dos eren acompanyats a la taula pel diputat de la CUP Carles Riera; el president d’Òmnium, Xavier Antich, i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, tots ells víctimes també de Pegasus. 

La part judicial de la resposta és de moment poc concreta, perquè les querelles es presentaran durant la setmana que ve. Hi haurà querelles individuals i col·lectives, en diverses jurisdiccions, i aniran adreçades tant a NSO com a responsables policíacs i del CNI a l’estat espanyol.

Però aquesta unitat d’acció judicial no té una correspondència en el discurs amb què cadascun d’ells emprendrà l’ofensiva política, també anunciada avui, que es farà tant al congrés i el senat espanyol com al Parlament Europeu. Avui, en aquesta compareixença en una sala de l’eurocambra, s’han visibilitzat les divergències sobre l’impacte que aquest cas d’espionatge a gran escala ha de tenir en la temptativa de diàleg amb el govern espanyol que abandera ERC. Puigdemont ha estat contundent en aquest sentit en la seva intervenció: “És clar que no hi ha diàleg avui, hi ha una violació dels drets fonamentals.” Una frase que ha dit primer en anglès i que ha volgut repetir en català. 

Junqueras, assegut al seu costat, fitava la sala de premsa, força plena de mitjans tant catalans com internacionals. I el president d’ERC ha respost a la pregunta sobre el sentit que té mantenir aquesta opció pel diàleg tot dient: “ERC dóna suport a les polítiques que siguin útils per als ciutadans de Catalunya, i recordem que tenim la força que tenim i serem exigents amb el govern espanyol perquè doni les explicacions encara que digui que no en sap res, d’això. […] Cal recordar que quan es negocia amb algú es fa amb qui no s’està d’acord, i la negociació és important i és una bandera que no volem cedir al govern espanyol perquè no s’ho mereix. La negociació és una eina més, important per a resoldre conflictes com aquest, i tard o d’hora s’haurà de fer servir. La negociació és una eina útil i no la regalarem, no per convèncer el govern espanyol sinó la comunitat internacional que ens mira.”

Paluzie ha intervingut tot seguit, en nom de l’ANC: “Perquè hi hagi una veritable negociació política cal que hi hagi les condicions, i no creiem que es donin les condicions quan t’estan espiant.” Era una resposta clara a Junqueras, que tenia a la seva dreta la presidenta de l’ANC i a la seva esquerra, Puigdemont.

El president no ha volgut incidir més en aquest argument en les preguntes posteriors, i ha continuat assenyalant la responsabilitat innegable que té l’estat espanyol en el Catalangate i la necessitat que passi comptes als tribunals, tant als espanyols com als d’altres estats on hi ha hagut l’activitat delictiva d’espionatge.

Però Junqueras no volia deixar sense respondre l’afirmació amb què Paluzie el contradeia. “Quan una contrapart seu a una taula de negociació perquè una part de l’independentisme ho aconsegueix i alhora es fa espionatge davant els ulls dels de fora, qui acumula capital polític? Sens dubte, l’independentisme català. Hem de ser conscients que volem fer servir totes les eines al nostre abast, comissions d’investigació, querelles, i al mateix temps no regalar mai una bandera, la de la negociació, que acabarà essent imprescindible i útil.”

La unitat exhibida

Abans d’aquest estira-i-arronsa sobre la viabilitat del diàleg amb l’estat, tots ells havien exhibit una unitat de discurs en l’ofensiva per a exigir responsabilitats a l’estat espanyol. “Això representa un atac permanent contra el moviment d’autodeterminació durant el pic de conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. Els independentistes han estat sistemàticament espiats durant cinc anys per part de l’estat. Hi ha representants polítics, advocats, periodistes i ciutadans”, ha dit Paluzie. 

“És un atac directe contra els valors democràtics i fundacionals de la Unió Europea. És inadmissible. Però mai no podran eliminar un moviment pacífic i democràtic com l’independentisme”, ha afegit Xavier Antich. 

Aquesta constatació anirà seguida d’accions diverses en l’àmbit polític, segons que han explicat Puigdemont, Junqueras i Riera, amb la petició a la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, i el comissari de Justícia, Didier Reynders (víctima també de Pegasus, per cert), “perquè actuïn urgentment”. A pocs metres de distància d’on es feia aquesta compareixença,  un portaveu de la Comissió Europea afirmava que qualsevol intent d’un estat membre de la Unió Europea d’accedir il·legalment a les dades o comunicacions de ciutadans, inclosos periodistes i polítics, per mitjà de programaris d’espionatge, era inacceptable.

També demanaran a l’eurocambra un debat d’urgència sobre aquest espionatge, i tant Puigdemont com l’eurodiputada d’ERC Diana Riba miraran d’aprofitar la seva presència en la comissió d’investigació sobre Pegasus (acordada arran dels casos descoberts fa mesos a Hongria i a Polònia) perquè s’hi inclogui el Catalangate.

I el front internacional es completarà amb la denúncia del cas al Consell d’Europa i a les Nacions Unides. 

A l’estat espanyol, tot quedarà a allò que decideixin els partits independentistes amb representació al congrés. Però, com s’ha vist avui a Brussel·les, a part de la demanda d’explicacions, les divergències es mantindran en el terreny polític. Perquè si bé hi ha un cert acord en l’àmbit reactiu, queda clar que ni en un cas tan greu com aquest no hi ha marge d’acord en l’àmbit proactiu.