L’èxit increïble del basc entre la gent jove

Amb aquest títol, Michel Feltin-Palas, periodista de L’Express, encapçalava un dels seus coneguts butlletins sobre llengües. Seguidor atent de la situació de les llengües minoritzades de l’estat francès, Feltin-Palas es mostrava entusiasmat per les dades contingudes en un estudi del 2019, “La nouvelle politique linguistique au Pays Basque“, escrit pel professor Eguzki Urteaga (Editions L’Harmattan).

Que el basc és una llengua amb una penetració com més va més gran, especialment entre el jovent, és sabut. Al mateix moment que el català recula, el basc és l’exemple contrari. Però la sorpresa ha estat que això no tan sols passi a les dues comunitats basques del sud sinó també al nord.

Les dades que presenta el sociòleg Eguzki Urteaga indiquen que, en xifres totals, el nombre de parlants de basc a l’estat francès ha passat en cinc anys de 73.000 a 74.000. La xifra pot semblar ridícula, però no ho és pas. Ben al contrari. I la diferència amb la realitat de les altres llengües de l’estat francès, inclòs el català, ho deixa ben clar. A tot l’estat francès, la mort de les generacions dels anys 1920 i 1930, les darreres que tenien per llengua materna una de diferent del francès, ha fet caure el nombre de parlants. Amb la sola excepció del País Basc, on no tan sols es manté sinó que puja.

Traduint això en percentatges, avui al nord del País Basc un 20,5% dels habitants parlen basc i un 9,3% es defineixen com a parlants passius (l’entenen, però parlen francès). A la comunitat autònoma basca el nombre de parlants és el 33,9% i el de parlants passius el 19,1%, i les distàncies es van reduint com més va més.

La combinació de l’ensenyament i la voluntat de ser basc

Segons Urteaga, aquest progrés espectacular cal explicar-lo sobretot gràcies a l’ensenyament en llengua basca. La progressió es manté en una mitjana de 4,7% cada any. I és una progressió que no tan sols ha estat capaç de “fabricar” parlants de basc que substitueixen de manera efectiva les generacions que el tenien com a llengua materna. Urteaga anuncia que aquests anys vinents el nombre de parlants de basc al nord farà un salt espectacular, perquè les enquestes només comptabilitzen els més grans de setze anys i la gran majoria dels nous escolaritzats en basc encara no han arribat en aquesta edat. I això sense que la llengua hi sigui oficial, com passa al sud.

L’autor de l’estudi explica: “El progrés d’una llengua depèn d’uns quants factors, principalment: la densitat de parlants que tens al voltant, el sentiment de competència lingüística, la seguretat d’aquests parlants i la motivació, la voluntat, de fer servir la llengua.” I apunta que aquest darrer aspecte, la voluntat, ha estat clau en l’èxit del basc. “Una persona estarà més decidida a aprendre una llengua si li permet d’obtenir feina més fàcilment o si li dóna un sentit de pertinença comunitària, li permet de sentir-se part d’un grup humà”, afegeix. Al sud, la suma de totes dues circumstàncies explica el salt endavant del basc; al nord, afirma, el sentiment comunitari ha aconseguit de trencar la barrera.

De fet, el progrés cultural del basc al nord ja s’ha traduït clarament en la política i tot. Amb la sola excepció de l’extrema dreta, tots els partits francesos reclamaven a les eleccions departamentals del 2015 unes mesures de promoció de la llengua pròpia, i ara el suport a la llei Molac és multitudinari. Encara més, els grups nacionalistes bascs guanyen vots a cada procés electoral i tenen com més va més presència institucional també al nord.

El perill? Els entrebancs de l’administració francesa. Cada any les ikastoles necessitarien vint-i-cinc nous mestres, però el Ministeri d’Educació francès només n’accepta cinc. I, com s’ha vist, la reacció a la llei Molac ha estat virulenta a París. Per això al País Basc avui la major part dels partits polítics reclama el canvi de la constitució francesa, per tal que les llengües com ara el basc, el català, el bretó, l’occità i el cors hi tinguin cabuda.