L’increïble cas de Gustau C., de TV3

‘El cas de Gustau és surrealista’, diu Roser Mercadé, presidenta del comitè d’empresa de TV3. I té tota la raó. Recordem la cronologia de l’increïble cas de Gustau C. : l’any 2012 es va filtrar a la xarxa un correu del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart. Hi havia els sous dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio. Unes dues mil persones. Gràcies a la filtració es va saber que hi havia treballadors que cobraven molt més que no permetia el conveni. I també es va descobrir que TV3 preparava un ERO.Any 2013: després d’un any investigant, els mossos detenen Gustau, tècnic de postproducció de la casa, i l’acusen de la filtració. Gustau, d’uns trenta anys, pare d’un nen de dos anys, es declara innocent. Però passa tres dies incomunicat a la comissaria dels mossos de Gavà. El deixen en llibertat en espera del judici. Any 2015: s’aprova la llei de transparència. Aquesta llei fa obligatori que els sous dels treballadors públics siguin públics. Ara ja no cal que els filtri ningú. És la llei, que ho marca. Per això, ara, ja es poden saber els sous dels directius i dels treballadors de TV3 i de Catalunya Ràdio en aquesta pàgina i en aquesta altra. Any 2016: la fiscalia i la Corporació demanen set anys de presó a Gustau C.  per haver filtrat sous. Sous que ja són públics per llei. El treballador, segons que informa la seva germana Selena, cau en una profunda depressió, amb estrès posttraumàtic. Té la baixa laboral. ‘Està realment espantat de poder anar a la presó per una cosa que diu no haver fet, i que a més a més la llei ara obliga a fer!’, diu Roser Mercadé, indignada. El judici serà el 30 de juny.

Arran d’aquest cas els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio s’han mobilitzat. Han obtingut més de 1.340 signatures per demanar que la Corporació retiri la demanda contra el treballador. I aquesta setmana el comitè de TV3 ha decidit que durant la campanya electoral espanyola hi haurà retards de deu minuts als telenotícies, ‘La riera’, ‘Els Matins’, etc., en solidaritat amb el company. Els treballadors hauran de ratificar aquestes accions amb un referèndum, que s’acabarà el dia 2 de juny. A més a més, polític que passa per TV3, polític que rep la demanda de fer tant com pugui per frenar aquest cas. Volen parlar amb Francesc Homs, Joan Tardà, Xavier Domènech… ‘Tots poden ajudar.’

Explica Roser Mercadé: ‘Rebem molta comprensió i solidaritat. Però fins i tot els consellers del govern, que en privat et donen la raó, després no s’expressen en públic. Un drama. I nosaltres tenim davant la mateixa Corporació intransigent dels darrers quatre anys. No hi ha manera d’obrir diàleg. La direcció, en cada resposta per escrit, ens diu que la demanda va endavant. És increïble. I aquí tot indica que és Brauli Duart personalment qui ha pres la decisió. La seva substituta, Núria Llorach, actua seguint fidelment la línia iniciada per ell. Ara, volem deixar clar que demanar set anys de presó, calcant la petició de la fiscalia, és decisió de la Corporació. Del consell de la Corporació sencer. No pas de Duart i prou. Això no és una cosa innocent. No és un tràmit. S’ho han pensat i repensat, i no es mouen de lloc.’

La Corporació va emetre aquesta nota de premsa on afirmava: ‘Pel que fa a l’exigència de retirada de la denúncia contra l’acusat de dos delictes penals, cal remarcar que des del primer moment tot el procediment judicial i d’investigació ha estat ordenat pel Jutge d’Instrucció, i no per la CCMA. La Corporació ni “jutja” ni “empresona”. (…)La CCMA, en defensa dels drets dels seus treballadors i en coherència amb la denúncia presentada en el moment dels fets, es va personar al procediment amb la voluntat de conèixer la veritat del que va passar i es va sumar a les conclusions de la Fiscalia’

Si Gustau C. no és qui va filtrar les dades, qui va fer-ho? ‘Aquí hi ha gent que diu que es va fer expressament per a provocar un enfrontament entre els treballadors i la direcció i tenir excusa per a fer l’ERO. Uns altres diuen que és un accident. I uns altres que va ser a posta. Però tant si és un error com si és un acte deliberat, i ho hagi fet qui ho hagi fet, a nosaltres ja ens és igual. Volem girar full. Els sous ara ja són públics, com ha de ser. Per una cosa que ara és legal, li demanen set anys de presó? Però això què és? A una persona que no ha fet mal a ningú, que no s’ha fet ric, que no ha fet destrosses? Demanar-li set anys és de bojos. I, per molt que la direcció digui que no, els nostres advocats ens diuen que només que TV3 retiri la denúncia, el cas s’acaba.Ni el fiscal ni el jutge no podrien fer res si TV3 es fes enrere. Aquest cas no té gens de sentit. Fa anys que el país ha canviat com un mitjó. Tot? No, tot menys la Corporació. Com sempre, la Corporació és inflexible, i té gestos de poca humanitat. Perquè ara apel·lem a la humanitat directament. Què més volen? De què servirà que hi hagi una sentència que el culpa? Si va a la presó set anys, què hi guanyen? I si hi ha una sentència absolutòria? Què farà la direcció? Plegaran ells? Com es justificarà tot allò que ha arribat a passar aquest noi? L’actitud de la direcció no porta enlloc. Només porta més patiment.’