15.12.2020 - 05:55
Els oceans, el clima i el benestar mantenen una estreta relació que el canvi global està modificant. Oceans, el nou número de la revista Mètode, editada pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València, se centra en els principals impactes que les activitats humanes estan provocant en els ecosistemes marins: el canvi climàtic, la contaminació, la pujada del nivell del mar o la pèrdua de biodiversitat són alguns dels temes de què s’ocupa el monogràfic, que ha estat coordinat per Carles Pedrós-Alió (CNB-CSIC), Josep Maria Gasol (ICM-CSIC) i Rafel Simó (ICM-CSIC). Segons els coordinadors, «el coneixement científic basat en observacions i interpretacions informades, hauria d’orientar les decisions de gestió dels recursos i de l’entorn», i recorden que «el mar és regulador del clima i reservori de biodiversitat, font d’aliments i altres recursos, via de transport, bé cultural i generador d’indústria turística».
Un número especial sobre la petjada humana en el medi ambient, que arriba en un context de crisi sanitària. El director de Mètode, el professor de la Universitat de València Martí Domínguez, destaca en aquest sentit que «l’impacte de la COVID-19 no hauria de fer-nos perdre de vista el medi ambient» i que «cal continuar esforçant-se per reduir tot el possible els efectes de les activitats humanes sobre el planeta».
El número sobre els oceans i el canvi global ha comptat amb la col·laboració dels professors Carles Pelejero i Eva Calvo (ICM-CSIC), que se centren en els estressos globals dels oceans causats per l’augment antropogènic de CO2. Francisco José Navarro (UPM), per la seua banda, analitza el paper de les glaceres i els mantells de gel en l’augment del nivell del mar. I Belén González Gaya (UPV-EHU) ens presenta una contaminació que a primera vista resulta invisible, però que té un gran impacte en els ecosistemes marins, com és la contaminació química. Els últims tres articles del monogràfic posen el focus en la Mediterrània. Així, María José López García (Universitat de València) ofereix un resum de les dades de satèl·lit sobre l’escalfament de la Mediterrània dels últims 35 anys. Magda Vila, Jordi Camp i Elisa Berdalet (ICM-CSIC) s’ocupen de les causes de l’increment de proliferacions de microalgues tòxiques al litoral mediterrani. I tanca el monogràfic l’article d’Arnau Carreño (Universitat de Girona), Àngel Izquierdo (ICO) i Josep Lloret (Universitat de Girona) sobre l’impacte del canvi global en les espècies que tenen usos potencials per a l’elaboració de nous medicaments.
El nou número de la revista ha comptat a més amb la col·laboració de l’artista Garcia Bel, autor de la portada i dels separadors interiors, pertanyents a la seua sèrie «De mar», un treball ple de significat sobre la relació entre oceans i éssers humans.
COVID-19 i perspectiva de gènere
El nou número també continua analitzant diversos aspectes de la pandèmia de la COVID-19. Els textos de Carme Valls-Llobet i Alícia Villar-Aguilés ens ofereixen una visió de la crisi sanitària amb perspectiva de gènere, mentre que els articles d’Elena Semino i de Laura Filardo-Llamas s’ocupen de l’anàlisi comunicativa. Un bloc d’articles de reflexió i divulgació que es complementa amb un reportatge de Ferran Antequera sobre medicina gràfica i una revisió de la investigació neurocientífica sobre les diferències entre homes i dones a càrrec de Carla Sanchis Segura.
Tot això acompanyat de les seccions habituals de la revista, amb Xurxo Mariño, Ester Desfilis, José Miguel Mulet, Roberto García-Roa, Jordi Solà Coll, Vicent J. Martínez amb la col·laboració de Júlia Benavent, Jesús Purroy, Albert Masó, Enric Marco, Alma Bracho, Pere Estupinyà i Ramon Folch.
