07.11.2023 - 21:40
Fa dies que els equips negociadors del PSOE i Junts miren de desencallar l’acord d’investidura de Pedro Sánchez, però ara per ara no han trobat la fórmula que satisfaci totes dues parts i s’han refredat les expectatives d’un pacte imminent. Al calendari hi ha marcat en vermell el 27 de novembre, dia límit per a investir Sánchez abans no es convoquin noves eleccions, però realment no és en la data en què ens hauríem de fixar, sinó que hauríem de mirar una mica abans. L’acord s’ha de tancar amb prou temps perquè es pugui presentar, els militants dels partits el puguin ratificar i es convoqui el ple d’investidura. Per tot plegat, la data límit real perquè Sánchez aconsegueixi prou vots per a ser president és el 25 de novembre.
Per curar-se en salut, la mesa del congrés espanyol va habilitar tots els dies fins el 27 de novembre perquè s’hi pugui fer el ple. Ordinàriament, tan sols es fan plens de dimarts a divendres, però amb aquest moviment es va garantir la disponibilitat del congrés qualsevol dia.
La potestat de convocar el ple d’investidura recau en la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, que pot anunciar-ne la data tan bon punt s’hagi tancat un acord. Tradicionalment, s’ha respectat el costum de deixar quaranta-vuit hores entre la convocatòria i els plens, però l’article 69 del reglament del congrés diu que aquest termini es pot passar per alt si ho acorda la mesa del congrés. De fet, el 2016 la investidura de Mariano Rajoy es va convocar amb vint-i-quatre hores d’antelació, tan sols: el 25 d’octubre va rebre l’encàrrec del rei espanyol i l’endemà es va fer el ple.
En cas de necessitat, Armengol tindria aquesta carta, oimés que no hi ha un límit horari mínim per a convocar la mesa del congrés. Tampoc no hauria de patir per si l’oposició practica el filibusterisme per mirar de complicar la convocatòria del ple d’investidura: n’hi ha prou que a la reunió de la mesa hi participi una majoria dels membres, que ja tenen PSOE i Sumar. Ara, fonts del congrés espanyol no creuen que Armengol pogués forçar gaire més el calendari i hauria de deixar, si més no, vint-i-quatre hores perquè els diputats de tot l’estat espanyol arribessin a temps a Madrid.
El ple d’investidura es divideix en dues parts: en la primera votació es requereix majoria absoluta; en la segona, quaranta-vuit hores després, n’hi ha prou amb majoria simple. La sessió comença amb la intervenció del candidat a la investidura, que desgrana el seu programa de govern sense límit de temps. Normalment, després del discurs del candidat se suspèn la sessió fins l’endemà, però el reglament tan sols diu: “Després del temps d’interrupció decretat per la presidència intervindrà un representant de cada grup parlamentari que ho sol·liciti durant trenta minuts.” És a dir, es preveu que la presidència pot interrompre la sessió, però no diu durant quant de temps ni impedeix que el temps decretat sigui zero minuts.
Hi ha nou grups parlamentaris, de manera que si tots els portaveus exhaureixen els trenta minuts a què tenen dret aquesta fase duraria quatre hores i mitja a tot estirar. Els trenta minuts són el màxim, però no hi ha mínim. En cas de necessitat, si la dissolució de les corts s’acosta, els socis de Sánchez podrien accelerar el ple fent intervencions breus. Sánchez pot respondre a les rèpliques d’una en una, o fer una resposta global al final. Si el calendari colla, s’ha de preveure que el candidat socialista triarà la segona opció. Sigui com sigui, els portaveus dels grups parlamentaris encara tenen dret de rèplica de deu minuts més.
Després d’això ja arriba la votació, que es fa de viva veu cridant els diputats un per un. Aquest procés se sol allargar uns trenta minuts, però cal tenir en compte que durant el ple també es pot allargar per interrupcions i intents de filibusterisme de l’oposició, si vol mirar de boicotar la investidura. Els partits amb què Sánchez negocia la investidura ja han dit que la previsió és votar-hi a favor, de manera que la investidura s’enllestiria per majoria absoluta amb la primera votació.
El límit perquè Sánchez sigui investit és el 27 de novembre a les 13.22
Sánchez ha de ser investit abans de les 13.22 del 27 novembre, exactament dos mesos després de la primera votació en la investidura de Feijóo. Per molt que es comprimissin els ritmes, seria molt arriscat pretendre fer tot el debat i votació el dia 27 mateix. Així doncs, el ple hauria de començar el diumenge 26, a tot estirar.
Com dèiem, tot i que el reglament del congrés no ho explicita, és difícil que Armengol pugui convocar un ple amb menys antelació que un dia de marge. Això ens situa al 25 de novembre. Seria forçar el calendari, però l’acord es podria anunciar el dissabte 25 al matí i Armengol podria convocar la mesa d’urgència per a aconseguir l’aval per a fer un ple l’endemà. Mentrestant, Junts i el PNB –els dos partits que encara no han tancat l’acord– podrien convocar telemàticament els militants per a ratificar-lo amb prou marge per a arribar a la votació, el 26 de novembre a la nit o el 27 al matí.
Encara hi ha dues setmanes de coll, abans d’arribar a aquesta situació límit, però Sánchez sap que, si cal, pot fer-ho. La ironia és que ara mateix depèn de la negociació amb Carles Puigdemont, que també va ser investit president de la Generalitat en un ple in extremis el 10 de gener de 2016, just l’últim dia abans de la convocatòria automàtica d’eleccions.
