“Estem al límit”: denuncien que les aules d’acollida de l’Hospitalet de Llobregat superen el nombre d’alumnes recomanat

Un grup de professors de l’Hospitalet de Llobregat denuncia un augment de més del 50% de la ràtio entre alumnes i professors a les aules d’acollida per a ensenyar català. Les xifres superen les recomanacions emeses per la Generalitat fa tan sols tres mesos, i els docents alerten que és previsible que la situació empitjori encara més.

Han recopilat les dades de nou instituts de l’Hospitalet de Llobregat (Can Vilumara, Eugeni d’Ors, Bellvitge, Rubió i Ors, Apel·les Mestres, Mercè Rodoreda, Bisbe Berenguer, Institut Escola Pere Lliscart, i Institut Escola Maria Miret) d’un total de dinou, i han comparat les xifres del curs passat amb les de l’actual. La conclusió és que, de mitjana, el nombre de professors de les aules d’acollida ha disminuït, mentre que el nombre d’alumnes no ho ha fet en la mateixa proporció. Per això, la ràtio d’alumnes per professors ha passat de ser de 26, el curs 2023-2024, a 40 aquest curs. Això representa un augment del 54% de mitjana (cada centre educatiu té una realitat particular).

A més, les dades del mes de novembre demostren que, amb l’actual nombre de docents, cada grup tindria de mitjana 16,5 alumnes, que és un 38% més del màxim recomanat per la Generalitat. De fet, segons el monogràfic “Aules d’acollida. Orientacions per a la gestió i l’organització”, l’ideal seria que cada docent tingués a càrrec dotze alumnes com a màxim a l’aula. “A les acaballes del primer trimestre, la Generalitat incompleix les seves pròpies recomanacions, emeses fa tan sols dos mesos”, alerten els professors, que denuncien la situació en aquesta carta oberta, tot esperant que tingui impacte entre més centres educatius del país. “El funcionament real a les aules queda a anys llum del plantejament inicial”, denuncien.

Creix l’escletxa entre els alumnes nouvinguts i la resta

La situació és com més va més difícil de gestionar per als professors, que expliquen a VilaWeb que cada setmana arriben alumnes nous a l’aula d’acollida: “Cada vegada tenim més alumnes i menys professors. En l’àmbit pràctic, la realitat és que aquest curs hem eliminat activitats, com les sortides, perquè no tenim prou hores per a acompanyar-los”, explica un dels professors que ha signat la carta oberta. Diu que acaben reduint una mica els grups a costa de treure’ls hores lectives, fet que no ajuda els alumnes a aprendre català: “Com a màxim, fan cinc hores setmanals a l’aula d’acollida, però alguns necessitarien fer-ne més”, diu un altre professor signant de la carta oberta.

Els docents també subratllen que els alumnes nouvinguts són els principals damnificats d’aquesta saturació a les aules, perquè no se’ls pot oferir un ensenyament de la llengua catalana de plena qualitat: “La majoria d’alumnes tenen ganes i motivació al principi del curs, però s’acaben sentint exclosos i poc acollits. No poden seguir les classes de la mateixa manera que els seus companys, i l’escletxa entre els nouvinguts i els alumnes nascuts a Catalunya creix”, alerten, i afegeixen que això causa més dificultats per a accedir a les mateixes oportunitats acadèmiques i, conseqüentment, laborals i socials.

A banda, gran part d’aquests alumnes tenen una situació socioeconòmica complexa, que, per exemple, pot implicar viure amb l’amenaça d’un desnonament. En concret, l’Hospitalet té una casuística complicada, perquè hi ha molts nouvinguts: “L’Hospitalet és una zona amb més dificultats socioeconòmiques que unes altres, i lingüísticament és generalment castellanoparlant”, expliquen els professors, que diuen que al seu institut tenen un sol docent per a atendre una cinquantena d’alumnes nouvinguts. De totes maneres, destaquen que la saturació a les aules d’acollida no és un problema endèmic de l’Hospitalet: “Els professors de l’Àrea Metropolitana es troben en una situació semblant. Veiem que és una realitat compartida”, detallen.

Per tot plegat, diuen que la situació actual és insostenible i que estan al límit: “Les aules d’acollida no poden complir el seu objectiu de garantir l’aprenentatge de la llengua catalana en les presents condicions, ens sembla greu i irresponsable retallar els docents –s’ha passat de 17,5 a només 10– mentre el ritme d’arribada de nou alumnat es manté constant i sense mostres de voler alentir-se”, diuen a la carta oberta.

Les aules d’acollida, porta d’entrada al català per als nouvinguts 

Les aules d’acollida tenen l’objectiu d’ensenyar català bàsic (fins al nivell B1) als alumnes nouvinguts, per tal de garantir-ne la inclusió a la societat i, a banda, per provar de revertir –o alentir– la tendència de pèrdua de catalanoparlants al país. Les hores que els alumnes van a l’aula d’acollida es compensen amb hores de dins l’horari lectiu, és a dir, que substitueixen sessions d’unes altres matèries per les hores que passen aquí. Són, per tant, espais clau per a introduir aquests alumnes a la llengua catalana: “La primera presa de contacte dels alumnes nouvinguts amb el català és a l’aula d’acollida. El fet de ser, en gran part, alumnes castellanoparlants, fa que moltes vegades l’única oportunitat real d’aprendre la llengua catalana sigui a l’escola. Si aprofitem bé l’oportunitat, guanyarà la llengua, perquè revertirem el procés de minorització lingüística, i també guanyaran els alumnes”, explica un dels professors entrevistats.

És per això que els docents demanen un canvi imminent. “En l’acollida conflueixen aquesta falta generalitzada de recursos i la deixadesa cap al català. Som una ciutat molt castellanoparlant, però històricament hem tingut molta població immigrada que ha lluitat per aprendre la llengua i per tenir les mateixes oportunitats que la resta de població. Si retallem justament aquest recurs, perdem potencials parlants del català a un ritme preocupant”, destaca un professor. Tanmateix, recorda que cal ser conscients que la supervivència del català no pot dependre només dels professors, sinó que cal promocionar-lo i invertir en recursos en altres àmbits.

Què demanen els docents? 

Els professors entrevistats expliquen que voldrien que es complissin les indicacions que ha donat la Generalitat: “Si faciliten recomanacions que detallen que el màxim d’alumnes per aula d’acollida hauria de ser dotze, que sigui una realitat”. A més, demanen que es respectin les ràtios tenint en compte la matrícula viva, que vol dir que hi ha un nombre canviant d’alumnes al llarg del curs, atès que no tots els nouvinguts s’incorporen a les aules a començament de setembre. És a dir, demanen d’augmentar el nombre de docents tenint en compte els nouvinguts que arribaran i no pas, simplement, els alumnes que hi ha ara.

De totes maneres, expliquen que ja hi ha alguns centres de l’Hospitalet de Llobregat que han rebut nous docents per a reforçar les aules d’acollida, però que no és clar si n’hi haurà prou ni quins centres en rebran: “Ens consta que en alguns instituts i en algunes escoles públiques porten nous docents, però amb el curs ja començat. Nosaltres no sabem si ens tocarà algun d’aquests docents. De totes maneres, els instituts que els han portat nous professors tampoc no tenien constància que els arribarien”, diuen.