16.08.2016 - 22:00
L’illa de Tristan da Cunha, al bell mig de l’oceà Atlàntic, té tan sols 268 habitants i és l’illa habitada més remota del planeta. Té una superfície de 201 quilòmetres quadrats, una mica més grossa que la comarca del Garraf. En aquesta illa britànica hi ha vint-i-tres estudiants, però no tenen professors que puguin impartir-los classe.
Antigament eren els missioners europeus els qui exercien de mestres. Avui dia, demanen persones que puguin ensenyar matemàtiques, ciència, geografia i anglès als infants. Tanmateix, ofereixen contractes de sis mesos i prou als aspirants, conscients que per a un nouvingut la vida a l’illa és complicada.
A Tristan no solament hi manquen professors. Fa pocs mesos un terapeuta es va desplaçar a l’illa per intentar ajudar a combatre l’alcoholisme, molt estès entre els tristons, i l’obesitat i la diabetis que se’n deriven. Ben aviat també hi faran cap experts per ajudar a construir un port més segur i millorar la connexió a Internet.
L’illa és fruit d’una erupció volcànica i, tot i que va ser batejada amb el nom del viatger portuguès que la va descobrir, forma part de la tríada britànica d’ultramar Santa Helena, l’Ascenció i Tristan da Cunha d’ençà del 1816. Aleshores la corona britànica va annexar-se a l’arxipèlag per evitar que França alliberés un Napoleó Bonaparte ben derrotat, que havia estat desterrat a Santa Helena. La capital de Tristan da Cunha és el nucli d’Edimburg dels Set Mars.
De ben segur que la població de Tristan da Cunha recorda un any: el 1961, quan el volcà al peu del qual se situa l’assentament va entrar en erupció. Tots els habitants van ser evacuats i traslladats a la ciutat britànica de Calshot, on alguns van tenir la mala sort de morir-se perquè van contreure malalties per les quals no havien desenvolupat defenses.
