Els líders de la UE tan sols acorden d’aturar les importacions del petroli rus per via marítima

Els líders dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea han arribat a un acord sobre l’embargament del petroli rus, tot i que el consens final dista de la proposta inicial que va fer la Comissió Europea a principis de maig. Tal com ha anunciat el president del Consell, Charles Michel, el club comunitari ha acordat posar fi a les importacions de cru rus que arriba per via marítima abans del 2023, el que representa dues terceres parts del petroli que la UE importa de Rússia. Per ara, doncs, queda exempt de les sancions el petroli rus procedent d’oleoductes, que representa el 33% restant. La mesura vol donar marge de maniobra a països com Hongria, sense accés directe al mar i amb oleoductes com a única via d’entrada de cru.

Segons han detallat fonts diplomàtiques, els estats han acordat donar-se un període d’entre sis i vuit mesos per aturar les importacions de petroli rus per via marítima. No obstant això, per posar fi a les importacions per oleoducte no s’ha fixat cap termini. Malgrat l’excepció acordada, països com Alemanya mantenen el seu compromís d’abandonar completament la dependència del petroli rus en els pròxims mesos, independentment de la seva via d’entrada.

Tot i que la contundència de les sancions sobre el cru rus és menor que la desitjada, Charles Michel valora positivament l’acord i subratlla que la mesura “ataca una gran font de finançament de la maquinària bèl·lica” de Rússia. “La pressió perquè Rússia posi fi a la guerra és màxima”, ha escrit en un missatge a través de les xarxes.

A banda de les sancions relacionades amb el petroli rus, els líders de la UE també han acordat desconnectar el banc més gran de Rússia –l’entitat Sberbank– del sistema de pagaments internacional Swift, prohibir les transmissions a Europea de tres emissores públiques i sancionar els individus responsables de crims de guerra.

Una mostra d’unitat

En la conferència de premsa posterior a la primera jornada de la cimera, Michel ha volgut posar de manifest que l’aprovació d’aquest nou paquet de sancions –el sisè d’ençà que ha començat la guerra d’Ucraïna- demostra “la unitat i la fermesa” dels estats membres per “defensar els valors” comunitaris.

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha qualificat de “molt important” el cop que suposa aquest compromís per a l’economia russa i ha fet palès el compromís que té la UE amb Ucraïna. En aquest sentit, ha recordat que Brussel·les posarà en marxa un paquet d’ajudes financeres per 9.000 milions d’euros i que, alhora, prepara un pla per reconstruir el país després de la guerra.